Fa pocs dies ho llegíem en un tuit del perfil 'Repoblem': "Tírvia (Pallars Sobirà 116 habitants) busca família amb fills en edat escolar, per mantenir l'escola (8 alumnes). Ofereix: pis de 3 habitacions (amb lloguer social). Feina: una plaça d'oficial 2a de construcció. Fins el 26 de maig".
Cada vegada són més els municipis pirinencs que a través de Repoblem.cat, el perfil de twitter creat per Ton Lloret l'agost del 2020 i que ja compta amb més de 35.000 seguidors, fan arribar les seves crides a persones i famílies que volen deixar el món urbà i una determinada manera de viure, per apropar-se al món rural i fer un canvi a la seva vida. Un altaveu, el de Repoblem.cat, que ha esdevingut un magnífic agilitzador, com no ho han pogut ser entitats ni administració fins ara.
L'Escola Pública de Tírvia forma part de la ZER Alt Pallars Sobirà i aquest curs compta amb vuit alumnes. Ara mateix l'escola no corre un perill imminent de tancament, l'administració educativa fixa una ràtio de sis alumnes com a mínim per al manteniment dels centres escolars. Joan Farrera Granja, alcalde de Tírvia des de fa vint-i-tres anys, explica que sempre ha cregut en la importància de l'escola per al poble i la seva continuïtat ha estat per ell una prioritat d'ençà que va ser elegit alcalde per primera vegada el 1999. Per altra banda, des de fa vint anys ha impulsat campanyes per fer créixer el nombre de veïns empadronats tot l'any, ara mateix en són 116. "A l'estiu i per les vacances de Setmana Santa als carrers hi ha moviment i els porticons de les cases s'obren de bat a bat, però a l'hivern no mos fem por perquè no mos trobem”, assegura l'alcalde amb sentit de l'humor. "Nosaltres sempre hem volgut fer aquesta política perquè Tírvia és un poble molt bonic i això fa que entre el 60% i el 80% de les cases siguin segones residències. Necessitem veïns i veïnes que visquin aquí tot l'any", assegura.
Tírvia és el municipi més petit en extensió del Pallars Sobirà i és dels pocs que al llarg dels dos darrers segles no ha sofert cap agregació, ni se l'ha incorporat a un altre terme municipal. Té un nucli important de població, la vila de Tírvia, i dues caseries amb molt pocs habitants: la Bana i Terveu, que mai no van tenir ajuntament propi. Punt d’unió de la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg, la tranquil·litat que es respira pels carrers del poble encaixa perfectament amb la bellesa de l'entorn natural que l’envolta. L’espectacular campanar de l’església de la Mare de Déu de la Pietat sobresurt per damunt de les teulades de les cases. Les arcades dels carrers, l’autenticitat de la plaça major i l’arquitectura tradicional de les cases, fan de Tírvia un poble pirinenc ben especial que desperta l'interès dels visitants.
Als pobles hi falta gent, però també cases que els propietaris vulguin llogar o vendre als que arribin amb ganes de repoblar. Actualment l'Ajuntament de Tírvia disposa d'un petit parc d'habitatges públics que s'ha anat aconseguint amb esforç al llarg dels anys i que ara permet portar a terme una política de foment de la primera residència i l'empadronament i oferir-los a famílies amb canalla d'edat escolar que vulguin viure tot l'any al poble. "Aprofitant aquests pisos de propietat municipal, intentem que vingui gent a viure a Tírvia, però que hi visqui tot l'any. Si és famílies amb canalla, encara millor, perquè tenim el col·legi obert. El primer que ens pregunten la gent que vol venir a viure a Tírvia és si tenim escola, metge i altres serveis", explica Joan Farrera.
Parc d'habitatges municipals
L'Ajuntament de Tírvia a hores d'ara gestiona sis habitatges públics. Dos d'aquests pisos estan situats al damunt mateix de l'escola, que anys enrere es destinaven als mestres i que ara l'Ajuntament de Tírvia ha rehabilitat. A més a més, disposen de l'antic 'xalet del secretari', i de la casa del metge, que amb el desplegament dels CAP ha quedat en desús. També és de titularitat municipal la caseta del vigilant de l'antiga centraleta elèctrica, així com un pis que l'ajuntament va obtenir d'una promoció urbanística que es va realitzar al municipi. Farrera conta que "ara estem lluitant perquè tres habitatges desocupats que hi ha a Tírvia i que ara mateix són propietat del 'banc dolent' puguin passar a ser de gestió municipal".
La crida per a trobar famílies que vulguin viure a Tírvia s'ha fet a través d'un procediment administratiu i l'elaboració d'unes bases que estableixen uns requisits i unes puntuacions. És un procediment públic i transparent, gestionat per l'Ajuntament i supervisat per la secretaria del consistori. Farrera recorda que "la primera vegada que ho vam fer, fa vint anys, vam tenir molta repercussió mediàtica, fins i tot TVE va fer-ne un 'Informe Semanal', es van apuntar 250 famílies". En aquesta recent convocatòria, l'oferta que fa l'ajuntament a les famílies interessades a viure a Tírvia, a part de l'habitatge amb lloguer social, comporta també una oferta de feina a la brigada d'obres municipal.
L'alcalde Joan Farrera assegura que fa 40 anys la realitat sociològica de Tírvia era ben diferent i totes les cases tenien propietari del poble, "però així que van anar morint i els fills havien marxat a treballar i a viure a fora, la casa ha passat a segona residència de la família o bé s'ha posat a la venda i l'ha acabat comprant gent de Barcelona o d'on sigui com a segona residència”.
L'Alt Pirineu i el conjunt del país, des de fa dècades, arrossega un problema endèmic com ho és el despoblament rural. La investigació de noves oportunitats, la lluita per una vida millor, la industrialització, la manca de treball i serveis van provocar un èxode dels petits nuclis de població cap a les ciutats. Tard o d'hora, el problema del despoblament s'haurà d'encarar seriosament, com una prioritat estructural de país. La realitat ens explica que avui els petits municipis segueixen perdent població i caldrà que iniciatives imaginatives i realistes com les que impulsa l'alcalde de Tírvia. es multipliquin i comptin amb el suport de les administracions i les polítiques dels governs.
