Per què la fruita dolça necessita malla agrícola davant del canvi climàtic

El sector agrícola català afronta pedregades, onades de calor i plagues. Les malles agrícoles són una solució efectiva per garantir collites rendibles i fruita d’alta qualitat
Finca experimental de l'IRTA a Mollerussa ©JosepAPërez
photo_camera Finca experimental de l'IRTA a Mollerussa ©JosepAPërez

La fruita dolça és un dels motors principals de l’agricultura a Catalunya, però cada cop s’enfronta a més reptes: clima extrem, plagues i exigències del mercat en termes de qualitat i aspecte. En aquest context, la instal·lació de malla de protecció s’ha convertit en una eina clau per garantir collites segures i sostenibles.

Per què cal protegir la fruita dolça amb malla?

Les condicions meteorològiques dels darrers anys han evidenciat la vulnerabilitat del sector. Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el 2022 es van perdre fins a un 40% de la collita de préssec i nectarina per pedregades i onades de calor.

La malla ofereix un escut davant d’aquestes amenaces:

  • Protecció contra pedregades i fortes ratxes de vent.

  • Reducció de l’estrès hídric i de l’impacte del sol directe.

  • Millora de la qualitat de la fruita, amb més color, calibre i uniformitat.

  • Prevenció contra plagues com la mosca de la fruita, reduint l’ús de fitosanitaris.

 

Malla en una finca de fruiters a la Noguera ©DARPA
Malla en una finca de fruiters a la Noguera ©DARPA

Avantatges directes per a l’agricultor

A banda de la seguretat de la producció, instal·lar malla comporta beneficis econòmics:

  1. Estabilitat en el rendiment: menys riscos i més previsibilitat.

  2. Accés a mercats exigents que demanen fruita d’aspecte impecable.

  3. Allargament de la vida comercial de la fruita a causa d’una millor conservació.

  4. Sostenibilitat: menys tractaments químics i més eficiència hídrica.

 

Dades actuals sobre la instal·lació de malles

A Catalunya, ja hi ha 4.500 hectàrees de fruita dolça cobertes amb malla, sobretot a les comarques de Lleida. Aquesta xifra creix anualment gràcies a les ajudes públiques i a la conscienciació del sector.

 

Costos de la instal·lació de malla
Costos de la instal·lació de malla

Costos i ajudes disponibles

El preu d’una instal·lació de malla oscil·la entre 18.000 i 25.000 euros per hectàrea, segons el tipus d’estructura i el sistema utilitzat.

Els agricultors poden accedir a ajudes del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) i subvencions gestionades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i pels fons europeus FEADER.

 

La instal·lació de malla de protecció en fruita dolça ja no és un luxe, sinó una necessitat estratègica per assegurar la viabilitat de les explotacions i la qualitat del producte final.

Finca experimental de l'IRTA a Mollerussa ©JosepAPërez
Finca experimental de l'IRTA a Mollerussa ©JosepAPërez

Barreres principals a la instal·lació de malles en fruiters

  • Cost inicial elevat
    La inversió d’entre 18.000 i 25.000 euros/ha és molt alta per a explotacions petites o mitjanes. Tot i les ajudes, molts productors no poden assumir l’endeutament inicial.

  • Incertesa en el retorn
    Encara que es calcula un retorn en 5-7 anys, factors com els preus baixos de mercat o la variabilitat climàtica poden fer dubtar els agricultors de la rendibilitat real.

  • Complexitat tècnica i logística
    El procés d’instal·lació requereix estructures metàl·liques, enginyeria i manteniment periòdic, la qual cosa suposa un esforç extra que molts pagesos prefereixen evitar.

  • Dependència d’ajudes públiques
    Les subvencions del PDR i del FEADER cobreixen només una part del cost. Els tràmits burocràtics i la incertesa sobre la concessió desincentiven la inversió.

  • Resistència al canvi
    Part del sector agrícola manté una visió tradicional de producció i prefereix seguir mètodes coneguts, encara que això impliqui més riscos.

  • Espai i accessibilitat
    Les malles poden dificultar l’entrada de maquinària agrícola o l’ús de drons per al seguiment del cultiu, fet que genera recels en alguns productors.

En resum, la reticència no ve tant de desconèixer els beneficis, sinó de la inversió inicial, la burocràcia i la por al risc econòmic.