28.05.2022 |
Viure als Pirineus

L'ós bru al Pirineu: una oportunitat o un perill?

Es van reintroduir al Pirineu l'any 1996 i encara no tenim clar si els volem o no els volem. Ens interessen o no ens interessen? Els volem potenciar o millor amagar-los i fer veure que no hi són? Què fem? El debat de l'ós al Pirineu és un debat pendent que algun dia aquest país haurà d'afrontar per tal de decidir, amb totes les conseqüències, quina política seguim respecte l'ós bru. Mentrestant, però, veiem com cada any neixen noves cries...

10544340_854186694700777_6347156112528231304_n
Aquesta setmana s'han enregistrat imatges de dos noves cries d'ós bru a la zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
L'ós bru al Pirineu: una oportunitat o un perill?

Aquesta setmana des del Parc Natural de l'Alt Pirineu ens han mostrat noves imatges de dos cries d'ós bru nascudes el 2014, independitzades de la seva mare que, de moment, no s'ha identificat. Es tracta d'imatges captades durant el mes juliol al Parc Natural de l'Alt Pirineu a través de les càmeres automàtiques del projecte LIFE+"Piroslife".

Unes imatges que ens han tornat a suscitar la reflexió sobre la reintroducció de l'ós bru al Pirineu, un fet que per uns és un perill i per uns altres una oportunitat turística que fins ara no hem sabut explotar tal i com fan, per exemple, al parc de Somiedo, a Astúries on la població d'ós bru supera els 150 exemplars. Al Pirineu n'hi ha uns 34 exemplars que es mouen entre Benasc, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, Andorra i el Pallars Sobirà.

Mentre la població d'óssos augmenta any rere any, els ramaders del Pirineu reclamen, sense èxit, que es tingui en compte una protecció especial per a la ramaderia extensiva a les muntanyes catalanes. Amb tot, però, a la muntanya hi va cada vegada més gent i aquests animals requereixen un territori força extens per tal de trobar prou aliments: tampoc tenen la supervivència assegurada.

Per tal de donar a conèixer el seu punt de vista, els detractors de l'ós no dubten pas a utilitzar els arguments més alarmistes, negant sovint la realitat i tots els estudis realitzats. A continuació exposem les respostes de Depana als arguments d'aquells que s'oposen a la reintroducció de l'ós al Pirineu:

SEGURETAT

El seu argument: Risc d'accidents mortals i de la seguretat dels usuaris de la muntanya (professionals, habitants, estiuejants).

La nostra resposta: L'ós bru és una espècie pacífica i recelosa de l'home. Al Pirineu no es coneix cap cas de persona morta per un ós.

Des de l’any 1996 en que es va reintroduir els óssos al Pirineu Central, no hi ha hagut tampoc cap incident greu. Durant aquesta temps els óssos han fugit davant de la presència humana. L’únic accident va ser la topada d'un caçador de Les (Val d'Aran) amb l'óssa Hvala el 23 d'octubre de l’any 2008. En aquest cas, tots els experts van concloure que l'óssa es va sentir amenaçada pels crits del caçador, i per aquesta raó, va ferir lleument el caçador mentre fugia. Tampoc els óssos autòctons pirinencs, encara avui presents, han mostrat cap tipus d’agressivitat envers l’home.

A la Serralada Cantàbrica on viuen més de 200 óssos autòctons no es coneix cap cas al llarg de la història d'una persona morta per un ós.

Sempre hi ha la possibilitat de trobar un ós a la muntanya, tot i que les probabilitats són ínfimes. En la immensa majoria dels casos, l'ós fugirà fins i tot abans que ens n'hàgim pogut adonar, a no ser que hagi estat sorprès a curta distància. En aquest cas, les regles de comportament en presència d'un ós són les mateixes que davant d’un senglar o  qualsevol altre animal salvatge: mantenir la calma i abandonar la zona deixant-li una escapatòria a l'animal.

COSTOS I FINANÇAMENT

El seu argument: Malbaratament de fons públics, cost exorbitant de la introducció i seguiment dels óssos, així com de la protecció dels ramats i la indemnització dels danys.

