L’excés de purins i fems ramaders és un problema mediambiental i econòmic a moltes zones rurals de Catalunya. A Alcarràs (el Segrià), un grup de 150 famílies ramaderes n’ha fet d’aquest handicap el seu lema: fem d’un problema una oportunitat. I ho aconseguit mitjançant Alcarràs Bioproductors, una cooperativa pionera que valoritza els residus ramaders transformant-los en compost, biogàs i fertilitzants. El resultat és un model de bioeconomia circular al servei del territori: es redueixen els costos i l’impacte ambiental de les dejeccions, es genera energia renovable i s’obtenen adobs orgànics de qualitat per a l’agricultura.
Naixement d’un projecte col·laboratiu innovador
Alcarràs és un municipi amb una de les majors activitats ramaderes de Catalunya, especialment en porcí i boví. Això comporta el repte de gestionar grans volums de purins i fems de les granges de la zona. Davant la necessitat urgent d’evitar la contaminació per nitrats i reduir els costos de gestionar aquests residus, l’any 2008 es va constituir la Societat Agrària de Transformació (SAT) Alcarràs Bioproductors, fruit de l’associació de 150 famílies ramaderes que agrupen 160 explotacions del Segrià. Aquell any van adquirir una finca de 18 hectàrees destinada exclusivament a projectes de tractament de dejeccions ramaderes de les seves pròpies granges.
Després d’anys de feina i tràmits, el 2021 van posar en marxa la seva planta de compostatge, el primer pilar del projecte, on converteixen els purins i els fems del bestiar, juntament amb restes vegetals (com podes o llenya d’antigues plantacions de fruiters), en adob orgànic d’alta qualitat. Actualment, aquesta planta de compostatge comunitària transforma els residus ramaders que abans suposaven un cost i un problema en compost ecològic que es pot vendre o aplicar als camps dels propis ramaders. Els ingressos per la venda de compost (amb diferents qualitats segons l’ús) i l’estalvi en costos de gestió de purins i fems són clau per a la viabilitat de la iniciativa, alhora que obren la porta a noves línies de valor, com ara la producció de biogàs.
La planta de compostatge: dels fems al compost orgànic
A la planta de compostatge d’Alcarràs Bioproductors, els purins i fems recollits de les granges es tracten amb tecnologies de compostatge controlat. Primer, es fa una separació sòlid-líquid dels purins: la fracció sòlida (amb matèria orgànica i nutrients) es combina amb restes vegetals triturades (per exemple, la poda de fruiters) per aconseguir una barreja amb la humitat i estructura adequades. Aquesta barreja es col·loca en llargues piles sobre una superfície impermeable, equipades amb sistemes d’aireig forçat i reg (humidificadors) que mantenen les condicions òptimes d’oxigen i humitat durant el procés de compostatge. Les piles s’airegen mitjançant tubs que insuflen aire i es remouen periòdicament per assegurar una descomposició homogènia. En un període de setmanes a pocs mesos (segons l’època de l’any i la tecnologia aplicada), la matèria orgànica es degrada i madura fins a convertir-se en compost, un adob orgànic estable, higienitzat (sense patògens) i ric en nutrients per al sòl.
El compost obtingut es tamisa i pot presentar diferents graus de qualitat en funció de la seva composició i maduració. Per als ramaders d’Alcarràs Bioproductors, aquesta és una solució win-win: redueixen dràsticament el volum de purins a gestionar i eviten haver de transportar-los constantment a camps llunyans (recordem que moure en cisternes el purí d’una granja de 1.000 truges per fertilitzar camps pot costar uns 20.000 € l’any per explotació). Alhora, obtenen un fertilitzant orgànic que pot substituir adobs químics i millorar els sòls dels conreus locals. Actualment, part del compost es distribueix en camps de cereal i fruiters de la zona, tancant el cicle de nutrients al territori.
