Unes 2.000 ovelles han començat aquesta setmana el camí a peu des de Puigverd, Sant Joan de Vinyafrescal i Toralla, al Pallars Jussà, cap a muntanyes del Pallars Sobirà, on trobaran herba verda i fresca, i hi passaran tot l'estiu. Cada cop són menys els pastors que fan la transhumància i, els que ho fan, lamenten el mal estat d'alguns trams de cabanera, emboscats i amb parets caigudes. Els pastors que encara mantenen viva la tradició de pujar el ramat a peu alerten que aquesta feina té "els dies comptats" si les condicions no canvien radicalment. La situació, diuen, s’agreuja amb la circulació pels trams de carretera a causa de la impaciència dels conductors. A més, la calor accentuada d'aquest any també dificulta el pas dels animals.
Aquests tres ramats del Pallars Jussà fan dos etapes per arribar a la muntanya d'Ancs (Baix Pallars), on passaran tres setmanes. Després, es dirigiran cap a la muntanya de Seurí (Sort), on ja passaran tot l'estiu i s'hi afegiran altres ramats de pobles veïns. Un sol pastor guardarà tota la ramada d'unes 3.000 ovelles.
Al davant del ramat hi ha l'Iker Freixas que, amb l'ajuda del gos, vigila que els animals segueixin el camí correcte i cap d'ells quedi endarrerit. Tancant el ramat hi ha David Moli i els seus dos fills, que l'han volgut acompanyar per primer cop. I, al congost d'Erinyà, els esperen altres pastors per decebre'ls i ajudar a posar un filat perquè les ovelles no s'escapin durant la nit. A punta de dia reprendran tots el camí fins a la muntanya d'Ancs.
Pràctica mil·lenària que té els dies comptats
Aquesta pràctica mil·lenària, en què els ramats d'ovelles pugen des del fons de les valls o zones més baixes cap a les muntanyes altes durant l'estiu, encara es pot veure aquests dies. Mentre que el transport de vaques mitjançant camions ja s’ha normalitzat per la seva comoditat, el sector de l’oví resisteix. El pastor David Molí afirma que la transhumància a peu "és un dia dur i intens", però que ell aposta per fer-la caminant perquè "amb camions gairebé seria inviable" i creu que és una manera de treballar que "es va acabant i té els dies comptats". Molí diu que d'ovelles n'hi haurà sempre, però el maneig del bestiar canviarà. El fet que ja no es troba gent preparada per a la transhumància i que el relleu generacional és escàs augura una desaparició progressiva d’aquesta manera de treballar.
Ramon Cornellana, un pastor jubilat que ha vist com al llarg dels anys s'han anat deteriorant les cabaneres, alerta que "els camins estan descuidats". Malgrat el pessimisme sobre el futur de la transhumància, la perseverança de pastors com David Molí o Iker Freixas permet encara contemplar una estampa tradicional que corre el perill d'acabar desapareixent.
