MEMÒRIA

El Govern exhuma restes de víctimes de la Guerra Civil a Sorpe, Adrall, la Torre de Capdella i Canturri

Les intervencions a l'Alt Pirineu es van situar al prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà);  al pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell); al prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); i a l'hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell),
Canturri fossa soldats republicans
photo_camera Una rosa vermella a tocar de les restes d'un dels soldats republicans morts a Canturri, durant la Guerra Civil / Marta Lluvich

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha recuperat les restes de 264 persones víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses. Així ho recull el balanç del Pla de fosses 2020-2022, que la Direcció General de Memòria Democràtica ha donat a conèixer aquest dilluns. Durant aquests tres anys, s'han fet intervencions arqueològiques a 28 fosses i s'han pogut retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També s'han rescatat més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l'exèrcit republicà com de l'insurrecte, i d'algunes víctimes civils. A més, s'han dut a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp.

A Catalunya, entre 1999 i 2022, s'han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d'identificació genètica, el 2016.

De les deu persones identificades i retornades en el marc del pla, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).

Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre), es van retornar les despulles d'Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d'Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.

Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.

Fossa Canturri 1
Les restes d'un soldat republicà mort durant la guerra civil i recuperat a la fossa de Canturri / Marta Lluvich

Localització de les intervencions

Els treballs arqueològics de les 28 intervencions executades entre 2020 i 2022 es van situar a l'ermita de Sant Josep (Bot, Terra Alta); el mas de Llacuna (Benifallet, Baix Ebre); la punta del Sacarrenyo, l'aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers (Tortosa, Baix Ebre); el mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre), el cementiri de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès); Valldepins (Ulldecona, Montsià); el pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico (la Pobla de Massaluca, Terra Alta); les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer (Ascó, Ribera d'Ebre); el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila (Corbera d'Ebre, Terra Alta); el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l'Albagés, Garrigues); el prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); l'hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell), la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d'en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès) i el cementiri de Reus (Baix Camp).Les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d'execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.

Malgrat que no s'hi van poder trobar restes, els responsables del pla subratllen l'esforç fet a les excavacions de l'ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l'Urgell, i a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.

Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Aquest tipus d'actuació no implica excavació, sinó que consisteix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja sigui perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.