TRIBUNALS

AI demana a Andorra que retiri els càrrecs contra una activista per parlar de l'avortament a l'ONU

La fiscalia andorrana l'acusa de difamació i demana una pena de quatre anys de presó i multes de fins a 30.000 euros.
Pla americà de la presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, Elisa Muxella, la presidenta d'Stop Violències, Vanessa Cortés, i una integrant d'Acció Feminista d'Andorra, Antònia Escoda. Imatge del 20 de setembre de 2018 (Horitzontal).
photo_camera Elisa Muxella amb Vanessa Cortés i Antònia Escoda /Albert Lijarcio

Amnistia Internacional (AI) demana a Andorra que retiri tots els càrrecs presentats contra la presidenta de l'associació Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que al 2019 va parlar al Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona sobre la prohibició de l'avortament al Principat en tots els casos. L'activista ha de prestar declaració davant la justícia andorrana aquest dimecres, ja que la fiscalia del país, a instàncies de l'executiu, l'acusa de difamació i calúmnies. Així demana quatre anys de presó i multes de fins a 30.000 euros. Per l'entitat, processar-la "és un acte d'intimidació indignant i un intent d'emmordassar la llibertat d'expressió", segons ha dit Monica Costa, responsable de campanyes d'AI.

Amnistia Internacional Andorra

(Document d'Amnistia Internacional sobre Vanessa Mendoza)

"En comptes de ser penalitzada per la seva defensa dels drets de dones i nenes, Vanessa Mendoza Cortes hauria de rebre ajuda per fer la seva feina", afirma Costa, que assegura que va intervenir de forma "legítima" davant del fòrum de persones expertes de l'ONU per demanar la despenalització de l'avortament a Andorra i més protecció dels drets reproductius de dones i nenes. Arran de les seves paraules, el govern del Principat va presentar una denúncia penal per acusació falsa, al·legant que el seu "prestigi i bon nom" havien quedat en dubte. Des d'AI consideren, però, que s'estan vulnerant el seu dret a la "llibertat d'expressió".

Stop Violències Andorra(Un dels missatges difosos per Stop Violències Twitter Stop Violències)

La presidenta d'Stop Violències va ser acusada formalment el 2020 i per això la fiscalia es va basar en l'informe que havia presentat davant l'organisme de l'ONU. Des d'Amnistia Internacional demanen a les autoritats andorranes "que posin tota la seva obstinació a complir amb la seva obligació de protegir els drets reproductius de les dones i les nenes, i no pas criminalitzar els qui parlen públicament en la seva defensa". La compareixença de l'activista, prevista per aquest dimecres, forma part de les actuacions preliminars contra ella.

Des d'Amnistia Internacional s'han enviat cartes al govern d'Andorra i al fiscal general del Principat, al desembre de 2020 i el febrer de 2021, per expressar les seves preocupacions sobre la "criminalització" de la presidència d'Stop Violències i instar a la retirada de tots els càrrecs contra ella. Segons ha explicat l'entitat, el Comitè de les Nacions Unides per a l'eliminació de la discriminació contra les dones (Comitè CEDAW) també va enviar una carta el 2019 a les autoritats andorranes expressant-se en un sentit similar i al·legant que consideraven que les mesures contra ella eren "desproporcionades".