El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha fet un pas endavant en el coneixement de la biodiversitat de muntanya amb la publicació del primer catàleg de flora vascular de la seva història. El volum reuneix tota la informació existent sobre plantes amb flor i falgueres del parc i dels territoris que l’envolten, com el Pallars Sobirà i les valls de Santa Magdalena, Ars i Civís (Alt Urgell).
La flora vascular agrupa totes aquelles plantes que disposen de teixits conductors —xilema i floema— que els permeten transportar aigua, sals minerals i nutrients des de les arrels fins a les fulles. Inclou la major part de la vegetació visible: herbes, arbustos, arbres i falgueres, però no pas molses ni algues. Són, en definitiva, les espècies que configuren el paisatge vegetal i sostenen els ecosistemes de muntanya.
L’obra, presentada a l’Estudi de Ribera de Cardós, sintetitza dades de diverses fonts i incorpora nombroses observacions noves, fruit de recerca de camp i revisió crítica de cites anteriors. El resultat és una panoràmica completa d’un dels territoris més rics en flora dels Pirineus catalans.
Un total de 1.765 plantes vasculars identificades
El Catàleg de flora vascular del Parc Natural de l’Alt Pirineu i zona d’influència recull informació sobre 1.765 espècies, de les quals 1.465 s’han localitzat dins dels límits del parc. Els autors, el biòleg Pere Aymerich, l’especialista en cartografia Anna Seuba i la dissenyadora Ermínia Altarriba, adverteixen que la xifra real podria superar les 1.900 espècies, ja que cada any s’hi descobreixen noves plantes.
D’altra banda, l’anàlisi ha permès corregir cites errònies i depurar la informació anterior. En total, el parc i el seu entorn acullen gairebé la meitat de la flora autòctona de Catalunya (47%) i prop del 38% del total de plantes, incloses les introduïdes.
Aquesta riquesa botànica s’explica per la gran diversitat d’ambients, que oscil·len entre els fons de vall i els cims d’alta muntanya, i per l’extensió de la zona protegida, la més gran de Catalunya.
Espècies amenaçades i d’alt valor de conservació
Entre les plantes catalogades, 26 espècies estan amenaçades a Catalunya i 30 més es consideren quasi amenaçades. D’aquestes, 26 compten amb protecció legal dins del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Algunes són autèntiques joies botàniques:
-
Cerinthe glabra, als boscos de l’Alt Àneu.
-
Hippuris vulgaris, a la mollera d’Escalarre.
-
Juniperus thurifera, als vessants rocosos i secs del Pallars.
-
Alyssum rossetii, descoberta fa menys de deu anys, coneguda només a l’Alt Pirineu i en un punt dels Alps.
-
La varietat fontqueri de Linaria supina, localitzada en vessants secs de les valls pallareses.
Aquestes espècies, molt rares o gairebé exclusives dels Pirineus catalans, representen un patrimoni natural de gran valor, motiu pel qual el Parc Natural en segueix i gestiona activament la conservació.
Un instrument per conèixer i protegir
El biòleg Pere Aymerich, autor principal del catàleg, subratlla que aquesta obra “no és només una eina científica, sinó també una crida a entendre i estimar la flora del nostre territori”. L’objectiu, diu, és disposar d’una base de dades rigorosa que ajudi a orientar polítiques de conservació i gestió sostenible.
Per la seva banda, fonts del Departament d’Acció Climàtica recorden que conèixer la biodiversitat és essencial “per protegir-la de manera efectiva i planificar millor el futur del territori pirinenc”.
Una nova mirada sobre la biodiversitat pirinenca
Amb aquest catàleg botànic pioner, el Parc Natural de l’Alt Pirineu reforça el seu paper com a referent en la conservació de la flora de muntanya. Més enllà de les xifres, la publicació posa rostre i nom a un patrimoni natural sovint silenciós però fonamental per a l’equilibri ecològic.
La muntanya, amb els seus boscos, molleres i prats, amaga encara espècies que esperen ser descobertes. I aquest nou catàleg és, sobretot, una invitació a mirar el paisatge amb ulls nous.
