Aquest dissabte s'han dut a terme obres de consolidació i apuntalament de la coberta i façana de l'església d'origen romànic de Santa Maria de Besan, situada a la Vall Ferrera, segons ha explicat el director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga. L'estat de conservació de l'església es trobava en una situació extrema i corria el perill d'esfondrament aviat, amb la conseqüent gran pèrdua del llegat històric i cultural que això hagués suposat, ha apuntat Garriga.
Marc Garriga ha detallat a VIURE ALS PIRINEUS que l'actuació ha estat possible gràcies a una vintena de voluntaris del col·lectiu GRETA, que integra arquitectes, historiadors i altres persones sensibles a la necessitat de preservar el patrimoni arquitectònic tradicional. Des del Parc Natural de l'Alt Pirineu s'havia encarregat un projecte tècnic de consolidació, però el cost - uns 40.000 euros- superava les seves disponibilitats pressupostàries. Va ser llavors quan se'ns va oferir el Col·lectiu GRETA per fer una prova pràctica amb els alumnes del curs per tal de portar a terme una mínima consolidació, ha afirmat Garriga. Finalment, avui s'ha pogut executar aquesta actuació d'emergència perquè corria el perill real d'esfondrament aquest mateix hivern i es tracta d'un patrimoni espectacular ha indicat el director del parc natural.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu s'ha fet càrrec del cost econòmic del material d'obra i el corresponent transport en helicòpter. Per la seva banda, el Bisbat d'Urgell s'ha responsabilitzat de la direcció de l'obra i l'Ajuntament d'Alins i l'Associació Boscos de Ferro s'han ocupat del menjar dels voluntaris.
Església de Santa Maria de Besan
L’antiga església parroquial de Santa Maria de Besan és situada al poble de Besan, al qual s’arriba per un corriol que surt des de Can Felip, un gran casal situat entre Araós i Ainet de Besan, a peu de la carretera.
Descripció de l'edifici
L’antiga parròquia de Santa Maria de Besan era una església d’una sola nau, de 7,80 m de llargada per 4 m d’amplada, amb un absis a la capçalera orientat vers el nord-est, de 2 m de profunditat per 2,60 m de llum. En el decurs del temps aquesta edificació doblà gairebé el seu espai amb l’afegitó de dos trams de nau per la part de ponent. La coberta, com totes les esglésies de la vall, és feta amb lloses de pissarra.
Col·lectiu GRETA
A mitjan 2011, el Col·lectiu Patrimoni, integrat per arquitectes, historiadors i altres persones sensibles a la necessitat de preservar el patrimoni arquitectònic de les comarques gironines, i l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) van posar de manifest que compartien objectius i interessos en aquest camp. D'aquí va sorgir la iniciativa de promoure les bones intervencions en l’arquitectura històrica i en especial en les arquitectures tradicionals anònimes que formen els pobles i ciutats catalanes.
El setembre de 2015, amb l'experiència adquirida en aquests anys de treball, van decidir constituir-se en una associació amb entitat jurídica pròpia, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA), la finalitat principal del qual és incidir en la sensibilització dels estaments pertinents i la ciutadania sobre el patrimoni arquitectònic tradicional.
