Montse Ferrer Ortega, una dels artífex de la creació de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu i directora durant 28 anys, ha estat reconeguda aquest dissabte amb el Premi ‘Amic del formatge’ 2023 de la Fira de Sant Ermengol.
Acabes de rebre el premi 'Amic del Formatge' de la Fira de Sant Ermengol. Com et sents? Em sento molt orgullosa d’haver pogut passar 28 anys, que són just la meitat de la meva vida, treballant pel Pirineu, treballant per la Seu i per un àmbit que crec que és prioritari pel desenvolupament del sector primari.
Podríem dir que vas ser artífex d’aquesta distinció i ara tu mateixa n’has estat mereixedora … Trobo que això és molt xulo. És com donar tot el tomb i tancar de la millor manera un capítol que ha estat molt intens. És com acabar de tancar tot el cercle.
Anem a pams. El 1994 vas entrar a treballar a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell… El 9 de maig de 1994, per ser més exactes. Vaig arribar de Barcelona amb un desconeixement total de què era el Pirineu i amb una noció força estereotipada. Venia de treballar en gabinets de comunicació i arribava aquí amb el pensament de vendre el Pirineu als turistes, a la gent de fora, com si la idea de fer desenvolupament i promoció econòmica fos només aquesta. En cap moment em va passar pel cap com s’havia de vertebrar el Pirineu.
I al cap d’un any va néixer la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Com va sorgir la idea? Se’m va presentar el Salvador Maura, que era tècnic del Departament d’Agricultura, amb una proposta brillant: fer a la Seu una fira de formatges artesans del Pirineu. Ell n’havia parlat amb l’alcalde Joan Ganyet que li va comprar la idea de seguida i tots tres vam decidir anar a la Fira de Sant Llorenç de Bellver de Cerdanya a parlar amb el Joan Sangenís, del Tupí de la Cerdanya. Sangenís ens va fer veure l’oportunitat de crear la Fira i ens va donar l’empenta definitiva per tirar-la endavant. Ganyet tenia una visió estratègica i una mirada llarga sobre el Pirineu i la seva capitalitat i ens vam posar a treballar de valent. Això va ser a l’agost, i a l’octubre vam celebrar la primera Fira de Formatges.
Se’m va presentar el Salvador Maura, que era tècnic del Departament d’Agricultura, amb una proposta brillant: fer a la Seu una fira de formatges artesans del Pirineu.
Recordes com va ser aquella primera edició? Es va instal·lar a la plaça dels Oms i em sembla recordar que hi havia 28 formatgeries en una carpa. Sí que recordo molt bé que en aquells dos mesos vam haver de pedalar com a bojos, començant de zero perquè no coneixíem a ningú. Teníem coneixement de quatre formatgers de per aquí, però no pas dels bascos. Vam posar-nos en contacte amb les associacions, petits formatgers artesans i les denominacions d’origen. El cas és que ens en vam sortir perquè, en aquella primera edició, ja van venir formatgers de tot arreu.
I a partir d’aquí ja va ser un no parar… Bé, teníem les coses força clares de cap a on volíem anar. Amb el Salvador Maura com a ideòleg, l’Antoni Viñals a la logística i amb el suport de grans professionals com l’Enric Canut, un dels propietaris de Tros de Sort, i el Pep Palau, vam conformar un magnífic equip.
També va començar la relació amb els ajuntaments del Goierri guipuscoà… Crec que va ser a partir de la segona edició que vam iniciar una relació i un intercanvi molt interessant, que encara continua, amb els ajuntaments de la comarca del Goierri com Zegama, Ordizia, Idiazabal i altres. Els bascos venen aquí i nosaltres anem allà.
La Fira ha vertebrat el Pirineu a partir del formatge? La Fira ha contribuït a vertebrar el Pirineu a partir dels formatges que s’hi elaboren. Els formatges i les formatgeries estructuren el territori pirinenc, li aporten coherència i li donen unitat. Les relacions al Pirineu normalment són verticals i les formatgeries enforteixen aquests lligams de manera transversal. La Fira facilita les connexions entre els mateixos productors i alhora fa venir gent de fora que també veuen el Pirineu com una unitat amb unes característiques comunes.
El formatge és un producte que genera passions, però la Fira ha reeixit per la proximitat que s’estableix amb el productor. El contacte directe entre formatger i comprador genera una forta empatia.