La nostra resposta: El programa Ós a França, on s'inverteix molt més que a Espanya, equival anualment al cost de tres rotondes en una carretera nacional, és a dir, una quantitat ínfima dels pressupostos generals de l'Estat.
Hi ha qui demana a l'ós de resoldre tots els problemes de l'economia muntanyenca. Destinant-hi part del pressupost de conservació de l'ós a la ramaderia, el programa ÓS contribueix a resoldre problemes dels quals l'ós no n'és pas el responsable: manca de pastors, arranjament de cabanes, pastors elèctrics, etc.
A França s'han creat més de 100 llocs de treball finançats o cofinançats (equivalents a 55 llocs de treball a jornada completa), per la qual cosa el balanç del programa de l'ós ha estat molt positiu per a l'economia pirinenca. Si s'aturés aquest programa, la major part d'aquests llocs de treball se suprimirien immediatament.

També a Catalunya la presència de l’ós ha suposat la creació de llocs de treball, bàsicament de guardes i pastors.

BIODIVERSITAT

El seu argument: L'ós bru no és una espècie amenaçada d'extinció en el món. La seva nombrosa presència dins la serralada posarà en perill una part de la biodiversitat pirinenca.

La nostra resposta: Si cada país fes el mateix raonament, tan sols l'últim es veuria en l'obligació de conservar una població de cada espècie. Cada país ha de conservar les espècies que viuen en el seu territori. En nom dels compromisos internacionals i de les Directives europees, totes les administracions tenen l'obligació de conservar una població viable d'óssos bruns.
L'ós bru és una part integrant de l'ecosistema pirinenc del qual no n'altera cap equilibri. Cosa que no es pot dir de l'home.

DEMOCRÀCIA - CONSENS

El seu argument: Actitud de menyspreu i irresponsable de les administracions, tant de la central com de l'autonòmica, que no escolten la població local.

La nostra resposta: Cap consulta local ni sondeig fet amb garanties mostra una oposició a la reintroducció de l'ós. Ben al contrari, els estudis d'opinió mostren un ampli suport local al retorn de l'ós: 77% als Pirineus francesos.


A França la recollida de signatures de diverses associacions a favor de l'ós va aconseguir-ne 150.000, una gran part de les quals era d'origen pirinenc.


Un sondeig realitzat per la web del Diario de Navarra, que és el diari més venut a Navarra, el març del 2006 revela que el 78% afirma estar a favor que França alliberi óssos per recuperar-ne l'espècie al Pirineu.


A Itàlia, l'enquesta realitzada per DOXA l'any 2000, durant la reintroducció de l'ós als Alps italians, va mostrar que de 2.000 enquestats el 81% donaven suport a la reintroducció de l'ós i el 72% afirmaven que estaven interessats a fer una visita si hi havia óssos a la zona.


No s'havia plantejat cap debat abans d'abatre Cannelle el 2004, Melba el 1997, Claude el 1994... La reintroducció de 5 óssos el 2006 permet tan sols reemplaçar aquests óssos desapareguts i una part de la descendència que haurien tingut...

A Catalunya les enquestes dels principals mitjans de comunicació (La Vanguardia, El Periodico, Avui, Diari Segre, TV3, Ràdio Rac1, etc) van mostrar un suport a la conservació de l’ós del 80% al novembre del 2008.

SALUT PÚBLICA

El seu argument: Risc sanitari i precipitació, risc de transmissió per part dels óssos del virus H5N1.

La nostra resposta: Com es pot titllar de "precipitació" en la gestió d'una operació que va començar l'any 1995. L'estudi sanitari realitzat en aquella època, confirmat per l'absència de problemes sobre el terreny durant tots aquest anys, es va actualitzar el desembre del 2005 i dictamina una altra vegada l'absència de risc. Pel que fa a la grip aviar (virus H5N1), per definició afecta els ocells. No hi ha cap indici o informació que demostri el més mínim risc de cap virus.

