L'Ajuntament de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, ha iniciat les obres de rehabilitació del Castell de Sant Gervàs una fortificació medieval que data del segle XI. La intervenció que compta amb una excavació arqueològica prèvia ja ha deixat entreveure molts més recintes dels que inicialment preveien. Jordi Vallverdú, arqueòleg tècnic del jaciment, ha parlat de "complexitat dels espais" amb molts recintes i compartiments. Aquesta intervenció unida a l'excavació que s'ha fet al poblat dels peus del castells fa que els arqueòlegs parlin ja d'un exemple "gairebé únic" per la grandària i bon estat de conservació. Ara l'objectiu de l'Ajuntament és fer les intervencions necessàries per fer-lo visitable.
Les obres de rehabilitació del Castell compten amb un pressupost de 208.229,21 euros i una durada prevista de quatre mesos. Aquests dies s'ha començat l'excavació arqueològica i està previst també la consolidació de les estructures, millorar la seguretat, delimitació de l'espai i l'adequació de les restes del castell per a la visita.
Jordi Vallverdú, arqueòleg del jaciment al Castell de Sant Gervàs, ha explicat que la fase d'excavació encara és de pocs dies, però a mesura que avanci es podrà saber la cronologia d'ús d'aquests espais de dins del castell, la seva funcionalitat o quan va ser el seu abandonament. Però el més sorprenent pels arqueòlegs ha estat el volum d'espais i la seva complexitat.
A pocs metres d'aquesta intervenció a la fortificació, aquest divendres, en finalitzarà una altra al poblat on l'equip d'arqueòlegs del Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB) estan duent a terme una nova campanya arqueològica emmarcada dins el projecte quadriennal de recerca 'De ipsos kastellos: hàbitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya medieval (s. IX-XIII)', dirigit per Marta Sancho.
Bet Mallofré, codirectora de l'excavació, ha dit que la intervenció té com a objectiu conèixer les característiques del nucli d'hàbitat que es va formar als peus del castell, veure el seu urbanisme i comprendre com s'accedia al castell des del poblat.
L'extensió del poblat podria ser d'una hectàrea aproximadament, envoltat per un mur i organitzat al llarg d'un carrer que enllaça el castell amb l'església de Santa Maria, però l'excavació s'ha centrat en una quarta part del total de superfície. En aquest espai han documentat un hàbitat amb tres estances. Mallofré ha dit que no descarta que apareguin més estances si es continua excavant.
Entre les restes que han localitzat i no són murs d'estructures hi ha ossos d'animals de vaca o ovella i ceràmica que utilitzaven per al dia a dia.
