Les serradores catalanes alerten de la pèrdua de llocs de treball per la falta de fusta 

El pati de la serradora Boix, a Puig-reig (Berguedà), està pràcticament desert. Una imatge gairebé insòlita a la serradora més gran del país. Malgrat que a Catalunya el 60% del territori és superfície forestal, les serradores d'arreu del Principat no tenen fusta per treballar i aquesta situació pot posar en perill fins a 100 llocs de treball.

Pla general del pati de la serradora Boix, la més gran de Catalunya, pràcticament desert. Imatge del 28 de novembre del 2018. (Horitzontal)
photo_camera La serradora Boix, la més gran de Catalunya

Segons han assegurat diverses empreses a l'ACN, les causes que expliquen aquesta falta de fusta són, d'una banda, les barreres burocràtiques del Departament de Territori a l'hora de donar permisos per tallar fusta i, principalment, el fet que els operaris forestals treballen amb maquinària obsoleta que no els permet ser competitius. Agricultura estudia ara la manera d'augmentar la línia d'ajuts perquè els treballadors forestals puguin millorar la seva maquinària. 

Malgrat que Catalunya té una gran quantitat de boscos, les serradores del país no tenen fusta per treballar. Fins a la data actual, aquesta situació els ha obligat a importar 100.000 tones de fusta de l'estranger i, segons han assegurat, això pot comportar la pèrdua de fins a 100 llocs de treball al sector. 

L'enginyera forestal de la serradora Boix, Iolanda Domenjó, creu que aquesta situació és "molt poc coherent" si es té en compte l'estat d'abandonament dels boscos catalans amb gran quantitat de massa forestal que creix "de manera descontrolada" i que es podria aprofitar a les serradores del país. 

"La gestió forestal és imprescindible per mantenir la salut dels nostres boscos. Quan hi ha un incendi tothom es qüestiona si hi havia prou mitjans d'extinció, però l'important és tota la prevenció i tota la feina que no s'ha fet al bosc i ningú demana responsabilitats al Departament d'Agricultura de per quin motiu aquell bosc estava desatès", ha denunciat Domenjó. 

Segons asseguren des de les serradores, la manca de fusta és, principalment, com a conseqüència del fet que els operaris forestals estan treballant amb maquinària obsoleta que els resta competitivitat. En aquest sentit, demanen al Departament d'Agricultura que una part dels Fons Europeus d'Agricultura es destinin a ajudes i subvencions per finançar la renovació de la maquinària forestal, tal com ja es fa en d'altres comunitats autònomes. 

Des de la direcció general de Boscos, el seu subdirector, Enric Vadell, ha reconegut que la maquinària forestal és "molt antiga" i caldria fer "un salt qualitatiu" per augmentar la rendibilitat al bosc, però també per termes de seguretat. Vadell ha explicat que el Departament d'Agricultura està treballant per aconseguir línies d'ajuts per millorar la maquinària forestal. Tot i això, ha subratllat que estan mirant la manera de fer-ho per tal que totes les empreses forestals hi puguin accedir i no només les que depenen "de l'òrbita de les serradores". 

Per altra banda, les serradores també és queixen de "les polítiques restrictives" del Departament de Territori a l'hora de concedir permisos per tallar fusta d'una finca forestal. En aquest sentit, el Departament ha assegurat que la seva política ara no és més restrictiva i han dit que, actualment, no hi ha "un gran nombre" d'expedients pendents de la tramitació ambiental. 

En tot cas, tota aquesta situació està dificultant la subsistència de les serradores. A la Boix, la falta de fusta es tradueix en una reducció de la producció de quatre hores diàries i l'acomiadament d'entre 10 i 12 persones en una plantilla actual de 120 treballadors. El problema però, afecta totes les serradores del país. 

Fustes Jané (Solsona): "Haurem d'abaixar la persiana"

La solsonina Fustes Jané molt probablement haurà de tancar passat Nadal. El seu responsable i, alhora, president de l'Associació de rematants i serradors de Catalunya, Jordi Jané, ha explicat que ja va haver de comprar fusta de fora la primavera passada quan ja es van trobar que no podien satisfer la demanda dels clients. Aquella fusta li ha servit fins ara, però s’està acabant. "És un sobrecost molt alt i no ho tornaré a fer", ha reconegut. Segons ha assegurat, es "més que probable" que es vegi obligat a haver d'abaixar la persiana uns dies, després de Nadal, per falta de matèria prima. 

Sala Forestal (Celrà): "No podem atendre la demanda"

A Celrà (Gironès), hi ha l'empresa especialitzada en el sector forestal, Sala Forestal S.L. El seu propietari, Pere Sala, ha explicat que no tenen suficient material per fer front a la demanda d'aquest hivern. Normalment, gestionaven i comercialitzaven unes 70.000 tones de fusta (10.000 en forma de biomassa i 60.000 de fusta per a altres activitats). "Ara mateix estem al 80%, és a dir, amb unes 50.000 tones. No podem atendre la demanda", explica Sala. 

Això, diu, podria tenir conseqüències a curt termini per a la plantilla d'una vintena de treballadors que tenen. "Ara no, però si el mes de gener encara estem en aquesta situació haurem de prendre decisions", insisteix. 

Fontova (Cabra del Camp): "És raríssim tenir feina i que no la puguis fer"

Tot i ser de dimensions més reduïdes, la Serradora Fontova, ubicada a Cabra del Camp (Alt Camp), és la més gran existent a la demarcació de Tarragona i també es veu molt afectada per la falta de fusta pública. Els propietaris estimen una davallada de l'activitat del 25% i no descarten que hagin d'acabar acomiadant algun treballador. "En podríem contractar molts i potser n'hem d'acabar acomiadant un parell; és raríssim que tinguis feina i que no la puguis fer", s'ha lamentat Lluís Buscail, gerent de la serradora i de Bioforestal. Si el 2017 van tancar-lo amb 11.000 tones, enguany esperaven assolir les 15.000. Ara, però, les previsions són pessimistes i apunten que just arribaran al llindar de les 10.000 tones. 

A l'exterior, un escàs centenar de tones de troncs amuntegats esdevenen bon reflex d'un negoci que, pràcticament en el darrer any, funciona a mig gas. No fa massa temps enrere n'hi havia un miler de tones -que era l'estoc d'un mes-. Davant aquest context, a la Serradora Fontova, com la resta, també s'han hagut de buscar la vida per aconseguir fusta dels boscos i donar resposta a una clientela que no afluixa en comandes. Els permisos amb Lleida -sobre unes finques que donarien vida al negoci per a tot l'hivern- segueixen paralitzats mentre a Osca tot són facilitats i són rebuts amb els braços oberts. "No demanem cap ajuda, senzillament que el Govern no ens posi traves",  ha conclòs Buscail.

Més info: Jaume Farràs: "Fa trenta anys tallaves un bosc i et compraves un pis"

Més a Comarques