El departament d'Agricultura ha situat la preservació i cria de races autòctones al centre de la seva política agrària. Des del departament s’impulsen iniciatives que busquen protegir un patrimoni genètic i cultural estretament lligat a la pagesia i al territori.
El debat ja no és només ramader. És també cultural, ambiental i econòmic. Les races autòctones catalanes formen part d’una història que continua viva gràcies a programes públics i a l’esforç constant de ramaders i petits productors.
Aquests animals són molt més que recursos productius. Representen identitat, diversitat i adaptació al territori.
-
Patrimoni genètic: espècies modelades durant segles que han desenvolupat trets únics.
-
Resiliència: resistents a malalties i al clima, menys dependents de tractaments externs.
-
Valor gastronòmic: carns, llets i ous que destaquen per qualitat i singularitat.
-
Cultura viva: tradicions i festes locals giren al voltant de la ramaderia.
-
Motor econòmic: alternatives per a explotacions petites i projectes agroecològics.
Les races més representatives
El catàleg oficial de la Generalitat recull espècies amb històries pròpies i fort arrelament al territori.
-
Vaca Bruna dels Pirineus: carn apreciada i gran adaptació a les muntanyes.
-
Gall del Penedès: amb IGP, símbol gastronòmic de les festes nadalenques.
-
Ovella Ripollesa: de doble aprofitament, recuperada amb programes selectius.
-
Cavall Pirinenc Català: cria en llibertat i icona de ramaderia extensiva.
-
Ruc Català: un dels ases més antics d’Europa, avui vinculat al turisme i la gestió forestal.
-
Gallina Empordanesa: en procés de recuperació, ben adaptada al clima mediterrani.
Estratègia institucional
El Govern desplega diverses línies per garantir la continuïtat de les races locals:
-
Conservació in situ amb suport directe a granges.
-
Conservació ex situ mitjançant bancs de germoplasma.
-
Ajuts econòmics per a ramaders amb espècies en risc.
-
Investigació en col·laboració amb universitats.
-
Divulgació i promoció a través de campanyes públiques.
Agricultura ha executat una sèrie d’actuacions, entre les quals destaquen les ajudes al sector per desenvolupar el programa de cria de les races, que es convoquen anualment i que aquest any han estat de 296.841,53 euros.
Impacte social i ambiental
El valor de les races autòctones transcendeix l’àmbit agrari:
-
Paisatge i prevenció d’incendis gràcies a la pastura extensiva.
-
Arrelament i lluita contra el despoblament a zones de muntanya.
-
Turisme rural i experiències culturals vinculades a les granges.
-
Economia circular, amb menor dependència de recursos externs.
Cria amb criteris sostenibles
El model promogut combina tradició i innovació: animals en llibertat, benestar garantit, aposta per la producció ecològica i circuits curts que uneixen directament productor i consumidor.
Exemples que funcionen
-
Associació de Criadors de Bruna dels Pirineus: millora genètica i promoció de la raça.
-
Fira del Gall del Penedès: punt de trobada entre cultura, pagesia i gastronomia.
-
Projectes de custòdia del territori: ramaderia extensiva al servei de la biodiversitat.
La preservació també depèn del consum i la implicació social. Alguns gestos senzills:
-
Comprar productes amb segells vinculats a races autòctones.
-
Participar en fires i mercats tradicionals.
-
Donar suport al turisme rural i a l’agroturisme.
-
Implicar-se en iniciatives educatives sobre biodiversitat.
El repte és col·lectiu. Polítiques públiques, implicació dels ramaders i conscienciació ciutadana són els tres pilars per assegurar que aquestes espècies no desapareguin.
Les races autòctones catalanes aporten diversitat biològica i reforcen la sobirania alimentària. Cuidar-les és apostar per un futur més sostenible i connectat amb el territori.
Escollir productes de proximitat, recolzar els ramaders locals i difondre el valor d’aquest patrimoni són accions que marquen la diferència. La continuïtat de les races autòctones catalanes depèn de tots nosaltres.