Cap a l’energia renovable: la nova planta de biogàs
L’èxit de la fase de compostatge va animar els ramaders d’Alcarràs Bioproductors a fer un pas més en la cadena de valor dels residus: produir biogàs a partir dels purins. Així va néixer el projecte de planta de biogàs, un complex que permetrà generar energia verda i nous fertilitzants líquids, complementant la planta de compost. L’objectiu és anaeròbicament (en absència d’oxigen) part dels purins i altres subproductes orgànics per obtenir biogàs, i després aprofitar tant el gas com els subproductes resultants del procés (anomenats digestats).
Com funcionarà? En una primera fase, el biogàs produït (format principalment per metà) s’utilitzarà com a combustible en un motor de cogeneració per generar electricitat renovable. Aquesta electricitat alimentarà la xarxa elèctrica general i també subministrarà energia a les pròpies granges dels ramaders, a través d’una comunitat energètica local. En fases posteriors, està previst refinar el biogàs a biometà (el mateix metà purificat). El biometà té un poder calorífic equiparable al gas natural fòssil, de manera que es podrà utilitzar com a carburant en vehicles adaptats o injectar-lo a la xarxa de gas natural. Això amplia notablement les possibilitats de consum local o venda d’aquesta energia renovable.
Després d’extreure el biogàs, queda el digestat, és a dir, la part líquida i sòlida que abans eren els purins però ja fermentats i estabilitzats. A Alcarràs Bioproductors, el digestat es gestionarà de forma integral: la fracció sòlida es derivarà a la planta de compostatge per acabar de convertir-la en compost (com un pas addicional de refinat), mentre que la fracció líquida es tractarà per extreure’n sulfat amònic (un fertilitzant nitrogenat líquid que es podrà comercialitzar) i la resta d’aigua s’aprofitarà per a reg agrícola. Així, pràcticament res es desaprofita: es recupera energia i es reciclen nutrients, minimitzant residus.
Aquest projecte de biogàs a Alcarràs processarà al voltant de 70.000 tones anuals de dejeccions ramaderes (purins i fems). Segons càlculs de la cooperativa, això permetrà produir energia renovable suficient per alimentar la xarxa i explotacions locals, reduir notablement les emissions de metà a l’atmosfera (un potent gas d’efecte hivernacle) i alleujar la pressió que suposava gestionar aquests residus de forma tradicional.
De fet, la iniciativa és tan important per al territori que la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, l’ha qualificat de projecte “estratègic per al territori, no només en sostenibilitat ambiental sinó perquè millora la rendibilitat del sector primari i en diversifica l’activitat”. Va fer aquestes declaracions en visitar les instal·lacions, destacant que la planta d’Alcarràs s’emmarca en l’Agenda Compartida de Lleida, Pirineu i Aran (un pla de desenvolupament territorial) i compta amb el suport de BioHub CAT, el hub de bioeconomia circular de Catalunya.
Cal afegir que tirar endavant aquesta planta de biogàs ha suposat una inversió important (2,5 milions d’euros), finançada en bona part pels mateixos ramaders però també amb ajuts i crèdits públics. La Comissió d’Urbanisme i la Ponència ambiental del Govern van aprovar el projecte l’any 2023, donant llum verda al nou polígon industrial on se situarà la planta. Tot i que els tràmits han anat relativament ràpid, no tant com s’esperava inicialment: les obres van patir alguns endarreriments i la cooperativa va haver de sol·licitar una pròrroga per no perdre una subvenció europea de 400.000 € ja concedida.
Finalment, a l’octubre del 2024 l’Institut Català de Finances (ICF) –a través de la seva línia de crèdit EcoVerda– va atorgar un préstec de 3 milions d’euros a Alcarràs Bioproductors per impulsar la construcció de la planta. “L’ICF ens ofereix terminis llargs d’amortització que la banca convencional no dóna i condicions més favorables amb avals. Ha estat clau perquè una planta com la nostra, promoguda i gestionada pels mateixos ramaders, pugui tirar endavant”, afirma Jordi Jové, president d’Alcarràs Bioproductors. Amb el finançament assegurat i els permisos en regla, els ramaders d’Alcarràs estan culminant aquest projecte pioner d’economia circular col·laborativa en l’àmbit agrari.
