El Museu Hidroelèctric de Capdella inaugura aquest dissabte, 4 de juliol, l’exposició temporal itinerant 'Viure la mort', una producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que proposa un recorregut ampli, sensible i rigorós per les diferents maneres com les societats han pensat, viscut i interpretat la mort al llarg del temps.
La mostra, que es podrà visitar fins al 18 d’octubre, reuneix una setantena de peces procedents de les col·leccions dels museus que formen part de la Xarxa. Objectes etnogràfics, obres d’art, fotografies, fòssils, materials arqueològics i elements vinculats a rituals funeraris construeixen un relat que explora la mort no només com a final biològic, sinó també com a experiència íntima, fet comunitari, trauma col·lectiu i font de coneixement.
Comissariada per Júlia Carreras Tort, filòloga i investigadora especialitzada en folklore i etnobotànica, 'Viure la mort' convida el visitant a acostar-se a un tema universal i sovint difícil d’abordar des d’una mirada patrimonial, històrica i humana. A través dels objectes conservats als museus, l’exposició reivindica també el paper d’aquests equipaments com a espais de memòria, recerca i interpretació del passat.
El Museu Hidroelèctric de Capdella és el segon equipament que acull la mostra, després de la seva presentació al Museu Tàrrega Urgell el passat mes de març. Fins al 2029, l’exposició itinerarà per diferents espais de la Xarxa, com el Museu de la Noguera, el Museu de Cervera, el Museu de la Conca Dellà, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el Musèu dera Val d’Aran, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el Museu de Lleida.
Quatre mirades sobre la mort
L’exposició s’articula a partir de quatre grans aproximacions. La primera és la dimensió comunitària, centrada en els rituals, les pràctiques socials i les formes de comiat que les comunitats han construït per afrontar la pèrdua. En aquest àmbit s’hi poden veure peces com l’escenificació d’un dinar d’honres amb plats de dol, reproduccions de materials d’època romana o la màscara funerària de Mn. Serra Vilaró, primer director del Museu de Solsona.
La segona mirada és la dimensió íntima de la mort, aquella que confronta cada persona amb la pròpia finitud i amb la necessitat de mantenir viu el record dels difunts. Aquest apartat inclou aixovars funeraris, peces vinculades al dol, com mantellines i caputxons funeraris, i fotografies post mortem, que permeten entendre com diferents societats han gestionat l’absència, el record i el trànsit cap a l’altre món.
Un tercer àmbit aborda la mort traumàtica, relacionada amb guerres, epidèmies, extincions o genocidis. En aquest espai hi tenen un paper destacat algunes fotografies d’Agustí Centelles preses durant el bombardeig de Lleida, cedides pel MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, així com diversos materials bèl·lics vinculats a conflictes com les guerres carlines o la Guerra Civil.
Finalment, la mostra planteja la mort com a transformació. Aquesta mirada inclou tant les interpretacions religioses i espirituals del trànsit entre la vida i la mort com la capacitat de la recerca per convertir les restes del passat en coneixement. Un crani trepanat del Calcolític procedent del dolmen de Clarà, conservat al Museu de Solsona, o diversos fòssils d’hadrosaure del Museu de la Conca Dellà exemplifiquen aquesta dimensió científica i patrimonial.
La mirada de Capdella
En el seu pas per la Vall Fosca, 'Viure la mort' incorpora també peces vinculades al Museu Hidroelèctric de Capdella. Entre elles destaca una fotografia de l’enterrament de diversos treballadors de la Central Hidroelèctrica de Capdella, una imatge que remet a la mort lluny de casa i a la dimensió comunitària i política que poden adquirir determinades pèrdues en un context de transformació social i laboral.
La mostra inclou igualment una reproducció d’una lipsanoteca del segle XII procedent de l’església de Sant Vicenç de Capdella, una petita capsa destinada a guardar relíquies i vinculada a les pràctiques religioses i devocionals del territori. La peça original va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya.
Amb aquesta exposició, el Museu Hidroelèctric de Capdella reforça la seva programació temporal i se suma a un projecte col·lectiu de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que posa en valor el patrimoni dels museus del territori i la seva capacitat per parlar de grans temes universals des de la proximitat dels objectes, la recerca i la memòria.
Sobre el Museu Hidroelèctric de Capdella
El Museu Hidroelèctric de Capdella està situat a l’antic edifici de les oficines i el consultori mèdic, a tocar de la central hidroelèctrica de Capdella, cedit per Endesa a l’Ajuntament de la Torre de Capdella des de l’any 2002 amb l’objectiu de promoure’n l’obertura al públic i divulgar el seu patrimoni històric.
La construcció de les centrals hidroelèctriques va suposar una profunda transformació econòmica i social per a moltes valls pirinenques. Avui, aquest llegat es manté viu no només com a font de producció d’energia renovable, sinó també com a actiu cultural, patrimonial i turístic de primer ordre.
El Museu forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual és museu secció, de la Xarxa Territorial dels Museus de les Terres de Lleida i Aran i de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
