18.05.2022 |
Viure als Pirineus

LLIBRES

La memòria del dia a dia dels nens de Fígols abans de la Guerra Civil, recuperada en un llibre facsímil

La publicació, escrita amb lletres d'impremta, recull els articles dels set exemplars editats durant el curs 1935-36
d9b76249-37ed-47eb-bf78-cf432a0ed99b
Rosa Sarradell i Noemí Tugues mostrant el llibre editat a partir d'exemplars de 'Narieda' / Albert Lijarcio
La memòria del dia a dia dels nens de Fígols abans de la Guerra Civil, recuperada en un llibre facsímil

Els veïns del nucli de Fígols (Alt Urgell) podran conèixer aquest Sant Jordi les històries del dia a dia que alguns avantpassats seus plasmaven a la revista escolar 'Narieda'. Aquesta publicació es va editar durant el curs 1935-36, just abans de l'esclat de la Guerra Civil, i una de les particularitats que tenia és que els alumnes l'escrivien amb lletres d'impremta. Tot plegat es deriva de la implementació de la pedagogia Freinet en aquest centre alturgellenc, un sistema que, tot i que va néixer a França, va tenir un destacat arrelament a les demarcacions de Lleida i Barcelona. Ara, gràcies a la recuperació dels set exemplars de la revista, s'ha editat un llibre facsímil on es recullen tots els articles i es posa en context la publicació.

En Joan Sarradell tenia 12 anys quan va arrencar el projecte de la revista i va ser el responsable que aquesta publicació es digués 'Narieda', en referència a una muntanya del municipi de Fígols i Alinya coneguda amb aquest nom. Vivia al nucli de Voloriu, que pertany al mateix terme, i, com ell relatava en un dels articles, cada dia recorria a peu uns quatre quilòmetres d'anada i de tornada per arribar a l'escola. De fet, va ser l'alumne més actiu de la publicació i aprofitava el temps de dinar per dedicar-s'hi. Ara, aprofitant l'edició del facsímil que recull tota la col·lecció de revistes, la seva filla i la seva neta han tornat a visitar l'entorn on vivia.

da5f6b83-628c-43d9-8ac5-8d62e460bb5f
El director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell digitalitzant una de les pàgines de la revista escolar 'Narieda' / Albert Lijarcio

Rosa Sarradell explica que havia llegit tantes vegades les revistes que era capaç d'imaginar com devien ser els desplaçaments que feia el seu pare cap a l'escola, "amb aquella il·lusió i ganes d'aprendre que ell tenia", detalla. A més, assenyala que guardava les publicacions com un "tresor" i que eren molt importants per ell. La seva filla també posa en valor l'alta implicació que tenia, fins al punt que el seu mestre, al qual admirava i també qualificava de "molt exigent", li va regalar un llibre signat on li reconeixia la seva dedicació. Finalment, destaca la curiositat que li despertava el fet que poguessin rebre una educació en català quan ella mateixa, ja a l'etapa franquista, ho va fer tot en castellà.

Sarradell assegura que el seu pare també volia ser mestre però que amb l'inici de la Guerra Civil es va veure obligat a haver de deixar els estudis. "El seu somni es va veure trencat amb l'esclat de la guerra", afirma, tot afegint que a partir d'aleshores es va haver de fer càrrec de la família. "Li va quedar un buit i una frustració que li va costar molt, crec que no ho va arribar a superar", detalla la seva filla. En assabentar-se, però, que la seva neta es volia dedicar a la docència va decidir regalar-li les revistes, on va escriure fins a catorze històries, i, gràcies a aquest gest, els set exemplars de la publicació s'han conservat fins avui dia.