Els protocols sanitaris que s'apliquen quan es captura un ós eslovè són molt estrictes. Es realitza una exploració exhaustiva que inclou una anàlisi de sang, i una desparasitació. Davant de qualsevol dubte sobre la salut d'un ós, aquest no es trasllada al Pirineu

ELS ÓSSOS ESLOVENS

El seu argument: Els óssos eslovens són més grans, més depredadors i més prolífics que els óssos pirinencs.

La nostra resposta: Els óssos eslovens i el pirinencs són exactament de la mateixa espècie i del mateix llinatge. Són idèntics en tot: talla, alimentació, reproducció, actitud davant l'home...
Fins al 1980, les femelles dels Pirineus parien sovint 2 cadells, excepcionalment 3 com a Eslovènia.
L'ós pirinenc més gran de qui es té notícia pesava uns 350 kg (el famós Dominique, mort per Jean Loustau a la Vall d'Ossau el 1848). Pyros, el gran mascle alliberat als Pirineus el 1997, pesava 235 Kg.
Pel que fa als atacs, els óssos reintroduïts causen la mort d'1,6 ovelles de mitjana per atac, exactament com els óssos pirinencs.
Per tant, no hi ha cap diferència notable entre un ós d'origen eslovè i un ós d'origen pirinenc. De fet fa pocs segles era una mateixa població que es va anar fragmentant.

 

HISTÒRIA, CULTURA I PATRIMONI

El seu argument: Els nostres avantpassats van desfer-se de l'ós. No ho van fer pas perquè el reintroduíssim avui.

La nostra resposta: En primer lloc cal que quedi clar que l'ós no ha desaparegut del Pirineu. Encara que sigui en un nombre testimonial, l'ós hi ha estat sempre present.
La situació dels nostres avantpassats era molt diferent a l'actual, i la pèrdua d'un cap de bestiar podia resultar ser un desastre per a una família. Avui en dia això no és així i les pèrdues provocades per l'ós són compensades, a diferència de les baixes causades per altres raons (atacs de gossos salvatges, fenòmens naturals...), que a banda de ser molt més nombroses no tenen cap compensació.
És incomprensible permetre la desaparició d'una espècie en una època que disposem dels mitjans tècnics i econòmics per cohabitar-hi.
Actualment, la Unió Europea promou activament la conservació de la biodiversitat a tot el món (Conveni CITES). Per coherència hem de preservar els nostres ecosistemes i la fauna i flora que hi habita.

LA RAMADERIA I LA PRESÈNCIA DE L'ÓS SÓN INCOMPATIBLES

El seu argument: La ramaderia està en una situació crítica i l'ós acabarà de rematar-la.. Ós i ramaderia són incompatibles.

La nostra resposta: L'home i l'ós han conviscut sempre al Pirineu. Fóra inacceptable que permetéssim la desaparició de l'ós bru del Pirineu, ara que disposem dels mitjans tècnics i econòmics per poder viure plegats en harmonia.
Un estudi recent mostra l'eficàcia de les mesures de protecció finançades pel programa ós. Els gossos que protegeixen els ramats i els pastors elèctrics salven moltes més ovelles que no pas en maten els óssos.

Les baixes provocades per l'ós són molt inferiors a les que es produeixen de manera natural en el bestiar. La mitjana de baixes causades pels óssos entre els anys 1996 i 2005 a Catalunya són de 25 per any. A partir de llavors amb l’agrupament de ramats i la contractació de pastors, les baixes anuals són inferiors a 10 caps de bestiar a tot Catalunya.

Les baixes causades per altres causes (gossos salvatges, llamps, malalties, fred, etc.) són molt més elevades, de fet es calcula que suposen la mortalitat d'entre el 3 i el 4% del total del bestiar.
La presència de l'ós ha de ser una oportunitat per ajudar a la ramaderia. Per exemple seria molt rellevant recuperar l'ofici de pastor que està en vies desaparició.

La precària situació de la ramaderia no s'ha degut a l'ós bru, sinó a raons cojunturals:

  • per una banda a una política agro-ramadera molt desfavorable per a les explotacions extensives
  • i per altra perquè la societat pirinenca ha abandonat l'activitat primària en benefici del sector terciari, bàsicament pel turisme.

L'ós bru al Pirineu: una oportunitat o un perill?
Comentarios