ESPAIS NATURALS

El Parc Natural del Cadí-Moixeró arriba al seu 40è aniversari amb més de 350.000 visitants anuals des del 2020

Per celebrar l'efemèride s'ha organitzat una jornada d'activitats al centre de Talló, a Bellver de Cerdanya
Refugi Lluís Estasen PNCM
photo_camera Refugi Lluís Estasen als peus del Pedraforca / Nia Escolà

El Parc Natural del Cadí-Moixeró arriba als 40 anys de la seva creació havent rebut un volum de visites que ha superat les 350.000 persones en els darrers anys. Així, al 2022, la xifra va ser de 357.259 visitants, mentre que un any abans en van ser 395.730 i 363.370 al 2020. Les dades es calculen en funció de les persones ateses als centres d'informació, les oficines d'informació d'ajuntaments i del Parc, Paratge o Reserva en qüestió i les que es detecten als comptadors situats en pàrquings i senders. Per celebrar l'efemèride s'han organitzat diverses activitats per aquest dissabte al centre de Talló, a Bellver de Cerdanya, les quals comptaran amb la participació del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur.

La primera de les activitats consistirà en un vol en globus captiu que permetrà veure la Cerdanya i el Parc Natural des de l'aire. També es farà un taller per a famílies, i un contacontes explicarà la història de 'L'ocell de foc', un conte de Mireia Marés, Àngel Bonada i Blanca Martí promogut i editat pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i amb la col·laboració d'Edicions Salòria. Posarà punt i final a la festa un vermut-concert d'aniversari amb l'Orquestrina Trama, grup de música tradicional del Pirineu.

Maqueta PNCM
Una maqueta del Parc Natural del Cadí-Moixeró / Albert Lijarcio

El Parc del Cadí-Moixeró, creat l'any 1983, està format per les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró, les quals formen una impressionant barrera muntanyosa, punt d'unió entre el Prepirineu i el Pirineu. L'espai natural ocupa una superfície de 41.060 hectàrees, repartides entre les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya i disset municipis.

Els boscos naturals de la major part de la superfície són els de pi roig i els de pi negre. A més, els pins han estat afavorits per l'activitat humana i han colonitzat llocs on abans hi havia roures i faigs, arbres amb els quals sovint es barregen. Així mateix, gran part dels solells rocosos del Parc estan coberts per extensos matollars de boix.

Es tracta d'uns hàbitats molt característics dels paisatges del Cadí-Moixeró i són interessants per la flora i fauna que hi viu. També als estatges subalpí i alpí hi ha grans superfícies cobertes per pastures, i en alguns llocs també matollars molt baixos, que no solen passar del mig metre d'alt.

Destaquen els paisatges de roca i, en aquest sentit, les imatges més típiques del Parc són el vessant nord de la serra del Cadí i el Pedraforca. Els cingles i les tarteres tenen una flora molt especial, amb una proporció alta d'espècies endèmiques d'àrees limitades, i també d'ocells que no viuen enlloc més (pela-roques, cercavores) o que hi crien i s'hi refugien (trencalòs, voltor, àguila daurada).