La direcció general de Patrimoni ha posat en marxa el procés per declarar el Tren de Capdella, un carrilet a 2.000 metres d'altitud, com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Tant la locomotora dièsel com una vagoneta que el conforma es troba a l'exterior de la Central Hidràulica de Capdella, on es pot visitar i forma part del projecte museístic del Museu Hidroelèctric de Capdella. El tren, propietat de la Fundación Endesa i cedit a l'Ajuntament de la Torre de Capdella al 2010, va funcionar entre 1951 i 1990 per transportar els materials que calien en les obres d'interconnexió de llacs de la conca superior de la Vall de Capdella. Ara, la possibilitat d'esdevenir BCIN, ressalta la importància de les centrals hidràuliques a la Vall Fosca.
La història del Tren de Capdella es remunta a l'any 1911, moment en què encara no existien els motors dièsel i el comboi consistia en unes plataformes tirades per mules que transcorrien per una via d'uns 60 centímetres d'amplitud que anava des de la cambra d'aigua del Cap de la Serra, punt final del funicular, fins a l'Estany Gento. El recorregut, de gairebé cinc quilòmetres, transcorria per sobre del canal que duia l'aigua, a més d'un metre i mig sota terra per evitar la congelació a l'hivern. Al 1951 es va substituir per una vagoneta amb una locomotora dièsel per transportar les persones que mantenien les instal·lacions i aquesta va funcionar fins a l'any 1990, moment en què es va posar en servei el telefèric de Sallente-Estany Gento.
El tren era conegut popularment com "La Rubia" perquè, originàriament, la vagoneta era de color groc. De fet, als tècnics i visitants els recordava als taxis de fusta que hi havia a la ciutat de Barcelona i per similitud van començar a referir-s'hi amb aquest nom. Actualment, forma part del conjunt dedicat als sistemes de transport, dins el qual també està exposat el funicular que pujava fins a la cambra d'aigua i les vagonetes que arrossegava.
