La glacera de la Maladeta s'ha reduït prop d'un metre en el darrer any

Els experts alerten que des del 1991 s'han perdut 20 metres d'espessor i que en un termini de 40 anys podria arribar a desaparèixer.

Pla general des de la part baixa de la glacera de la Maladeta-Aneto. (Horitzontal)
photo_camera Pla general des de la part baixa de la glacera de la Maladeta-Aneto.

La glacera del massís de la Maladeta de 3.308 metres d'alçada i on també s'hi ubica el cim de l'Aneto que amb 3.404 metres és el més alt del Pirineu a Benasc (Osca), ha patit un retrocés aproximat de prop d'un metre entre el 2015 i el 2016. Així s'assegura en l'estudi anual de balanç de massa i moviment del gel que encarrega des de fa 25 anys la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Al mateix estudi s'alerta que des de l'any 1991, la glacera ha reduït en 20 metres la seva espessor i s'apunta que en un termini màxim de 40 anys podria arribar a desaparèixer. L'estudi, que s'ha remès al Patronat dels Monuments Naturals dels Glaciars Pirinencs, s'emmarca al Programa d'Avaluació dels Recursos Hídrics procedents de la Innivació (ERHIN) que fa un seguiment sistemàtic dels glaciars des de l'any 1990 per mesurar la magnitud dels canvis climàtics.

L'estudi difós per la CHE ha quantificat una pèrdua de massa de gel de la glacera de la Maladeta-Aneto de prop d'un metre d'espessor de mitjana respecte a l'any passat hidrològic, i de 20 metres des de l'any 1991. Així mateix, la mesura de la superfície del cos principal de la glacera també s'ha reduït considerablement ja que quan es van començar a fer càlculs mesurava 50 hectàrees i ara en fa 23,31.

Les glaceres són valuosos testimonis de l'activitat nival i per tant hidrològica. Proporcionen informació sobre l'acumulació anual i mostren les variacions interanuals del clima en forma de fluctuació dels seus fronts. El seu estudi es converteix així en un instrument útil per mesurar el sentit i la magnitud dels canvis climàtics i en el cas concret dels glaciars pirinencs, com el de la Maladeta, la seva posició meridional el converteix en un valor excepcional i gairebé únic a nivell internacional.

Una altra dada que contrasta l'estudi és que en els darrers anys, l'espessor ha crescut lleugerament a les cotes altes de la glacera i s'ha reduït dràsticament a les cotes baixes, fet que ocasiona que el pendent de la gelera sigui cada vegada major. Així mateix, també s'ha determinat el moviment superficial anual del gel i s'ha constatat que en els darrers anys ha reduït. En concret, s'ha passat de 5 metres anuals a la zona més ràpida a 3 metres en aquesta campanya. La llengua de la glacera tot just té moviment. 

L'any 1991 es van instal·lar al cos de la gelera de la Maladeta set balises per als treballs de balanç de massa i moviment superficial del gel i s'han anat fent reinstal·lacions d'aquests elements a mesura que han anat quedant inoperatius per la desaparició del gel. En total se n'han posat 26 i actualment queda una balisa instal·lada al 2007, tres al 2013 i la que es va posar al 1991 a la part alta del glaciar.