JOVES DEL PIRINEU

Bernat Canut: “Les nostres jugadores comparteixen els valors del club i de la ciutat”

BERNAT CANUT FOTO HORITZONAL BIS 2
photo_camera Bernat Canut en un entrenament al Pavelló de la Seu d'Urgell/FS

JOVES BERNAT CANUT

Ets l’entrenador més jove de la Lliga Femenina Endesa, aviat està dit. Com s’aconsegueix això? Visc aquesta feina amb passió i molta dedicació. És exigent. Intento connectar amb totes les jugadores però no sempre ho aconsegueixo. Per mi el més important és tenir una mentalitat autocrítica, reinventar-te constantment i tenir sempre un ull posat a la resta d’entrenadors i lligues. El bàsquet és un element viu en contínua evolució. El nivell és alt, els rivals t’estudien i et posen a prova.

On t’has format? Vaig estudiar la llicenciatura d’INEFC a la Universitat de Lleida. Després, a distància, vaig fer un màster en alt rendiment esportiu. Paral·lelament els quatre cursos d’entrenador fins al Curs Superior (FIBA).

Tornar va ser una decisió volguda? Tenies clar que volies tornar al Pirineu? Sí. Tot i que potser no tan aviat. Quan vaig acabar la carrera tenia previst marxar una temporada a l’estranger, però l’Andreu Bou, aleshores entrenador del Cadí La Seu, em va proposar per a ser el seu segon. No soc una persona de ciutat, però el cert és que tot es va precipitar més de pressa del que em pensava i amb vint-i-tres anys ja tornava a estar a casa.

El SEDIS bàsquet és casa teva… És el club de la meva vida. Ja de petit jugava a l’escola de bàsquet del SEDIS i he viscut intensament el club des de tots els seus vessants: com a jugador, com a entrenador i també des de la grada com un aficionat entregat.

De petit vas tenir el dilema entre futbol o bàsquet? Per damunt de tot m’agradava l’esport. La majoria dels meus amics es van decantar pel bàsquet i a mi em va atrapar de seguida. L’esport i l’activitat física ha estat des de petit la meva passió. També córrer i l’esquí de fons.

El club ara, quan compleix els 50 anys d’existència, viu els moments més dolços de la seva història… Bé, potser són els anys de més repercussió pública i social fora de la ciutat. El Cadí La Seu és una referència a tot l’Estat perquè ja fa molts anys que està a la primera divisió de la lliga femenina i enguany, a més, jugant a la competició europea, n’hem reforçat la imatge.

Un club petit, amb un pressupost petit, que passeja el nom de la Seu per Europa. És un petit miracle això? Què està passant? Sovint no li donem prou valor a aquest fet i les dificultats que comporta. És l’esforç i la il.lusió de moltíssima gent: institucions, empreses i petits negocis, socis i afició que partit rere partit omplen el Palau d’Esports. I de les directives que hi dediquen moltes hores de treball no remunerat, tossudament compromesos perquè aquest projecte tiri endavant, no només el Cadí La Seu. Avui el SEDIS bàsquet mou divuit equips - onze masculins i set femenins - i exerceix un paper molt important en l’enfortiment social de la ciutat. Tot això requereix un alt nivell d’organització.

L’estreta comunió entre el club i la ciutat és un valor… Intentem confeccionar una plantilla de jugadores que comparteixin els valors del club i de la ciutat. Una columna vertebral de jugadores catalanes i estatals que s’identifiquin amb el projecte de Cadí La Seu i que visquin la ciutat com a pròpia. Això és fonamental per acoblar les estrangeres i que la nostra gent es senti l’equip com a seu. Els nens i nenes coneixen a les jugadores i les jugadores coneixen la gent de la Seu…

El bàsquet femení té bona salut? L’esport femení està creixent en reconeixement social, però encara té molt camí per recórrer. Tot just s’acaba de signar un conveni en el futbol femení que encara no existeix en el bàsquet, tot i ser, amb molta diferència, l’esport més practicat en l’àmbit femení i amb més fitxes federatives. És important crear referents femenins i crec que les jugadores del Cadí La Seu són un excel·lent mirall per a totes les nenes i nens que practiquen esport a la Seu i a la comarca.

I també crear referents pirinencs, tu n’ets un exemple…

Vivim en una societat molt centralista, però a l’Alt Pirineu hi ha tant o més talent que en altres àmbits territorials amb més demografia. Som menys habitants i ens posen bastons a les rodes, però la gent que estimem el Pirineu, l’hem de reivindicar. 

Logo Generalitat Joves (web)