16.10.2021 |
Viure als Pirineus

ARQUITECTURA TRADICIONAL

La mostra 'Tota pedra fa paret' reivindica l'arquitectura de pedra seca i l'ofici que la treballa

Imatges de barraques, cabanes o llobateres es poden veure a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu fins a l'1 de setembre
foto_3364819
Participants en un curs de pedra seca de l'Associació Marques de Pastor a la Vall Fosca / Marques de Pastor
La mostra 'Tota pedra fa paret' reivindica l'arquitectura de pedra seca i l'ofici que la treballa

El 28 de novembre del 2018 la UNESCO va incloure 'L'Art de la pedra seca: coneixements i tècniques' a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser presentada per nou estats del centre i el sud d'Europa, entre els quals hi havia Espanya. Ara, ha arribat a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu l'exposició 'Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya' que fa un repàs a les construccions de pedra seca i reivindica aquesta arquitectura i l'ofici que la treballa. Entre els exemples destacats hi ha la Barraca de Manilles (Alt Camp), el Mas Llauradó (Segrià), la Barraca de l'Ametller (Montsià), la Llobatera de Lladorre (Pallars Sobirà), el Marge de Bessó (Garrigues) o la Casa de les Tines (Bages).

Jordi Abella, de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, ha aprofitat la mostra per reivindicar no solament l'arquitectura de la pedra seca sinó també els antics oficis com pastors o ramaders que feien que aquestes construccions tinguessin sentit.

Pla de detall de dos persones a l'exposició de la pedra seca a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu el 17 d'agost del 2021. (Horitzontal)
(Foto: Dos persones a l'exposició de la pedra seca a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu / Marta Lluvich)

Per Abella malauradament moltes d'aquestes construccions s'han abandonat i s'ha passat d'una imatge del paisatge més humanitzat, on es dissenyava en funció de les necessitats, a un paisatge més deshumanitzat. Abella ha recordat que aquestes tècniques ja existien de fa molts segles i s'han utilitzat fins als nostres dies.

Pel que fa a aquestes construccions de pedra seca a l'Alt Pirineu i Aran, a part de les cabanes per aixoplugar pagesos i animals, presents a gairebé tot el país, en aquest territori són característics els aixoplucs per als pastors, així com les cabanes associades a les bordes.

L'orografia especial de la zona així com les característiques econòmiques de l'Alt Pirineu, força orientat a la ramaderia, fa que abundin tipologies poc freqüents en altres indrets o que són exclusives de la zona, com pletes, corrals, munyidores, llobateres o ponts de petites dimensions entre d'altres.

Pla de detall d'un plafó de la mostra de pedra seca. Imatge del 17 d'agost del 2021. (Horitzontal)
(Foto: Un plafó de la mostra de pedra seca / Marta Lluvich)

A les comarques prepirinenques també hi proliferen un altre tipus de construccions singulars: els forats de trumfos. Servien per guardar-hi patates de llavor a una temperatura constant, sempre per damunt dels 0 °C.

La mostra ha estat organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT).

La mostra 'Tota pedra fa paret' reivindica l'arquitectura de pedra seca i l'ofici que la treballa
Comentarios