Localitzen al Montsec quatre fosses de la guerra del Segre-Pallars

Les fosses s'han localitzat a Vilanova de Meià, al Montsec, i s'emmarquen dins dels combats del front de guerra del Segre-Pallars, que es va mantenir actiu entre l'abril i el desembre del 1938

foses
photo_camera El conseller Raül Romeva visita la fossa de Rams. Foto: Twitter @exteriorscat

Els primers treballs d'excavació a les fosses comunes localitzades a Vilanova de Meià, a la Noguera, ja han deixat al descobert el cos de tres soldats que amb tota probabilitat eren del bàndol republicà. En concret, van ser enterrats un una trinxera a la zona de Rams, on no es descarta trobar més individus. A Vilanova de Meià, al Montsec, s'han localitzat fins a quatre fosses que s'emmarquen dins dels combats del front de guerra del Segre-Pallars, que es va mantenir actiu entre l'abril i el desembre del 1938. De moment, només s'han trobat restes òssies i material bèl·lic a Rams. A la fossa comuna de la Cabana d'en Porta i a la de Comadugla s'estan fent sondejos i prospeccions sense que, per ara, s'hagin trobat restes antropològiques. L'equip de treball ha descartat provisionalment l'excavació del quart punt, La Teulera, per falta d'indicis d'inhumacions. Són treballs que formen part del Pla de fosses 2017-18 i que aquest divendres ha visitat el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.

El conseller ha insistit que la feina d'exhumació de fosses i d'identificació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme "arribarà fins al final" perquè "no és en absolut comprensible que el 2017, 80 anys després d'aquella desgràcia, encara tinguem centenars de persones desaparegudes; com a societat i com a institució tenim el deure de posar la veritat sobre la taula i la veritat només pot aparèixer si la podem desenterrar". Romeva també ha volgut fer un reconeixement a la feina "complexa i difícil" dels equips de treball, que requereix "molta laboriositat i molta paciència", ja que la majoria de vegades l'única font d'informació que tenen és la memòria oral. 

Segons ha explicat una de les arqueòlogues responsable dels treballs, Anna Camats, els cossos trobats a la trinxera de Rams els va enterrar un veí de Lluçars -un poble al costat de Vilanova- que va assegurar que n'havia inhumat fins a una dotzena. Per tant, no es descarta trobar més individus en aquest punt, on s'hi està excavant des de principis d'agost i les tasques continuen. De moment sembla evident que un dels soldats tindria menys de 25 anys i a un altre se li han trobat senyals d'artrosi, amb la qual cosa ja tindria una certa edat o havia fet feines molt dures, segons ha explicat l'antropòleg Diego López. Del tercer cos encara no se'n pot dir res.

Els dos primers han aparegut junts en un mateix forat. De fet, just davant del crani d'un dels cossos hi ha les botes del soldat que tenia enterrat a sobre. També s'ha trobat un projectil i altres elements de la vestimenta de les víctimes com ara botons. El tercer esquelet està sol en una altra fossa separada uns metres de la primera. Camats ha detallat que els forats eren molt estrets, fets expressament per inhumar els cadàvers però alhora aprofitant la paret de les trinxeres. 

La zona de Rams és un paratge elevat, a uns 650 metres, que durant la guerra va tenir dues línies de trinxeres, una que defensava la serra de Sant Mamet i l'altra encarada a la serra de Cogulló. L'arqueòloga també ha explicat que falta la confirmació oficial però tot indica per la memòria oral recollida que els individus que s'han trobat eren soldats del bàndol republicà, ja que els morts de l'exèrcit franquista se'ls enduien en furgonetes cap a la zona de Tremp.

Les restes seran sotmeses a un estudi genètic per poder encreuar-les amb els perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme recollides a través del Programa d'Identificació Genètica impulsat pel Govern.

Vilanova de Meià , arrecerada al sud-est del Montsec de Rúbies, que restar en mans republicanes com a punt d'immediata rereguarda quan les tropes franquistes van ocupar la riba occidental de la Noguera Pallaresa i bona part de la conca de Tremp l'abril del 1938. Després d'una ofensiva republicana al maig, finalment entre el 21 i el 23 de desembre del 1938 l'exèrcit franquista va trencar el front. Vilanova de Meià va ser evacuada i va ser bombardejada per l'aviació franquista fins que el 27 de desembre la població va ser ocupada i saquejada.

El passat 21 de juny Romeva va visitar la primera fossa exhumada dins el Pla de fosses 2017-2018 a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on es van trobar les restes de 17 soldats que amb tota probabilitat eren del bàndol franquista.

Aquest mateix divendres, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, acompanyat del videpresident Oriol Junqueras també visitarà les fosses exhumades de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès (Osona). Demà dissabte Romeva visitarà les feines d'exhumació de la "tomba del soldat desconegut" a Cassà de la Selva (Gironès), totes actuacions incloses al Pla de fosses 2017-18.

El mapa de fosses de Catalunya compta ara amb 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. Des del 1999 s'han registrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superfície, corresponents a com a mínim 164 persones (no se n'han pogut determinar les identitats), i 18 actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les quals s'han pogut identificar-ne 7.

Més a Comarques