Biohub Km0: més enllà del biogàs
El que va començar fa anys com una iniciativa enfocada a tractar els excedents de dejeccions s’ha convertit en un projecte de major abast, batejat com a Biohub Km0 d’Alcarràs. A més de la planta de biogàs, el projecte Biohub Km0 preveu desenvolupar un polígon industrial verd a la zona de Vallmanya (al mateix terme d’Alcarràs) per acollir noves activitats de bioeconomia. En aquest espai s’hi volen instal·lar empreses dedicades al desenvolupament de bioproductes i biomaterials a partir de residus orgànics, aprofitant l’oferta de matèries primeres que proporcionarà la planta (compost, digestat, etc.). De fet, la Generalitat ja impulsa la construcció en aquest enclavament d’una planta pilot per provar a escala pre-comercial nous bioproductes innovadors.
La visió d’Alcarràs Bioproductors és, per tant, crear un clúster local de bioeconomia circular on ramaders, administracions i empreses tecnològiques col·laborin per donar nous usos als residus i generar economia al territori. “El Biohub Km0 és motiu d’orgull; hem demostrat que des del món rural podem liderar projectes innovadors. Fem una crida a les empreses de biomaterials perquè s’instal·lin aquí i ens ajudin a aprofitar tot el potencial d’aquests recursos”, va declarar el president Jordi Jové en rebre l’aprovació definitiva del projecte.
Preguntes freqüents
- Què entenem per “bioeconomia”? La bioeconomia és un model econòmic basat en l’ús sostenible de recursos biològics renovables i residus orgànics com a matèries primeres per produir aliments, energia, materials i productes diversos. En altres paraules, es tracta d’aprofitar allò que prové de la terra i el mar (cultius, boscos, ramaderia, pesca, microbis) i també els residus orgànics (com dejeccions, restes vegetals, biomassa forestal) per generar valor afegit, en comptes de dependre de recursos fòssils com el petroli. La bioeconomia inclou sectors com l’agroalimentari, la fusta i suro, els biocombustibles, els biomaterials i la biotecnologia, entre d’altres. L’objectiu és tancar cicles naturals, reduir residus i emissions, i impulsar un desenvolupament econòmic més sostenible i circular.
- En què es diferencia de l’economia circular? Són conceptes estretament relacionats. L’economia circular és un model general on es promou que els recursos s’aprofitin al màxim i es redueixi la generació de residus (per exemple, reciclant, reutilitzant i eco-dissenyant productes). La bioeconomia circular aplica aquests principis als recursos biològics: per exemple, en comptes de considerar els purins un residu a eliminar, es tracten i reutilitzen com a recursos (fertilitzants, energia, etc.). Podem dir que la bioeconomia aporta el què (usar biomassa renovable com a recurs) i l’economia circular aporta el com (fer-ho tancant cicles i evitant malbarataments). En conjunt, la bioeconomia circular vol substituir materials i combustibles fòssils per alternatives biològiques renovables, i fer-ho maximitzant l’aprofitament i la regeneració del capital natural.
- Quins beneficis té la bioeconomia per al medi ambient i el territori? Són nombrosos. En primer lloc, contribueix a mitigar el canvi climàtic: utilitzar residus orgànics per fer energia o materials evita emissions de gasos com el metà (que es produirien igualment en descomposar-se els residus) i redueix la crema de combustibles fòssils. També disminueix els problemes de contaminació (per exemple, els purins tractats no contaminen aqüífers com ho fan quan s’aboquen en excés als camps). Un altre benefici és que impulsa l’economia rural i crea llocs de treball locals en sectors innovadors, diversificant l’activitat més enllà de la producció primària. A més, tancar el cicle de nutrients vol dir millorar els sòls agrícoles (amb compost i adobs orgànics) i reduir la dependència d’adobs químics sintètics. En resum, la bioeconomia ben implementada permet convertir problemes ambientals en oportunitats econòmiques sostenibles.
