L'Ajuntament de Sort ha celebrat, aquest diumenge, un emotiu acte d’homenatge als quatre veïns del municipi deportats a camps de concentració nazis, en el marc del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i de les 3es Jornades de Frontera de la Presó-Museu de Sort. L’acte ha culminat amb la inauguració de quatre llambordes Stolpersteine* en record i dignificació de Josep Rey Pau, de Castellviny; Josep Llo Andreva, de Llessui; Josep Rabasa Sabarich, de Sort, i Manuel Baqueró Font, d’Altron.
La cerimònia, celebrada finalment a les 12 h a la Sala de Plens, ha estat acompanyada per la música d’Edmon Bosch (violoncel) i Joan Mestre (violí), que han obert i tancat l’acte amb interpretacions de L’Estaca i El cant dels ocells, donant a la jornada un to simbòlic i solemne. Prèviament, l’alcalde Baldo Farré i el regidor Pere Bàscones havien participat en la inauguració de les llambordes de Castellviny i Altron, en uns actes més íntims, acompanyats únicament de familiars i de l’historiador Josep Calvet, en representació de Memorial Democràtic. A Llessui no s’ha fet aquest petit acte per l’absència de familiars.
Precisament l’historiador Josep Calvet, autor del llibre Sort-Tel-Aviv i descobridor el 2020 dels quatre casos de deportació, ha estat el primer a intervenir, contextualitzant i destacant les trajectòries personals que van portar aquests veïns de Sort a ser empresonats pels règims totalitaris europeus. Tant l’Ajuntament com les famílies han agraït la seva tasca de recerca i la seva implicació, determinant per fer realitat un acte, com el d’avui, que treu de l’oblit aquestes quatre persones i posa de relleu el record també a totes les víctimes de la Segona Guerra Mundial.
El moment més emotiu ha arribat amb les paraules de tres familiars dels homenatjats, que han compartit records, vivències i el llegat humà dels seus parents, posant rostre i emoció a la memòria històrica. Han intervingut Enric Rey Marcilla, fill de Josep Rey; Valerie Rabassa, neboda-neta de Josep Rabassa, i Mari Carmen Grau, neboda de Manuel Baqueró.
L’alcalde de Sort, Baldo Farré, ha remarcat en el seu parlament la necessitat de preservar la memòria per comprometre’s, més que mai, amb el “mai més”, alertant del repunt actual dels discursos d’odi a Europa i també a Catalunya. Ha reivindicat aquests actes com a formes de reparació i reconeixement a les víctimes del nazisme i a totes les persones que van lluitar per la pau, la justícia i la llibertat. I ha insistit en el mai més indiferència, ni silenci, ni odi disfressat de solució, ni deshumanització com a discurs acceptable.
L’alcalde també ha fet una crida a lluitar per la pau, ja que aquesta és fràgil i cal construir-la amb respecte, justícia, diàleg, educació i memòria crítica. A continuació, a la seva intervenció, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha posat en valor el projecte de les llambordes Stolpersteine, amb gairebé 700 ja col·locades arreu de Catalunya en més de 100 municipis. Ha destacat que aquestes “pedres per ensopegar”, obra de l’artista Gunter Demnig, són sobretot “pedres per fer memòria”, que recorden que les víctimes tenen nom i cognoms, i esdevenen petits monuments senzills i humils, però connectats per tota Europa de manera comunitària. També ha recordat que aquest són fets i no narratives alternatives.
En acabar els parlaments, el públic assistent ha sortit en comitiva des de la Sala de Plens fins al carrer del Forn, on s’ha destapat la llamborda dedicada a Josep Rabassa Sabarich, en presència dels seus familiars i acompanyada d’una senzilla i gairebé espontània ofrena de roses. Tot seguit, la caminada ha continuat fins a la Presó-Museu, on l’alcalde i el director del Memorial Democràtic han inaugurat una placa commemorativa amb el següent text:
La jornada ha finalitzat amb la presentació del projecte del mural de la presó, que representa una abraçada de comiat i que posa de relleu el patiment de la població civil davant els conflictes. També s’ha presentat breument el projecte Veus de la presó**, una iniciativa destinada a preservar i difondre testimonis representatius de les persones que van patir empresonament. D’aquesta manera, la Presó-Museu —ara espai compromès amb la cultura per la pau— és, parafrasejant l’alcalde, “un mur que ja no empresona, sinó que allibera; que ja no silencia, sinó que parla; i que converteix un espai de repressió en un espai de memòria viva. Una obra que ens recorda que l’art pot ser resistència, testimoni i justícia”.
Aquestes llambordes, aquest mural, aquests projectes i aquesta placa no són només homenatges. Són actes de justícia: pedres angulars d’una societat que vol aprendre de la història i no repetir-la.
