26.10.2021 |
Viure als Pirineus

ARANÉS

Eth Conselh Generau celèbre er acte de constitucion deth Conselh Consultatiu der Aranés

Aguest òrgan assessorarà ath Conselh Generau d’Aran en totes aqueres politiques lingüistiques qu’en aguest moment son tant de besonh deuant era dramatica situacion ena que se trape era lengua pròpria d’Aran pr’amor dera manca d’emplec sociau
Pla obert de la síndica d'Aran, Maria Vergés, amb els integrants del Consell Consultatiu de l'Aranès el dia de la constitució d'aquest òrgan. Imatge del 17 de setembre de 2021. (Horitzontal)
La síndica d'Aran, Maria Vergés, amb els integrants del Consell Consultatiu de l'Aranès / CGA
Eth Conselh Generau celèbre er acte de constitucion deth Conselh Consultatiu der Aranés

Aguest maitin a auut lòc er acte de constitucion deth Conselh Consultatiu der Aranés, er òrgan creat peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran entà complir damb es foncions d’assessoracion e consulta en matèria de politica e planificacion lingüistiques.

“Aué ei un dia istoric entara Val d’Aran e entara nòsta lengua, pr’amor que, damb era constitucion deth Conselh Consultatiu, dam un gran pas en camin dera recuperacion, promocion e normalizacion der aranés“, afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, en tot híger que: “era question dera lengua e era cultura son ua prioritat absoluta entath govèrn d’Aran, pr’amor que non se comprenerie eth Conselh Generau d’Aran e tota era nòsta gestion de competéncies e autogovèrn se non auessem ua lengua pròpria e ua cultura diferenciada, ei per aguest motiu qu’auem volut crear aguest òrgan entà assessorar ath Conselh Generau en totes aqueres politiques lingüistiques qu’en aguest moment son tant de besonh deuant era dramatica situacion ena que se trape era nòsta lengua”.

Pera sua part, eth coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés, Jordi Suïls, explicaue que “aguest òrgan a coma principaus finalitats conéisher quini son es factors dera vitalitat o manca de vitalitat dera lengua aranesa e prepausar accions en favor dera sua perviuença e promocion, entad açò amiaram a tèrme accions de recèrca en matèria lingüistica e d’assessorament ath govèrn deth Conselh Generau”.

En aguest sens, era sindica d’Aran a volut arregraïr eth trabalh des sies membres que conformen aguest Conselh Consultatiu, atau coma des professionaus der airau de lengua deth Conselh Generau, “ei un luxe poder compdar damb persones damb era sua trajectòria e professionalitat, que mos asseguren qu’eth Conselh Generau sigue acompanhat deth rigor lingüistic e professionau ara ora de préner decisions d’impacte ara situacion actuau dera lengua”.

Es membres que conformen aguest Conselh Consultatiu son:

Jordi Suïls Subirà: qu’ei eth coordinador deth Conselh Consultatiu.

  • Professor titular de Sociolingüistica occitana ena UdL.
  • Era sua tèsi doctorau siguec centrada ena evaluacion des resultats lingüistics en sistèma trilingüe der ensenhament der aranés.
  • Ensenhe aranés des der an 1992 en corsi regulars de títols univesitaris, en Institut de Lengües dera UdL e enes corsi entà adults deth Conselh Generau.

Helena Torres Purroy:

  • Ei sociolingüista e comunicadora, professora deth departament de Filologia catalana e comunicacion dera Universitat de Lhèida.
  • A formacion en gestion deth multilingüisme e a hèt recèrca en lengües minorizades (en Grècia).
  • A collaborat damb eth Departament de diversitat lingüistica deth Centre Unesco de Catalunya e damb Linguapax, ua entitat que trebalhe ena preservacion e promocion dera diversitat lingüistica per tot eth mon.

Estève Cros:

  • Des der an 2016 ei director der Ofici public de la lenga occitana, organisme public der Estat francés que sosten era promocion, ensenhament e transmisison dera lengua occitana ena region d’Occitània e d’Aquitània.
  • A estat nau ans encargat de mission “lenga e cultura occitana” en Conselh regional Miègjorn-Pirenèus.
  • Periodista en jornau “La Setmana”. Cronicaire en Ràdio País.

James Costa:

  • Titulat coma professor d’occitan en 2003 per Estat francés.
  • Tèsi en sociolingüistica sus er occitan en Provença e er escocés en Escòcia, ena escòla en particular.
  • Postdoctorat en Oslo sus es qüestions d’estandardizacion de lengües minorizades.
  • Professor de sociolingüistica ena universitat Sorbonne Nouvelle. Es sues recerques son majoritàriament sus er occitan.
  • En 2016 publiquèc ua monografia en anglés sus era sociolingüistica dera revitalizacion der occitan.

Xavier Lamuela Garcia:

  • A estat Professor de Lingüistica romanica ena Universitat de Girona e Professor de Lingüistica occitana ena Universitat de Tolosa Lo Miralh.
  • Era sua activitat de recerca s’ei orientada ar estudi dera evolucion des lengües romaniques, sobertot, des procèssi de planificacion lingüistica.
  • Participèc ena redaccion des Normes ortografiques der aranés.
  • Hec part deth Comitat d’expèrts que redigic era “Declaracion Universau des Drets Lingüistics”.
  • A publicat nombrosi articles e un detzenat de libres, entre es quaus Estandardització i establiment de les llengües.

Frederic Vergés Bartau:

  • Mèstre ena Val d’Aran.
  • Membre dera redaccion des Normes ortografiques der aranés e autor deth Petit Diccionari aranés-castelhan-catalan-francés.
  • Siguec 4 ans director deth Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranés, actuament ei president deth Centre d’Estudis Aranesi
  • Prèmi Robèrt Lafont 2020 pera sua trajectòria laborau e personau entara defensa der aranés.
  • A elaborat nombrosi materiaus pedagogics entà infantila e primària e a estat formador de lengua aranesa ath personau docent e professor d’aranés entà adults.

Eth Conselh Generau celèbre er acte de constitucion deth Conselh Consultatiu der Aranés
Comentarios