Van navegar amb una vintena de raiers a bord, entre els quals el conseller de Cultura, Santi Vila. Fidel a la tradició, la festa se celebra el primer cap de setmana de juliol i enguany ja ha arribat a la 39a edició. Aquest diumenge es va viure el plat fort quan els rais han baixat els prop de sis quilòmetres que separen la presa de Llania i el Pont del Claverol animats per centenars de persones que es van congregar als marges del riu. Va ser el punt culminant d'un programa festiu que ha inclòs espectacles, concerts, jocs, àpats festius i un 'mercat raier' amb productes de proximitat. També es va presentar la 'Petita història dels Raiers de la Noguera Pallaresa', un conte escrit per Jesús Sánchez i il·lustrat per Pilarín Bayés que relata l'experiència d'una família a la Diada dels Raiers. El president de l'associació cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Eduard Bastús, va avançar que l'any que ve prepararan una edició especial coincidint amb el 40è aniversari de la festa.
La baixada, però, va ser una mica més accidentada del que és habitual. De la presa de Llania van sortir quatre rais però només tres van arribar al Pont de Claverol. El tercer va xocar contra una roca a la zona del Bernedot, prop de l'arribada, i es va trencar completament. Els raiers es van haver de llençar a l'aigua però ningú va prendre mal. El segon rai va poder arribar però també va embarrancar. La part posterior va bolcar i els mateixos raiers el van haver de refer per poder continuar el descens.
Ser Patrimoni de la Humanitat, repte de futur
El president de l'associació cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Eduard Bastús, va recordar que un dels reptes de futur és que la festa pugui ser declarada Patrimoni Immaterial de Humanitat, una fita que considera totalment necessària. S'està treballant des de l'Associació Internacional de Raiers perquè algun país pugui presentar la candidatura i que ens englobi a totes les zones on ho celebrem, però de moment està en stand-by, ha explicat.
En aquest sentit, en conseller de Cultura, Santi Vila, va assegurar que la iniciativa té el suport del Govern. "Des del tren del Llacs a expressions com la baixada dels raiers tenen a veure amb una mateixa lògica, que és el compromís del Govern, de les institucions i de la gent amb tota una herència i una tradició que, a més, com es veurà l'any que ve amb els 40 anys, troba moltes complicitats internacionals", assegura Vila, i va afegir que "ens trobem amb associacions del nostre entorn que han tingut aquesta mateixa sensibilitat i que ens visiten amb l'ànim de fer xarxa i de fer compatible que siguem una societat moderna però també molt arrelada a les tradicions".
La Pobla de Segur es bolca a la festa
Històricament els raiers construïen embarcacions fetes de troncs lligats amb redortes de bedoll i les conduïen riu avall per transportar la fusta des dels boscos del Pirineu fins arribar al mar al sud de Catalunya. Als anys 30 del segle passat, però, la construcció de preses i la millora de les infraestructures que van fer més rendible el transport per carretera van condemnar l'ofici a la desaparició.
Els raiers, però, continuen presents a la memòria dels pallaresos i cada primer diumenge de juliol tenen la seva pròpia diada per recordar-los. Els membres de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa veuen amb satisfacció la gran implicació dels veïns de la Pobla en aquesta festa i per això estan convençuts que té el futur assegurat. De fet, segons el president, Eduard Bastús, cada any hi ha llista d'espera per poder baixar amb els rais el dia fort de la diada. Sempre hi ha molta més gent que voldria baixar i ens sap molt greu que no puguin fer-ho, però al final ho entenen; no tot s'acaba en baixar, la construcció del rai també és molt important, ens ho passem molt bé i fem molt bon grup, però al final només uns quants privilegiats poden baixar el diumenge, explica.
Una festa basada en la tradició
Un mes abans de la festa els raiers van a buscar al bosc les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió. Des de l'associació organitzadora es vol donar una visió global de l'ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l'arrossegament i la lligada dels troncs.
Durant els descens els raiers segueixen la tradició de dirigir l'embarcació a la dreta i a l'esquerra cridant els noms de la Pobla i Sossís, que són els pobles que queden a banda i banda del riu. A més, les embarcacions no porten ni fre ni accelerador, només un timó a cada punta, de manera que avancen en funció de la velocitat de l'aigua.
A finals dels anys 70 es va impulsar la festa per commemorar aquest antic ofici que actualment també té un espai museístic propi a la Pobla de Segur. El dia fort sempre és diumenge amb la baixada de les embarcacions pel riu Noguera Pallaresa però des de divendres s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'ofici de raier, el món de la fusta i l'aigua i àpats populars vinculats a la gastronomia pirinenca, amb actuacions musicals i teatrals.
Aquest diumenge el públic que esperava l'arribada dels rais al Pont de Claverol va poder passejar pel segon 'mercat raier', on s'ofereixen productes agroalimentaris locals, i gaudir de les actuacions del grup Aires del Montseny i dels gegants de la Pobla de Segur. A més, també es van organitzar tallers i jocs per als més petits amb el nom de 'Caravana Xisqueta'.
