Sisco Maranges Granja (Àreu, 1959). Ha treballat trenta-vuit anys, fins a la seva jubilació, a l’Espitau Val d’Aran com a infermer. Voluntari de l’Associació contra el Càncer de la Val d’Aran des de la seva creació, actualment és el president de l’entitat a Lleida.
Has estat vinculat tota la teva vida professional al món de la salut… Sí, he estat prop de quaranta anys treballant d’infermer a l’Espitau Val d’Aran i vinculat a l’Associació Contra el Càncer de la Val d’Aran. Ara que m’he jubilat de la feina, dedico més temps a l’associació com a voluntari i des de l’any 2022 en soc el president a Lleida.
Ets un pallarès d’Àreu que fa quaranta anys que viu a la Val d’Aran… Al mes de juny en farà 41, amb la qual cosa ja soc una mica més aranès que pallarès, però continuo essent pallarès. (riu)
L’Hospital del Pallars ha posat en marxa una Unitat Oncohematològica que evita 350 desplaçaments a l’any. Què en penses? Aquesta és una reivindicació que he defensat des de fa molts anys. Sempre he dit que atansar el tractament al pacient, ajuda a curar. Nosaltres, a la Val d’Aran, fa quinze anys que vam començar amb el servei d’Oncologia en col·laboració amb l’Hospital del Mar de Barcelona i he de dir que això ha suposat un abans i un després. Hem lluitat perquè a tots els hospitals comarcals pugui haver-hi un tractament oncològic. A partir d’ara hem de treballar perquè en aquests centres s’hi puguin fer més tractaments; se n’estan fent, però crec que se’n podrien fer més.
Sempre he dit que atansar el tractament al pacient, ajuda a curar. Hem lluitat perquè a tots els hospitals comarcals pugui haver-hi un tractament oncològic.
Quin és l’estat de salut de l’AECC al Pirineu? Penso que l’estat de salut de l’Associació és bo. La nostra entitat és present a totes les comarques de l’Alt Pirineu. Hem de garantir l’equitat, per això a Lleida sempre els dic que allò que es fa a Mollerussa o a Balaguer, hem de ser capaços de fer-ho també a la Seu, a Tremp o a Sort. Crec que gaudim d’una bona salut associativa, hi ha molt voluntariat implicat i s’organitzen un gran nombre d’activitats pensades en l'àmbit físic, però sobretot mental. Ajuda molt el fet de dur a terme activitats amb gent que han passat per unes circumstàncies semblants i amb qui es pot parlar un llenguatge igual o similar. En aquest sentit, l’associació també fa de xarxa de suport entre iguals.
Ajuda molt el fet de dur a terme activitats amb gent que han passat per unes circumstàncies semblants i amb qui es pot parlar un llenguatge igual o similar.
Un exemple de les activitats que porteu a terme és l’exposició itinerant “Dona i Càncer al Món Rural”. Com va sorgir? A partir d’una Jornada sobre ‘Dona i Càncer al Món Rural’ que es va organitzar el març del 2024 a l’Ajuntament de Soriguera, vam pensar que seria interessant muntar aquesta exposició itinerant que ja ha recorregut diverses comarques pirinenques. Ara es pot veure durant dues setmanes a la planta baixa i al primer pis del CAP de la Seu d’Urgell.
Què vol transmetre l’exposició? Recull el testimoni de set dones de l’Alt Pirineu que comparteixen, a través d'uns panells, el seu exemple de resiliència davant el càncer. Per algunes, viure al Pirineu els ha creat uns desavantatges i unes desigualtats, però altres consideren que els ha ajudat a lluitar contra la malaltia el fet de tenir hort i dedicar-hi moltes hores o bé sortir a caminar o en bicicleta per la natura. Ara bé, residir en zones rurals allunyades dels nuclis urbans més poblats pensen que dificulta tots els temes associats al seu tractament.
Les distàncies per accedir al tractament des de l’Alt Pirineu són un maldecap afegit? Anar a Lleida a fer tractament vol dir que t’has de llevar de bon matí i passar hores assegut en una cadira d’hospital esperant els resultats d’una analítica. Nosaltres som una mica l’encaix entre els pacients de càncer i els seus familiars amb l’administració. Arran d’una petició de les juntes de l’associació al Pirineu, hem aconseguit que l’Hospital Arnau de Vilanova ens cedeixi un espai, que ara mateix estem condicionant. Crec que abans de l’estiu ja el podrem obrir i els pacients que hagin d’esperar el resultat de l’analítica ho podran fer amb comoditat.
El món funciona perquè les dones estiren el carro.
A l’exposició queda clar que la dona és el pal de paller del món rural… Sempre he pensat que el món funciona perquè les dones estiren el carro. Vaig estar en uns voluntariats a Sud-amèrica i allà només treballàvem amb dones perquè no valia la pena fer-ho amb homes. Al nostre món rural, les coses no són massa diferents: la dona és la que porta la casa i alhora treballa a fora. Sempre ha estat la cuidadora i en el moment que li toca una malaltia com aquesta, creiem que cal ajudar-la des de tots els àmbits.
I també cal deixar-se ajudar… L’exposició per nosaltres és una magnífica oportunitat per explicar-nos, per donar visibilitat a l’associació, que ens coneguin, que coneguin els serveis que oferim i que sàpiguen que tots aquests serveis són gratuïts. De fet, no cal que les persones interessades siguin sòcies per beneficiar-se’n. Per altra banda, l’entorn del pacient per nosaltres és molt important: treballem amb les persones que tenen càncer, però també ho fem amb les seves famílies: cuidar el cuidador és fonamental.
L’any passat va fer 25 anys de les colònies d’estiu a la Val d’Aran. Què representen? N’estem molt orgullosos. Les colònies apleguen cada estiu a Salardú un centenar de joves provinents de tot l’Estat, d’entre 6 i 17 anys, que pateixen o han patit càncer. L’organització és complexa i precisa d’un gran esforç per part de tothom, però gràcies al compromís de voluntaris, equip mèdic i monitors, els joves poden gaudir plenament i les seves famílies estar tranquil·les i confiades perquè saben que els seus fills estan ben atesos. Al gener ja vam començar a preparar les colònies del juliol.
