Segons Quim Monzó @QuimMonzo, "tret d'alguna degustació de girella i freginat a Sort, no tinc cap lligam amb aquelles comarques, però sempre que al llarg de la vida he escoltat això de Pirineu de Lleida se m'han regirat els budells"., i afegeix, entre d'altres, el següent: "...no impedeix que, almenys, desaparegui la barbaritat de "Pirineu de Lleida", ni que tan sols sigui perquè no ens sagnin les oïdes cada cop que l'escoltem".
Monzó parla d'una editorial de "Viure als Pirineus" contundent, però el seu article d'avui tampoc es queda curt. Fi, clar, punyent i sense embuts, com és Quim Monzó. A la seva columna a "La Vanguardia", que titula "L'enhorabona, pirinencs", Quim Mozó afirma que sempre que escolta això de Pirineu de Lleida, "no puc deixar d'imaginar la ciutat de Lleida, amb la silueta de la seva Seu vella sobre un fons de muntanyes nevades just al darrere. I no és així. Al Segrià no hi ha muntanyes, com a molt hi ha turons i tossals. Pirineu de Lleida, com Pirineu de Girona, són denominacions tronades, que responen a l'època en què, abans que cap altra cosa, el que marcava la pauta eren les sacrosantes províncies".
