HISTÒRIA LOCAL

Sònia Clotet omple el Casal Cultural de Tremp amb 'La baronessa i el plebeu, un matrimoni desigual amb dispensa reial'

La historiadora pallaresa clou el cicle 'Dones al Pallars', organitzat per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i l’associació Casal Cultural de Tremp. 
Sònia Clotet Dones al Pallars 1
photo_camera Sònia Clotet amb Jacinto Bonales, director de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al Casal Cultural de Tremp / Susanna Solans

El Casal Cultural de Tremp s'ha omplert de gom a gom aquest dissabte per escoltar la historiadora i periodista, Sònia Clotet, en el marc del cicle 'Dones al Pallars', organitzat per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i l’associació Casal Cultural de Tremp. L'acte l'ha presentat Jacinto Bonales, director de l'ACPJ, i Clotet ha tancat el cicle amb la conferència titulada La baronessa i el plebeu, un matrimoni desigual amb dispensa Reial.

Una noble i un plebeu a les acaballes de l'Antic Règim

La historiadora pallaresa ha parlat de la història d'amor entre dos joves de classes socials diferents, una noble i un plebeu a les acaballes de l'Antic Règim. La investigació de Sònia Clotet desvela "una història de transgressió social, de conflicte generacional i de topada entre modernitat i tradició on s'analitzen els matrimonis concertats de l'època, el naixement de l'amor romàntic i la desigualtat entre famílies". És la història de Ramona de Subirà, heretera de la baronia d'Abella, i Josep Calassanç Abad, un jove comerciant cardoní, "que es van enamorar i van trencar tots els tabús de l'època". Per tal d'evitar el matrimoni de la noia, que era menor d'edat, els Barons d'Abella van emprendre un procés judicial el maig de 1819 que es va dirimir simultàniament al Consell de Castella i a l'Audiència de Barcelona.

Sònia Clotet Dones al Pallars 2
Sònia Clotet amb Jacinto Bonales, director de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al Casal Cultural de Tremp /

Clotet explica que el judici, que va durar més d'un any, plasma les discrepàncies entre les elits de l'època i explica dues visions del món diferents. "Per una banda, els tribunals ordinaris i l’Audiència de Barcelona comptaven amb unes idees més properes a la Il·lustració", i van declarar que no existia una desigualtat profunda entre les famílies. Mentre que, "la Cambra de Castella va expressar un posicionament reaccionari i es va posicionar completament en contra del matrimoni." Ramona de Subirà va estar tancada en un convent durant tot el judici, "una reclusió que va viure com un autèntic segrest per part dels seus pares, els Barons d'Abella". Però, el 1820 amb l'arribada del Trienni Liberal i la supressió de les classes estamentals, finalment el Rei Ferran VII el juliol de 1820 va concedir el Reial Permís per a celebrar el matrimoni entre una noble i un plebeu.

Sònia Clotet
La historiadora Sònia Clotet, guanyadora de la 13a beca 'Mn. Jesús Castells' de recerca del Pallars Jussà / ACPJ

Guanyadora de la 13a beca 'Mn. Jesús Castells' de recerca del Pallars Jussà

Sònia Clotet va guanyar la 13a beca 'Mn. Jesús Castells' de recerca del Pallars Jussà amb el treball Josep Calassanç Abad de Subirà i Casades, baró liberal del Pallars, afusellat a la Segona Guerra Carlina, El jurat va valorar-ne "l'interès del personatge per la seva transcendència històrica". 

Dones al Pallars

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i l’associació Casal Cultural de Tremp han organitzat el cicle de conferències “Dones al Palllars", amb la voluntat de trencar alguns mites i moltes idees preconcebudes sobre la dona a la història, tant des de la perspectiva de la història local com des de la història de gènere. A la xerrada de Sònia Clotet d'aquest dissabte, la van precedir: De Casa Sullà al cel. Dones i poder entre els segles XVI i XVIII, a càrrec de Jacinto Bonales; Filla meva, t'has de maridar. Dones hereves en temps de canvis, també càrrec de l'historiador Jacinto Bonales; Joc de Dames. Dones medievals i perspectiva de gènere, a càrrec de Noemí Nus i Laia Singla; La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques, a càrrec de Joana FranchLes comtesses medievals. Una revisió historiogràfica, càrrec de Maria Pau Serrat; i, finalment, La dona davant la mort en època Moderna, a càrrec d'Ignasi López Trueba.