L'Ajuntament d'Alins, al Pallars Sobirà, ha aprovat una moció on s'anomena com a filles predilectes del municipi deu dones d'Àreu condemnades i executades per bruixeria la primavera de l'any 1593 com a acte de desgreuge cap aquestes dones i per a visualitzar aquesta discriminació endèmica envers la dona. El nomenament té la singularitat que no hi ha constància que s'hagi donat aquesta distinció a cap altra persona del municipi. Es tracta de Bernardina Beatriua, Beatriu Tora, Joana Bruneta "Gallarda", Gausia Marcha, Joana Martina, Isabel Cantúrria, Noreta Aragonesa, Caterina de Pere Guillem, Caterina del Pallarès i Francesca Cantúrria.
Arran de la campanya promoguda per la revista SÀPIENS, a la qual l'ajuntament d'Alins es va adherir al manifest "No eren Bruixes!", el Consistori va ser coneixedor dels fets ocorreguts la primavera de 1593, ara fa 429 anys, on una sèrie de dones van ser jutjades i condemnades per crim de bruixeria.
Aquest judici es va celebrar a Alins, presidit pel Batlle de la Vall Ferrera, Guillem Castellarnau, acompanyat pel seu assessor i pels Braços de Cort de la Vall. Ara, és conegut que aquestes acusacions es basaven "en la mentida, en la fama i la brama veïnal" i les condemnes es recolzaven en les "confessions obtingudes amb les tortures més terribles".
Es conserva el judici contra Francesca Cantúrria, veïna d'Àreu amb les confessions sota turment de Noreta Aragonesa, Joana Bruneta "Gallarda" i Beatriu Tora, també veïnes d'Àreu i totes condemnades pels mateixos crims. L'Ajuntament ara ha conegut que no hi va haver "cap garantia judicial ni cap raó jurídica per condemnar-les".
Ara, des de l'Ajuntament es comprometen a participar i promoure els actes necessaris per a recuperar la memòria d'aquestes "dones innocents". El primer, d'un seguit d'actes, ha estat nomenar-les com a filles predilectes del municipi.