- Hi ha estratègies o suport públic per a la bioeconomia? Sí. La Unió Europea té una Estratègia de Bioeconomia (iniciada el 2012 i actualitzada el 2018) que insta els països a potenciar l’ús de recursos biològics de forma sostenible, amb objectius com garantir la seguretat alimentària, gestionar els recursos naturals de manera responsable, reduir la dependència de recursos no renovables i crear noves oportunitats econòmiques. A Espanya existeix l’Estratègia Nacional de Bioeconomia Horitzó 2030, i a Catalunya la Generalitat ha aprovat l’Estratègia de Bioeconomia de Catalunya 2021-2030. Aquesta estratègia catalana persegueix, entre d’altres, desenvolupar un teixit empresarial bio-basat arreu del territori (posant focus en agricultura, ramaderia, boscos i pesca) i millorar l’aprofitament de la biomassa disponible. En aquest context, s’han creat iniciatives com el BioHub CAT (esmentat abans) que actua de punt de suport i trobada per a projectes de bioeconomia, oferint assessorament tècnic, finançament i facilitant sinergies publicoprivades. També hi ha programes de finançament verd (com la línia ICF EcoVerda que ha finançat Alcarràs) i subvencions europees (Next Generation, Horizon Europe, etc.) específicament orientades a projectes d’economia verda i circular, dins dels quals la bioeconomia és prioritària.
- Què són exactament els “bioproductes”? El terme bioproducte fa referència a qualsevol producte comercial obtingut a partir de recursos biològics renovables. A diferència d’un producte convencional fet amb derivats fòssils, un bioproducte pot ser, per exemple, un bioplàstic fet amb midó vegetal, un tèxtil produït amb fibres naturals o materials fets amb residus agrícoles, un pintura ecològica feta amb olis naturals, etc. En el cas d’Alcarràs Bioproductors, podríem considerar bioproductes el compost orgànic, el fertilitzant de sulfat amònic recuperat dels purins, o fins i tot el biometà, ja que són productes obtinguts de la biomassa ramadera. Un dels objectius del Biohub Km0 és precisament atreure empreses que elaborin nous bioproductes innovadors (per exemple, bioplàstics a partir de residus vegetals, pinsos sostenibles, etc.) aprofitant sinergies amb la planta.
- És segura i saludable la reutilització de residus orgànics? Quan es fa correctament, sí. Els processos de compostatge i digestió anaeròbica estan científicament contrastats i si es controlen bé, eliminen patògens i redueixen contaminants. El compost, per exemple, és sotmès a temperatures altes durant setmanes que pasteuritzen el material. En el biogàs, el procés anaerobi també destrueix la majoria de gèrmens perjudicials. A més, cal complir normatives estrictes de qualitat tant per al compost com per als fertilitzants líquids obtinguts, i fer anàlisis periòdiques. En definitiva, es tracta d’imitar la natura (on tot residu es descompon i reincorpora al cicle) però de forma accelerada i controlada per garantir que el que s’aplica després als camps és beneficiós i no un risc. Fet i fet, aquesta visió de “residu zero” és la que es busca: considerar els suposats residus com a matèries primeres secundàries que, tractades adequadament, són recursos valuosos.
