El Govern i la Fundació Endesa col·laboren per millorar la conservació de diverses espècies a Aigüestortes

El conveni formalitza la col·laboració entre totes dues institucions per impulsar la conservació del gall fer pirinenc, la perdiu blanca i el mussol pirinenc, tres espècies clau d’alta muntanya amenaçades pel canvi climàtic i la pressió sobre els seus hàbitats
Conveni Govern Endesa aus Aigüestortes
photo_camera D'esquerra a dreta, Isabel Buesa, Josep Maria Dalmau,  Lluís Florit i Jordi Sargatal / @territoricat

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, juntament amb la patrona de la Fundació Endesa, Isabel Buesa, i el director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Lluís Florit, han presentat aquest dimecres el conveni de col·laboració entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i la Fundació pel desenvolupament conjunt de projectes vinculats a la protecció i la conservació de diverses espècies d’aus amenaçades al Parc Nacional.

L’acord, que té una durada de tres anys, se centra sobretot en el gall fer (Tetrao urogallus), classificada en perill d’extinció; la perdiu blanca (Lagopus muta), catalogada com a vulnerable; i el mussol pirinenc (Aegolius funereus), també catalogada de vulnerable. Així mateix, també es preveu fer seguiment d’altres espècies sensibles com ara el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el pela-roques (Tichodroma muraria), el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis), el cercavores alpí (Prunella collaris), la piula dels arbres (Anthus trivialis), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), entre altres.

WhatsApp_Image_2026-07-01_at_15.11.58_jui0Cpr
D'esquerra a dreta, Isabel Buesa, Josep Maria Dalmau,  Lluís Florit i Jordi Sargatal / @territoricat

L’acord preveu el finançament d’actuacions com ara la prospecció de zones del parc nacional per a la delimitació de les àrees crítiques de cant, cria i hivernada del gall fer i la perdiu blanca, estudis bioacústics o la diagnosi de les zones d'elevada freqüentació hivernal i la interacció amb les àrees més sensibles per aquestes espècies, entre altres. En el cas del mussol pirinenc, les actuacions permetran establir, per primera vegada al Parc Nacional, un sistema de seguiment a llarg termini, censos de cant i control de caixes niu, monitoratge de les femelles i joves mitjançant GPS per conèixer els seus moviments i àrees vitals, a més de la prospecció i delimitació d’àrees crítiques. El Departament de Territori s’encarregarà de seguiment i la direcció de totes les actuacions previstes al conveni.

6cfabcf7-dfce-49c5-a7ad-c738c5eb0844
Signatura del conveni a la Casa del parc de Boí / Fundació Endesa

Per garantir un seguiment rigorós del projecte, s’han establert indicadors específics d’impacte. Entre ells destaca la delimitació de fins a 90 àrees crítiques per espècie per al gall fer i la perdiu blanca, 36 àrees prioritàries per al mussol pirinenc, així com el seguiment de més d’un centenar d’exemplars o zones d’interès ecològic durant el període d’execució.

Avaluació dels efectes de fàrmacs i rodenticides

L’acord inclou el desenvolupament d’un projecte per avaluar els efectes nocius de fàrmacs i altres productes tòxics sobre les espècies amenaçades. En aquest sentit, es preveu la realització de prospeccions sobre el terreny per a la recollida de mostres de rastres d'animals, vives i mortes. Les mostres es traslladaran al laboratori on s’analitzarà la presència de fins a 71 fàrmacs utilitzats especialment en medicina veterinària (antiinflamatoris, antibiòtics i antiparasitaris), així com pesticides, rodenticides i similars, per tindre un coneixement acurat de l’afectació que produeixen.

Conveni Govern Endesa aus Aigüestortes 2
Representants del Parc Nacional d'Aigüestortes, la Generalitat i la Fundació Endesa / Fundació Endesa

Així mateix, es preveu fer un estudi específic per avaluar l’espectre visible per a la perdiu blanca i el gall fer. S’avaluarà els colors específics de l'espectre visible que són capaços de percebre la perdiu blanca i el gall fer mitjançant un estudi òptic de les espècies. Cal tindre en compte, que la majoria de les aus perceben l'entorn de manera diferent als humans, ja que poden veure longituds d'ona que nosaltres no detectem, incloent-hi part de l'espectre ultraviolat. Per això, elements que per a nosaltres poden semblar molt visibles o neutres poden resultar especialment atractius, dissuasius o fins i tot invisibles per a aquestes espècies. Aquesta nova línia de recerca innovadora proporcionarà informació molt útil per aplicar mesures de conservació més eficaces i menys invasives, especialment en espècies tan sensibles a la presència humana com el gall fer i la perdiu blanca. A més, els resultats podrien ser extrapolables a altres espècies d'ocells de muntanya i a altres espais naturals protegits.

El conveni també preveu el desenvolupament de solucions innovadores per reduir col·lisions amb infraestructures i millorar la convivència entre biodiversitat i activitat humana.