Més de tres-cents regants dels canals d’Urgell van participar aquest dimarts en una nova assemblea de la vintena que estan previstes abans de dur a terme la votació al sopor a la modernització de la infraestructura de regadiu que està prevista entre el 20 i 21 d’octubre. Una assemblea que representava a les col·lectivitats 10, i 13, en el decurs de la qual es van posar sobre la taula dubtes al voltant de la proposta que presentava la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU).
Dubtes sobre la modernització
El president de la col·lectivitat número 13, Jaume Perera, va deixar clar que tota la junta que l’acompanya està a favor de la modernització, però no a qualsevol preu. Perera afegia que el projecte està bé, però cal afegir detalls que poden ser de molta transcendència per al futur de la pagesia de l’Urgell.
El finançament, la concentració parcel·lària, el manteniment de les dotacions, i els ajuts per l’equipament de les finques als pagesos no professionals van ser alguns dels temes que van plantejar als regants, amb la presència del director general de regadius i espais agraris de la Generalitat, Xavier Gispert.
Preocupacions i propostes dels regants
Perera també va exposar dubtes sobre la possible fusió amb el canal Segarra-Garrigues, que considera que seria molt perjudicial dels interessos de l’Urgell, ja que es tracta de singularitats de conreus totalment oposats. Pel president de la col·lectivitat número 13, el fet que s’inclogui tan sols la possibilitat de concentració parcel·lària voluntària, no beneficia als regants, perquè amb les dimensions d’un gran nombre de parcel·les de la zona seria més eficient concentrar. Perera també va insistir als representants de la CGRCU i a l’administració la necessitat que quedés escrit que els excedents d’aigua de la modernització mai aniran a l’abastament ni de BCN ni de cap altre necessitat que no sigui el reg, i serà gestionada pels regants.
Entre els assistents es van formular preguntes sobre la forma de votació, que en un principi faran els síndics i els representants dels abastaments, la previsió és que els síndics recullin el parer de les col·lectivitats i ells els traslladin a l’assemblea. Altres intervencions feien referència a la necessitat de saber quines seran les fórmules de finançament abans de fer les votacions.
Opinions dels assistents
Un dels participants reconeixia que “per aconseguir arrelar als joves al territori, cal tirar-la endavant de la manera que sigui”, “reconeixia que la inversió de la modernització és forta i més pels preus que representa un projecte així avui en dia”.
Detalls del projecte de modernització
El projecte afecta unes 75.000 hectàrees de conreu, vint col·lectivitats i 7.500 regants. El projecte afecta unes 75.000 hectàrees de conreu, una inversió de 991 milions serà per a la xarxa de distribució i 400 milions pels equipaments de les finques. El disseny està pensat per treballar amb 39 sectors de reg, 44 basses de reg de 7,8 hectòmetres cúbics, 20 estacions de bombament, 20 plantes fotovoltaiques, 8.000 hidrants i 4.250 quilòmetres de canonades.
Els excedents d’aigua i el seu ús
Un altre dels temes clau que va sortir a l’assemblea és el destí dels excedents d’aigua que pugui generar la modernització. Perera va insistir que ha de quedar escrit que aquesta aigua mai es destinarà a l’abastament urbà de Barcelona ni a cap altra necessitat que no sigui el reg agrícola, i que la seva gestió ha de correspondre exclusivament als regants.
Aquest punt genera inquietud perquè l’escassetat hídrica i la pressió sobre els recursos fan que qualsevol excés d’aigua pugui ser objecte de debat entre territoris.
Qui i com votarà?
La votació d’octubre serà decisiva, i molts regants volen tenir clares les regles del joc. En principi, seran els síndics i els representants dels abastaments els qui votaran. Aquests haurien de recollir l’opinió de les col·lectivitats i traslladar-la a l’assemblea.
Tot i això, alguns agricultors temen que aquesta fórmula no reflecteixi prou fidelment la diversitat d’opinions i reclamen més participació directa.
El pes del finançament
El cost de la modernització és un dels aspectes que més preocupen. Les xifres són elevades i, tot i les ajudes anunciades, molts regants es pregunten com podran assumir la seva part de la inversió.
Durant l’assemblea es van sentir veus reclamant que s’aclareixin les fórmules de finançament abans de la votació. Per a molts pagesos, no és possible donar suport a un projecte d’aquesta magnitud sense tenir una idea clara de quines seran les aportacions que hauran de fer.
La visió dels joves i el futur del territori
Un dels participants va expressar que, malgrat la inversió sigui “forta” i difícil d’assumir, la modernització és clau per arrelar els joves al territori. Segons aquest punt de vista, només amb un sistema de reg eficient i competitiu serà possible assegurar el relleu generacional i mantenir viva l’activitat agrícola a l’Urgell.
Aquest argument connecta amb una de les grans motivacions de la modernització: garantir que la plana segueixi sent una zona de producció agrària potent i amb futur.
Beneficis esperats de la modernització
Més enllà de les reticències, el projecte ofereix beneficis potencials:
-
Estalvi d’aigua: fins a un 30% menys de consum respecte al reg per gravetat.
-
Millor rendiment dels cultius: les plantes reben l’aigua justa i quan la necessiten.
-
Major flexibilitat: els regants no depenen del cabal del canal en cada moment.
-
Eficiència energètica: les plantes fotovoltaiques ajudaran a reduir costos.
-
Resiliència climàtica: en un context de sequeres recurrents, tenir un sistema modern és vital.
Els principals riscos percebuts
Tot i aquests avantatges, els dubtes persisteixen:
-
Endeutament de les explotacions petites.
-
Dependència de l’energia i els seus preus.
-
Dificultat d’adaptació per als pagesos menys tecnificats.
-
Riscos de gestió política de l’aigua.