Així la Fira ha esdevingut una plataforma potent? Per descomptat. La Fira dels Formatges ha impulsat intercanvi, unitat territorial, autoestima, identitat, sentiment de pertinença i relacions horitzontals entre valls, però també ha generat recerca, riquesa i expansió. És a dir, ara aquests formatges artesans del Pirineu es poden trobar a Barcelona perquè els distribuïdors els venen a buscar aquí i venen a conèixer els artesans que els produeixen. Des de la Fira s’ha creat molta recerca que s’ha pagat des de la mateixa Fira o bé s’ha aconseguit el finançament corresponent.
Per què creus que la gent, des del primer moment, es va fer seva la Fira? Crec que l’èxit rau en el producte, el formatge és un producte que genera passions. Ara bé, dit això, penso que la Fira ha reeixit per la proximitat que s’estableix amb el productor. El contacte directe entre artesà i comprador genera una forta empatia mútua. Els uns i els altres s’acaben coneixent de cada any i s’estableix un corrent de simpatia i una familiaritat franca. Crec que això no s’hauria de perdre mai, la Fira ha de continuar essent aquest lloc de relació. L’objectiu de la Fira és generar activitat econòmica, però també trobar-se i relacionar-se. Al final, un formatge el pots comprar a tot arreu, però el que el fa diferent i únic és la persona que l’elabora, una persona que coneixes pel seu nom i amb qui converses any rere any.
I també la relació entre els mateixos artesans… Exacte, no només la relació dels artesans cap enfora, sinó també la relació d’ells entre ells, perquè això genera moltes sinergies. Al llarg d’aquests anys he vist com s’intercanviaven coneixements i com es venien i compraven estris i maquinària els uns amb els altres. Crec que ara, tal com està posada la Fira, això no és fàcil. Les casetes estan arrenglerades únicament de cara a l’intercanvi comercial, els formatgers no es veuen entre ells. Crec que la disposició de les casetes hauria de ser una altra.
Crec que la meva feina ha estat posar-hi ànima, mantenir la coherència, aportar discurs i relat, cohesionar i generar complicitats.
Has estat mare de la Fira, però també directora. Quina ha estat la teva feina? El cartell de directora me’l posaven (riu). Crec que la meva feina ha estat posar-hi ànima, mantenir la coherència, aportar discurs i relat, cohesionar i generar complicitats. Al final, es tractava de fer una Fira atractiva per als formatgers, per a la gent de la Seu i per al públic visitant en general. Tot això, tampoc no hauria estat possible sense un equip de professionals molt potent.
La Fira està consolidada. Cap a on hauria d’evolucionar per no perdre bufera? Mai res està consolidat. La Fira en aquests moments ha d’evolucionar, això ho tinc claríssim. Fa trenta anys la realitat era una i avui n’és una altra. Hi hauria d’haver algú que lideri el discurs de la Fira i que sigui garant dels principis fundacionals, perquè hi ha aspectes que són troncals i que no s’han de poder moure. En aquesta reflexió per fer evolucionar la Fira, que s’ha propiciar necessàriament, hi ha de participar tothom, també els formatgers.
La Fira en aquests moments ha d’evolucionar, això ho tinc claríssim. Fa trenta anys la realitat era una i avui n’és una altra.
La Seu d’Urgell, capital del formatge. Es troba a faltar més implicació de la societat urgellenca? A l’evolució de la Seu com a ciutat del formatge, existeixen moltes peces. Ens reconeixem com a ciutat del formatge perquè tenim explotacions ramaderes, formatgeries, la Fira de Sant Ermengol, l’Espai Ermengol, la Cooperativa Cadí, la formació específica que s’imparteix a l’Escola Agrària del Pirineu… Crec que caldria reforçar el tema de la restauració. Quan els visitants i els autòctons volen anar a fer un dinar o un sopar de formatges, no tenen prou clar on. Caldria potenciar molt més aquest aspecte i valoritzar-lo. Per als restaurants és un valor oferir dins la seva proposta gastronòmica una bona i variada oferta de formatges del Pirineu.
Actualment, treballes en projectes de desenvolupament local a Estamariu… Treballo a la Fundació Planes Corts, amb seu a Estamariu, que vol crear un model de desenvolupament rural que sigui reproduïble a altres llocs. Desenvolupem un model d’economia circular que es basa en cinc eixos travats entre ells, un dels quals és la ramaderia amb un component d’innovació que la faci sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental. La Fundació està impulsant ara mateix una comunitat energètica, una planta de biogàs, instal·lacions fotovoltaiques, un obrador compartit del sector làctic, propostes de cultura i identitat, una vinya que acabarà essent un celler, així com altres iniciatives.
