Els ramaders asseguren que els atacs de les espècies depredadores els produeixen "impotència", i lamenten que un dia els "exterminaran". Els concentrats també critiquen les assegurances que planteja la Generalitat, i no veuen "lògic" que hagin d'assegurar els seus animals pels danys d'un tercer, en referència a l'ós.
Pel que fa a les indemnitzacions, manifesten que haurien de ser "una última solució", però també dubten de la seva eficàcia: "Costa molt que els tècnics certifiquin els atacs de fauna salvatge, i els pocs que certifiquen costa molt que els paguin", asseguren ramaders víctimes d'atacs.
Unió de Pagesos afegeix que els problemes d'aquests atacs "van molt més enllà" dels animals ferits o morts. El sindicat posa de manifest els danys col·laterals que es produeixen, com per exemple la pèrdua de temps buscant animals a les muntanyes.
Per als ramaders és imprescindible determinar quants exemplar d'aquestes espècies es poden permetre les muntanyes catalanes per assegurar la seva sostenibilitat.
Temen que en un termini de vint anys la població d'óssos s'hagi doblat, respecte a la trentena que hi ha ara, i demanen trobar un equilibri entre ramaderia i biodiversitat. Segons el departament d'Agricultura, des del 2005 fins ara s'han reduït els atacs d'ós a ramats, arran de la posada en marxa del programa d'agregació i vigilància. Les baixes anuals, que es donen en un 94% en el sector oví, van baixar de 25 a menys de 10, segons dades de la Generalitat. Basant-se en la denegació d'indemnitzacions per falta de proves que denuncien, els ramaders no es creuen aquestes dades. Durant la concentració, els ramaders també han explicat que, en molts casos, "han optat per no notificar els danys en no rebre cap tipus d'indemnització".
Un projecte amb suport de la Comissió Europea
Unió de Pagesos rebutja, per tant, la introducció de nous exemplars fins que no "es gestioni de manera correcta la fauna actual", segons declaracions dels ramaders a l'Agència Catalana de Notícies. De fet, el director general de Polítiques Ambientals i soci del projecte PyrosLife, Ferran Miralles, ja va admetre que "calia millorar coses per convèncer el sector ramader", quan a mitjans de febrer van decidir quan s'alliberaria l'ós al Pirineu. Miralles va assenyalar que "agilitzar les indemnitzacions" o " facilitar mecanismes de protecció" podrien ser mesures adients.
Aquest projecte s'emmarca en el programa LIFE+ de la Comissió Europea (CE), que pretén consolidar la població d'ós bru al Pirineu central. Compta amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, un 70% dels quals provindran de fons europeus. El nom PyrosLife fa referència a l'exemplar d'ós que ha dominat les muntanyes del Pirineu des de la seva arribada l'any 1997. Es calcula que el 75% d'exemplars nascuts a la zona son fills seus, però es troba a la recta final de la seva vida.
