07.12.2021 |
Viure als Pirineus

INFRAESTRUCTURES

Es compleixen 70 anys de l'arribada del tren a la Pobla de Segur

El tram entre Lleida i la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza (Jaén), amb la comuna francesa de Sent Gironç (l'Arieja)
70è aniversari tren de la Pobla de Segur
El tren, a punt de fer el primer trajecte La Pobla - Lleida / Ramon Ametlla
Es compleixen 70 anys de l'arribada del tren a la Pobla de Segur

El 13 de Novembre de 1951 va arribar el ferrocarril a la Pobla de Segur, un fet que simbolitzava un gran creixement per al municipi pallarès i tot el seu àmbit d'influència. Aquest dissabte s'ha complert el 70è aniversari del tren a la Pobla de Segur

El primer tram, de Lleida a Balaguer es va inaugurar l'any 1924, arribant a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a la Pobla de Segur el 1951. El tram entre Lleida i la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza (Jaén), amb la comuna francesa de Sent Gironç (l'Arieja), passant per Albacete, Utiel, Terol i Alcanyís. Pel tram català s'aprofitaria la línia Lleida-Balaguer i es perllongaria cap a la frontera travessant els Pirineus pel port de Salau.

Estació de tren la pobla de segur als seus origens(Foto: L'estació de la Pobla de Segur als seus orígens /Cedida)

A partir dels anys vuitanta es va iniciar l'amenaça de tancament però per sort mai es va arribar a dur a terme. Des de l'1 de gener de 2005 la línia és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'any 2009 es va posar en marxa la denominació Tren dels Llacs, que inclou la circulació regular d'un tren històric d'abril a octubre (excepte agost) i el 2016 s'incorporen dos nous trens dièsel construïts per Stadler, que juntament amb personal propi, permet que la línia en la seva totalitat sigui operada i explotada per FGC. 

El traçat s'inicia a l'estació de Lleida on els trens circulen sobre vies d'adif fins el PK 1+927 a partir del qual ja és de FGC, en via única sense electrificar explotada mitjançant bloqueig telefònic manual. Fins a Balaguer la línia té un recorregut fàcil, discorrent pel marge esquerre del riu Segre. A partir de Balaguer, el traçat es complica en deixar la vall del Segre i accedir al curs de la Noguera Pallaresa, riu que ja no deixarà fins a La Pobla. En el seu recorregut passa per l'imponent congost de Terradets i voreja quatre embassaments, entre paisatges de gran bellesa natural.

La línia Lleida–La Pobla de Segur–Saint-Girons, una obra inacabada

Explica Manel Nadal, exsecretari de mobilitat del Govern de la Generalitat, que la polèmica entre el ferrocarril de la Noguera Pallaresa per la Val d’Aran o pel túnel de Salau) va beneficiar les línies de Puigcerdà i la de Canfranc. Diu Nadal que els tècnics, polítics i militars francesos entenien que el túnel hispanofrancès de Salau de només 6.700 metres de longitud a una altura de 1300 metres era el més beneficiós pels seus interessos d’expansió colonial que havia de servir la línia París-Tolosa-Cartagena i colònies del nord d’Àfrica. En sentit contrari els militars espanyols volien, de totes totes, la connexió per la Val d’Aran, ja que així podrien controlar el túnel de la Bonaigua (30.000 metres) que se situaria en territori espanyol.

70è aniversari tren de la Pobla de Segur 2(Foto: El 13 de Novembre de 1951 va arribar el ferrocarril a la Pobla de Segur / lapobladesegur.cat)

L’altra opció aranesa era fer-lo a cel descobert pel Pla de Beret, a 1.800 metres d’altura. A finals del segle XIX el consens entre Espanya i França apuntava a dues connexions hispanofranceses: La de Canfranc (a l’Aragó) i la de Sent-Gironç–Lleida per Salau i la Noguera Pallaresa. Només varen passar uns anys i al començament del segle XX, els francesos canvien de posició, deixen de tenir interès en la línia de la Noguera Pallaresa i el concentren en la de Puigcerdà, argumentant que aquesta seria molt més beneficiosa en connectar Tolosa de Llenguadoc i Barcelona i que ja tenia molts trams construïts. Als primers esborranys de conveni sobre travesses ferroviàries del 1903 desapareixia la línia de la Noguera Pallaresa i era substituïda per la de Puigcerdà.

Altres projectes ferroviaris pirinencs

1.Proposta històrica: Lleida–La Seu.

L’any 1887, Estanislau Planas sol·licita al Ministeri de Foment la concessió d’una línia Lleida–La Seu d’Urgell per a explotar el transport del carbó d’Isona i la Seu d’Urgell, la petició es basava en estudis de l’enginyer R. Bedlington.

2. Propostes actuals per al ferrocarril Lleida–La Seu–Andorra.

En plena reivindicació del ferrocarril com a modern i sostenible mitjà de transport a començaments d’aquest segle es reprèn la reivindicació d’unir Andorra a la xarxa del ferrocarril. Des de Catalunya, el Pla d’Infraestructures del transport (PITC) aprovat l’any 2006, proposava en l’apartat “d’altres actuacions” la prolongació de la línia de la Pobla de Segur fins a la Seu, conjuntament amb el perllongament de la línia de Puigcerdà a la Seu i la construcció d’un ramal fins a Andorra. Aquest mateix any 2006, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) estudia dues alternatives de connexió de la línia de la Pobla amb Andorra: 1. Per Sort–Llavorsí–Tírvia i la Vall Ferrera, i 2. Per Sort–La Seu–Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella,

El Govern andorrà era més ambiciós i reclamava la connexió d’alta velocitat amb l’estació de Lleida. L’any 2011 la Diputació de Lleida va presentar un estudi el qual proposava que la prolongació de la Pobla a la Seu es fes per Organyà amb un traçat d’uns 55 quilòmetres, dels quals la meitat en túnel, i amb un cost estimat de 250 M€.

Es compleixen 70 anys de l'arribada del tren a la Pobla de Segur
Comentarios