Tal com diu ella mateixa, Noemí Tugues, "va ser un moment molt bonic" perquè, afegeix, va veure l'interès que tenia tant pels quadernets com per la lectura i escriptura. "Per mi tenien un valor molt sentimental i després, mirant-ho amb el temps, penso que també tenen un valor històric molt gran", relata, tot reconeixent que com que en aquell moment era petita "no era conscient de tot això". De fet, una de les coses que lamenta és el fet de no haver sabut "treure més suc" del seu avi, per una qüestió d'edat. Ara, el defineix com una persona que era "molt intel·ligent i treballadora" i recorda que sempre tenia resposta als dubtes que ella li plantejava.

a860ff1d-43c0-4770-a4dd-a4051b40fad7
Rosa Sarradell i Noemí Tugues, filla i neta de l'alumne més implicat en la revista 'Narieda' / Albert Lijarcio

Tot i això, la neta afegeix que "era molt humil i no presumia del que sabia" però que "amb els comentaris que feia es notava que donava molt valor al què havia viscut en aquella etapa". De fet, les històries vinculades a les vivències personals són les que més l'han atrapat: "Es percebia que li donava un valor molt gran a baixar a l'escola, rebre els coneixements del mestre i gaudir de l'aprenentatge", tot concloent que el sistema pedagògic que seguien devia ser molt innovador per ells.

Les primeres revistes, trobades en una maleta fa un any

La recuperació de la memòria a partir de la revista 'Narieda' va començar al 2021, quan dos dels quaderns impresos van aparèixer en una maleta d'una casa de Fígols, cal Borges, i Mar Garcia va voler compartir-los amb els seus veïns. Aleshores ja es va editar un facsímil a partir de les dues revistes amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, l'Associació Lo Caliu Figolà, l'Ajuntament de Fígols i Alinya i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell. Fruit d'aquest treball es va establir el contacte amb la família Sarradell, la qual ha permès l'accés a tota la col·lecció per digitalitzar-la i difondre-la al llibre 'Narieda, la veu dels nens i nenes amb lletra d'impremta', editat per l'Associació Lo Caliu i Edicions Salòria i comptant amb la col·laboració de les mateixes institucions.

A 'Narieda' hi van escriure 38 escolars d'entre 6 i 14 anys, 21 nenes i 17 nens. L'activitat de la revista servia per "fixar" els coneixements que adquirien a l'escola, que seguia un sistema educatiu que "posava l'alumne al centre" i era idoni per aplicar a l'entorn rural, tal com explica el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez. Qualifica el mètode Freinet de "revolucionari" i assenyala que aquest "estimulava la creativitat, l'autoexperimentació i l'observació de la natura", entre d'altres. Tot plegat, afegeix, amb l'objectiu de fer de l'ús de la impremta -innovador a l'època- una eina d'expressió lliure per tots ells.

6f7f9a24-5b31-4829-83d9-323cda4daad2
Façana de l'edifici de l'Ajuntament de Fígols i Alinyà on hi havia hagut l'escola / Albert Lijarcio

Quílez destaca que la importància de la difusió de tot aquest material està en el fet que aquest arriba a totes les edats. "En el fons és una història de nens, nens que s'expressen a través de lletres d'impremta i que amb la seva puresa expliquen les seves històries que poden ser traslladables a l'actualitat", detalla el director de l'arxiu alturgellenc. També ressalta el valor "emocional" que té la recuperació dels exemplars de la publicació i de tot el procés de "redescobriment" d'aquesta història, ja sigui per part de les institucions com del poble a través de l'associació Lo Caliu Figolà.

La presidenta d'aquesta entitat local, Mireia Tarrats, explica que senten "una gran satisfacció" amb tot el procés de recuperació de les revistes, que veuen com un "llegat" que deixaran al poble. De fet, consideren que ha estat "un trampolí de cultura" per l'associació, que oficialment va començar a treballar fa uns tres anys. Així, asseguren que tot plegat ha servit per projectar Fígols a l'exterior i que ho viuen com un "privilegi". Respecte al llibre que presentaran aquest Sant Jordi, destaca que el fet d'haver aconseguit reunir tota la col·lecció permet llegir articles de molts més infants que estaven escolaritzats en aquella etapa i que, en molts casos, tenen descendents vivint encara al poble.

La memòria del dia a dia dels nens de Fígols abans de la Guerra Civil, recuperada en un llibre facsímil
Comentarios