Les dificultats de l'aeroport de la Seu-Andorra

Ningú va dir que seria fàcil.., però tampoc van avisar que seria tan difícil. Aquesta sembla ser la reflexió que fan els primers empresaris turístics que han apostat per organitzar vols comercials des de l'aeroport de la Seu-Andorra fins a Madrid i Palma de Mallorca. De moment, el ritme de reserves és mínim. Quins problemes hi ha? Com és que l'aeroport no acaba de funcionar?

regina
photo_camera El Grup Regina ha apostat per l'aeroport.
El passat 8 de gener l'aeroport de la Seu-Andorra obria les portes amb una intensa activitat política marcada per la visita del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Andorra, i per la presència del conseller català, Santi Vila, que van pronunciar els discursos d'inauguració d'una infraestructura pensada per a dinamitzar el sector turístic pirinenc.
 
Prop de sis mesos després tot han estat problemes, despeses públiques i entrebancs amb les operadores d'avions i dificultats per fixar una mínima activitat que justifiqui el manteniment de les instal·lacions.
 
Per sorpresa de tothom, el mes de maig una empresa turística de la Seu d'Urgell, el Grup Regina, va anunciar l'impuls dels primers vols comercials rumb a Madrid i Palma de Mallorca. Un mes després asseguren que el ritme de reserves és mínim, a dia d'avui no arriba al 20% de les places ofertades, i assumeixen que l'aposta s'haurà de traslladar als mesos d'hivern i amb la neu com a reclam principal.
 
Segons assegurava a El Periòdic d'Andorra aquesta setmana Alberto Vinseiro, propietari del Grup Regina, hi ha diversos fets que conflueixen per dificultar les operacions al nou aeroport pirinenc:
 
-El primer, és que el govern d'Andorra no creu prou en l'aeroport.
 
-El segon, és que faria falta una tasca institucional de projecció conjunta entre l'Alt Pirineu i Andorra que, ara per ara, ningú assumeix.
 
-Però hi ha més dificultats que les que apuntava Vinseiro. Una dificultat afegida és la manca de costum de la gent del territori (crear dinàmiques noves té sempre dificultats afegides).
 
-En quart lloc, els preus que es poden oferir tenint en compte que són vols comercials amb poca demanda. Es fa difícil competir amb les ofertes econòmiques que es fan per part d'operadores que treballen des d'altres aeroports situats en ciutats més ben connectades.
 
-A tot això s'hi ha de sumar la poca població del territori, poc més de 20.000 habitants a l'Alt Urgell i uns 70.000 a Andorra.
 
Donades aquestes circumstàncies, la pregunta que des del territori tothom es fa, amb un punt d'excepctiscisme, és: fins quan? Fins quan els governs de Catalunya i Andorra estaran disposats a pagar el dèficit d'explotació de l'aeroport? Fins quan es pot mantenir sense activitat, en època de crisi econòmica i de retallades, una infraestructura com aquesta?