Experiències similars a Catalunya
El cas d’Alcarràs no és únic; arreu de Catalunya es comencen a veure iniciatives semblants que persegueixen l’aprofitament dels purins i altres biomasses residuals amb enfocaments cooperatius o innovadors. A continuació, repassem alguns exemples destacats:
- Artesa de Segre (Noguera). La Cooperativa Agropecuària d’Artesa de Segre està impulsant (des de 2024) un gran centre de tractament de dejeccions ramaderes, amb un enfocament molt orientat a reduir la contaminació per nitrats. El projecte preveu tractar 101.000 tones l’any de purí porcí en un complex que ocuparà 6,6 hectàrees a les afores d’Artesa. L’objectiu principal és concentrar els nutrients i reduir el volum dels purins abans d’aplicar-los com a adob, la qual cosa podria evitar l’emissió d’uns 397.000 kg anuals de nitrogen al medi (que actualment acabarien als sòls i aqüífers). La planta d’Artesa combinarà diverses tecnologies: separació de sòlid i líquid per centrífuga, ultrafiltració, assecatge solar i també digestió anaeròbia per captar el metà i produir biogàs per generar electricitat. És un plantejament integrat similar al d’Alcarràs, adaptat a una altra comarca. Actualment el projecte està en tramitació ambiental i ha despertat interès perquè la zona d’Artesa també és vulnerable per nitrats. La inversió prevista és relativament modesta (uns 610.000 €, possiblement per fases o amb tecnologies modulables), i representa la voluntat d’una altra comunitat rural de gestionar els purins de forma mancomunada i sostenible.
- Som Energia i la planta de biogàs de Torregrossa (el Pla d’Urgell). Un precedent interessant és la planta de biogàs que la cooperativa d’energia verda Som Energia va inaugurar l’any 2014 a Torregrossa. En aquell cas, es tractava d’un projecte ciutadà, on més de 300 socis de Som Energia van finançar i posar en marxa una planta de 500 kW de potència que transforma purins i altres residus orgànics en electricitat renovable. La planta, ubicada en una granja de porcs, genera l’equivalent al consum elèctric de 1.300 famílies a l’any. És remarcable que el calor sobrant del procés s’utilitza per escalfar la mateixa planta i la granja veïna, maximitzant l’eficiència energètica. Aquest projecte va ser pioner a nivell cooperatiu i va demostrar l’interès ciutadà per les energies renovables i la gestió de residus ramaders. Malauradament, va coincidir amb el canvi de política retributiva del govern espanyol, que el 2014 va eliminar les primes a les renovables, posant en risc la viabilitat de plantes com aquesta. Tot i les dificultats (Som Energia va fer una inauguració amb to reivindicatiu contra aquella decisió política), la planta de Torregrossa va seguir operant un temps demostrant beneficis ambientals (reducció d’emissions i olors, exemple de democratització de l’energia). Encara que avui la normativa ha canviat, aquesta experiència va marcar camí i és un referent històric de cooperativisme energètic rural.
- Antigues plantes de tractament de purins. Cal esmentar que a Catalunya ja existien, des de finals dels anys 90 i 2000, diverses plantes de tractament de purins impulsades sota models diferents (algunes per consorcis públics, altres per empreses privades amb ajuts públics). N’hi havia sis de principals: a Alcarràs (una planta de cogeneració anterior a l’actual projecte dels Bioproductors), dues a Juneda (les Garrigues), una a Miralcamp (el Pla d’Urgell), una a l’Esquirol – Santa Maria de Corcó (Osona) i una a Les Masies de Voltregà (Osona). Aquestes plantes tractaven cadascuna al voltant de 100.000 tones de purins a l’any, generalment mitjançant cogeneració (cremar el biogàs en motors per fer electricitat i calor) i produïen fertilitzants estabilitzats amb el residu. Van ser vitals durant anys per reduir els excedents de purins, però depenien d’un règim de primes a l’energia que el govern central va retirar el 2014. Això va fer inviables econòmicament moltes d’elles. Per exemple, la planta d’Alcarràs (no la cooperativa actual, sinó l’antiga instal·lació de cogeneració) i la de Voltregà van esgotar la seva vida útil regulada el 2024 i han hagut d’aturar-se en no rebre ja les subvencions, deixant penjades unes 200.000 tones de purins que ara busquen alternatives de tractament. Tot el sector porcí català ha fet pinya per demanar a l’Estat una pròrroga o solucions (com reconvertir aquestes plantes a produir biometà, que és més rendible sense subvenció). Aquesta situació posa de manifest la importància de models sostenibles sense dependre exclusivament d’ajuts, com el que es promou ara: plantes de biogàs modernes, de proximitat, integrades en l’economia circular local. En aquest sentit, experiències com Alcarràs i altres futurs biohubs podrien rellevar i millorar l’antic model.
