Les Borges Blanques ha tornat a ser aquest dimecres capital de l’oli amb la celebració del II Fòrum de l’Oli d’Oliva Verge Extra de Catalunya. Després d’una primera edició que va posar les bases d’un espai de reflexió serè sobre el futur del sector, enguany el FOOVE s’ha proposat aprofundir en els paisatges de la cultura de l’oli, entesos no només com a espai productiu, sinó també com a construcció cultural, social i ecològica.
El programa s’ha desplegat en quatre taules rodones que abracen les principals dimensions d’aquest llegat: Identitat i Memòria, per reivindicar el valor patrimonial dels paisatges de l’oliver; Governança del Paisatge, per abordar-ne la planificació i la gestió; Paisatge Viscut, dedicat a les oportunitats de l’oleoturisme i les experiències transformadores; i Agroecosistemes en Transició, on s’han debatut les potencialitats de l’oliverar en clau climàtica i ambiental.
Per donar cos al debat, el fòrum ha comptat amb un cartell de ponents de primer nivell, que va des d’experts internacionals en olivicultura com José Maria Penco, fins a veus vinculades al patrimoni rural com Miquel Aran o Roser Vernet; escriptors com Ignasi Revés; especialistes en paisatge com Pere Sala i Sergi Saladié; investigadors com Rosa Vilaplana i Marta Ruiz; i professionals del turisme i la comunicació com David Esteller, Xavier Font o Joan Morales, entre molts altres. Una nòmina diversa que reflecteix la voluntat de pensar l’oli més enllà de la seva condició de producte, situant-lo al centre d’una reflexió compartida sobre el territori i el futur de les Garrigues i del país.
L’alcalde de Les Borges Blanques, Josep Ramon Farran, ho ha expressat amb claredat: “Enguany ens semblava que havíem de referir-nos al paisatge, que és al final la base sobre la qual se sosté tot el sector. Ho fem amb quatre blocs que parlen d’identitat i memòria, de l’oleoturisme, dels serveis ecosistèmics que ofereix l’olivera i, finalment, de les eines de governança necessàries per gestionar-lo.”
Farran ha subratllat que el debat no és només tècnic ni econòmic, sinó també patrimonial i de futur: “Parlem de com incorporem al balanç econòmic d’una finca les externalitats que la pagesia ja està oferint i que no es paguen: la biodiversitat, la fixació del carboni, la seguretat davant del foc, o la conservació del patrimoni cultural i arquitectònic. Tot això forma part del valor real del paisatge de l’oli.”
El director general d’Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia, ha remarcat que el FOOVE vol ser un espai de referència per orientar el futur del sector. Ha subratllat que enguany el debat s’ha centrat en els intangibles de l’oli —identitat, paisatge, salut, serveis ecosistèmics—, factors que ajuden a revaloritzar-lo. “L’oli és territori i gent, té ànima, proximitat i salut. Aquest fòrum ens ha de servir per aprendre i traçar un full de ruta compartit”, ha conclòs.
Amb aquest plantejament, el fòrum ha iniciat el primer bloc dedicat a la Identitat i Memòria, que ha posat damunt la taula la necessitat d’equilibrar l’evolució agrària amb la preservació del territori. Un debat que obre camí a les sessions sobre oleoturisme, serveis ecosistèmics i governança, eixos que defineixen el futur dels paisatges de l’olivera a Catalunya.
El director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, ha volgut deixar clar des de bon començament que parlar de paisatge no és un exercici de nostàlgia ni la contemplació d’una postal immòbil. “El paisatge és cultura, és el nostre marc de vida. És on vivim, treballem i ens desenvolupem, i per això és fonamental per al benestar de les persones”, ha afirmat.
Sala ha subratllat que els paisatges de l’oli, com els de les Garrigues, són un actiu de primer ordre per al desenvolupament del territori i que la seva diversitat cal entendre-la i reforçar-la. “Només a la comarca hi ha sis paisatges diferents, cadascun amb el seu caràcter propi”, ha recordat.
Per al director de l’Observatori, fòrums com el FOOVE són una eina clau per repensar com es vol que sigui el territori del futur i amb quina governança. “És essencial que els actors locals s’impliquin en la presa de decisions, que la informació sigui compartida i rigorosa, i que les polítiques siguin coordinades. Només així podrem garantir un territori productiu, singular i amb uns valors que no podem perdre”, ha conclòs.
El II FOOVE ha posat de manifest que l’oli és molt més que un producte agrari: és memòria, és patrimoni i és futur. El debat queda obert, però Les Borges Blanques ja ha tornat a marcar el camí.
