Blanco ha recordat que va ser el govern d’Aragó qui va desballestar a candidatura per als Jocs de 2030, malgrat que hi havia consens entre la resta d’institucions implicades en “una operació integral per al Pirineu”, segons Blanco, qui ha afegit que per una nova candidatura caldria alinear altra vegada tots els astres i no és fàcil. En la mateixa taula, Lluís Rabaneda, vicepresident de la Federació Internacional de Piragüisme, ha dit que aquests grans esdeveniments tenen un impacte social, econòmic, esportiu i ambiental que va més enllà dels Jocs i ajuda a que “passin coses”. I ha posat com a exemple que per aquests Jocs fallits tenien el compromís de l’Estat d’invertir 200 milions d’euros en l’eix pirinenc de la N-260 entre Sort i la Seu d’Urgell. Gerard Figueras, ex secretari general de l’Esport de la Generalitat, també ha parlat que els governs posin els Pirineus a l’agenda política i uns Jocs són un bon motiu per fer-ho. Igual que els esports fluvials, com el piragüisme on al Pirineu, a més de la neu, és una potència en instal·lacions i esportistes, segons els ponents.
Les Jornades per a l’excel·lència han acabat aquesta tarda amb els parlaments del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia del Govern d’Andorra, que ha parlat de forta aposta andorrana per la depuració, digitalització i gestió de la qualitat de les aigües del Principat, com de la creació d’un nou parc natural nacional a les parròquies d’Ordino i Canillo o de la nova llei d’aigües que preparar el govern. Per la seva part, la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha insistit en la necessitat d’una major cooperació transfrontera, de més consensos i en “la necessitat que es pensi en el territori a l’hora de planificar-lo perquè el Pirineu tingui les mateixes oportunitats que la resta del país”. Finalment, Jesús Montoliu, president de les Jornades per al’excel·lència, ha dit que “hem fet els deures” pelsintensos debats, amb ponents de gran nivell i talent i que permetran redactar un document de conclusions amb propostes de futur per una gestió sostenible de L’aigua i del Pirineu.
Foment de l’esquí
Durant la segona i darrera sessió de les Jornades, s’han abordat diversos àmbits relacionats amb l’aigua, com la creació d’un centre d’innovació de la Muntanya que promou Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), segons ha anunciat el seu president Carles Ruiz, així com accions encaminades a crear indústria vinculada a la neu, donat que “ni a Catalunya ni a Espanya es fabrica maquinària o roba”. En aquest sentit, tots els ponents van parlar del turisme i dels esports d’hivern com un motor econòmic sostenible, que necessita seguir avançant en la seva modernització, estalvi d’aigua i convertir les estacions d’esquí en estacions de muntanya per obrir tot l’any. FGC també vol fomentar l’esquí “perquè només un 10% dels catalans esquia”, segons Ruiz.
Els preus de l’aigua pujaran
Oriol Mas, director territorial d’AGBAR a Catalunya, ha dit a les Jornades que cal treballar en el sistema tarifari de l’aigua, ja que la UE obliga a que la tarifa cobreixi els costos i perquè en els propers anys cal afrontar grans inversions en la millora dels rendiments i en la renovació de les xarxes d’abastament i sanejament i en plans de regeneració i reutilització d’aigua per fer front a l’aument de la demanda.
Modernització dels regadius
D’altra banda, Mique Galvarriato, president executiva d’Aigues del Segarra- Garrigues, ha afirmat que el Canal d’Urgell s’ha de modernitzar “sí o sí, perquè l’alliberament i l’estalvi d’aigua que generarà serà bo per a tothom i serem més resilients en cas de sequera”. També ha afegit que cal aumentar les hectàrees de reg perquè Catalunya guanyi en sobirania alimentària, ja que ara només ho en un 45%.
Increment de tenperatura en 0,3 dècimes cada any al Pirineu
La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, ha donat un seguit de xifres per constatar el canvi climàtic, com l’augment anual de 0,3 graus en la darrera dècada al Pirineu, essent els estius quan més han pujat les temperatures i especialment a les nits. També ha afirmat que el passat mes de juny ha estat el més càlid que s’ha registrat, però el juliol en canvi ha estat més fresc i plujós de l’habitual. Per tant, les projeccions apunten a menys pluges, més intensitat en les precipitacions, més hores d’insolació, augment de temperaturesi nevades més irregulars.