- Plans de futur a Catalunya. La Generalitat de Catalunya, conscient tant del problema dels purins com de les oportunitats de la bioenergia, ha anunciat un pla ambiciós per construir 50 noves plantes de biogàs en 5 anys arreu del país. L’objectiu seria poder tractar fins al 45% dels purins que genera la cabana porcina catalana (recordem que Catalunya té uns 9,3 milions de porcs, gairebé tants com habitants, i és líder estatal en producció porcina). Aquest pla vol mobilitzar inversions público-privades i apunta a tancar el cercle del sector porcí: convertir els purins d’un problema en una font d’energia i fertilitzants, reduint emissions i riscos de contaminació. No obstant, no està exempt de debat: hi ha entitats ecologistes i plataformes veïnals, com la Plataforma Pobles Vius a la Noguera, que alerten que la proliferació de grans plantes de biogàs podria comportar la importació de residus externs per fer-les rendibles i perpetuar un model ramader intensiu sense límits. Demanen que es planifiqui bé, amb dimensió adequada i control territorial, perquè la solució no acabi sent un nou problema. En qualsevol cas, sembla clar que la bioeconomia aplicada als residus ramaders serà protagonista en els propers anys, i Catalunya vol liderar aquesta transició buscant l’equilibri entre desenvolupament rural i sostenibilitat.
Cap a una ruralitat sostenible i innovadora
El cas d’Alcarràs Bioproductors exemplifica com el sector primari pot reinventar-se en clau de sostenibilitat i innovació. Uns ramaders preocupats per la continuïtat de la seva activitat han esdevingut emprenedors verds, posant en pràctica els principis de la bioeconomia circular. Han demostrat que és possible cooperar per solucionar problemes ambientals complexos –com la gestió de 70.000 tones de purins anuals– i alhora generar riquesa local, ja sigui en forma d’energia verda, nous productes o estalvis per a les explotacions. A més, iniciatives així contribueixen a reconciliar la ramaderia intensiva amb la societat, mitigant impactes i oferint una imatge més responsable del sector.
Encara queden reptes, sens dubte. Cal assegurar la viabilitat econòmica a llarg termini sense dependre excessivament d’ajuts, caldrà adaptar-se als canvis tecnològics i normatius (per exemple, l’entrada en joc del biometà, els mercats de carboni, etc.), i caldrà sobretot formar i implicar les noves generacions en aquesta manera de fer. Però el camí iniciat a Alcarràs marca una direcció prometedora: la d’un camp català on productivitat i sostenibilitat van de la mà. Si les experiències similars arreu del territori arrelen i es connecten en xarxa, Catalunya podria esdevenir un referent en bioeconomia rural mediterrània. Com deia un dels ramaders, “transformar residus en recursos ja no és una opció, sinó una obligació”. Alcarràs n’ha fet la seva bandera, i els resultats –compost, energia, fertilitzants, ocupació i conscienciació– en són la millor prova.
Fonts: Alcarràs Bioproductors SAT (bioboost.cat); IntercamBIOM (Xarxa de Bioeconomia); ICF / Govern de Catalunya; Diari SEGRE; Ara.cat; Som Energia; Cooperativa d’Artesa de Segre; Bioeconomia.info.
