MÓN RURAL

Els pagesos entren a les aules: "Volem combatre la desconnexió entre la gent del territori i l'entorn rural"

Els alumnes aprenen que a més de cuidar el bestiar, els ramaders prevenen incendis i lluiten contra el canvi climàtic
7952ce7d-5e4a-40d3-9724-92f217dadb87
photo_camera Toni Bascompte, coordinador d'UP al Berguedà, en una aula / Laura Busquets

"Sabeu quants cops al dia necessiteu un pagès?". Amb aquesta senzilla pregunta, Toni Bascompte, coordinador d'Unió de Pagesos al Berguedà, comença la intervenció davant els alumnes de 5è i 6è de l'Escola Fedac de Gironella. Les cares de desconcert del primer moment es van transformant a mesura que els pagesos expliquen el seu dia a dia. I a les respostes evidents de tenir cura dels camps de blat o de les vaques que fan llet s'hi van sumant noves perspectives com ara la gestió del territori per evitar incendis o la contribució en la lluita contra el canvi climàtic. Bascompte assegura que les xerrades a les escoles volen combatre la "desconnexió" creixent entre aquells que viuen al territori i el propi entorn rural.

Què mirar a l'hora de comprar unes maduixes o com llegir correctament una etiqueta d'una safata de costelles de xai són dues de les preguntes que els pagesos els han fet als alumnes de 5è i 6è de l'escola Fedac de Gironella. El desconeixement d'alguns, contrasta amb d'altres respostes més fonamentades. Malgrat això, segons els pagesos, el problema és la "desconnexió" dels nois i noies amb l'entorn on viuen. Si fa uns anys aquest desconeixement s'accentuava més en les àrees metropolitanes, Bascompte explica que ara s'han adonat que aquest fenomen també es dona en comarques eminentment rurals, com el Berguedà.

"Això no és una cosa que passi d'un dia per l'altre", diu Toni Bascompte, coordinador d'Unió de Pagesos. Per ell, "es tracta més d'un fet que evoluciona amb la societat i canvia el lligam que aquesta té amb la terra". "És probable que antigament, tots els alumnes d'aquesta escola tinguessin lligams amb el món rural", afegeix. "Els pares potser eren masovers, els tiets tenien pastures o un avi es dedicava a llaurar els camps", detalla. Amb el temps, això ha canviat i les feines són unes altres i les famílies ja no viuen en zones tan rurals, sinó que acaben vivint en ciutats al territori o als pobles. "Ara ja no es preocupen tant d'on els venen els aliments o com es produeixen", lamenta.

"Tot això que s'ha perdut, si no se sap, es torna a explicar", resumeix Toni Bascompte. "Cal tornar a començar", i la forma que han trobat per posar-hi remei és tornant a l'escola. "Al final és un benefici que ens repercutirà a tots, no només als pagesos, sinó a la societat en general", defensa.

Inicialment les xerrades van néixer arran dels problemes d'incivisme que es trobaven els pagesos i els ramaders amb actituds poc respectuoses que en ocasions venien de persones que havien nascut al territori i a qui es "pressuposava" un coneixement sobre el funcionament del món al camp. L'accés al medi rural amb gossos deslligats, travessar a peu un conreu que està creixent o saltar d'una bala de palla a una altra eren actituds que els pagesos consideraven reprovables i que calia combatre. Es van adonar que no eren només "els visitants de fora" qui tenien aquell tipus d'actituds, sinó que també la gent i els joves del territori estaven actuant de la mateixa manera. "Moltes vegades no és amb mala intenció, sinó que és per desconeixement, per això ens estem explicant a les escoles", puntualitza Bascompte.

Només un 3% de pagesos a Catalunya

Entendre que els pagesos no només tenen cura dels animals i dels camps i adonar-se amb les dades més optimistes a la mà que només un 3% dels treballadors del país fan de pagès, en general xoca als alumnes.

"M'ha sorprès molt que els pagesos fessin tantes coses", ha assenyalat Marc Fontquerni, alumne de 6è de l'escola Fedac de Gironella després de la xerrada. "A banda de tenir cura dels arbres que fan la fruita també cuiden dels boscos, que si no ningú els cuidaria", ha afegit Marc Torrarroca, també alumne de 6è. De fet, l'ús de la ramaderia extensiva, els explica Bascompte, ajuda a mantenir "net" el sotabosc. "Això redueix la càrrega combustible si arriba un incendi a l'estiu i evita que el foc agafi més dimensió. Els focs de l'estiu s'apaguen a l'hivern", afegeix.

Alimentació de temporada i de proximitat

La majoria dels alumnes tampoc tenia molt clar què vol dir que un producte és de proximitat o de temporada. Si bé quan van al supermercat o al mercat es fixen en aspectes com la data de caducitat, pocs es qüestionen la procedència dels aliments que compren els seus pares. De fet, un dels moments de la xerrada que més els sol sorprendre és adonar-se com una carn de xai està catalogada com si fos de l'Aragó, però més avall, a l'etiqueta, s'hi especifica que el país d'origen de l'animal, el lloc de sacrifici i el lloc de procedència són Dinamarca. La millor resposta a aquest engany, els diu Toni Bascompte, "és no comprar el producte".

Per Bascompte, una de les raons de la "desconnexió" entre el producte i el consumidor, sigui del punt de Catalunya que sigui, és el fet que als punts de venda "s'hi pugui trobar pràcticament de tot, tot l'any". "Jo no em fixava mai en si menjava productes de temporada o no, perquè m'agradaven en l'època que fos. Per exemple, el meló a vegades l'he menjat a l'hivern, sense saber de quina temporada era. Ara ja ho sabré", explica la Carol Urol, una altra de les alumnes de la xerrada.

Que la feina dels pagesos i ramaders també pugui ajudar a combatre el canvi climàtic és un altre dels aspectes que més els crida l'atenció. De fet, comprar un meló fora de temporada, explica el pagès, significa que després de produir-lo en un altre punt del planeta, cal un transport per fer-lo arribar fins aquí. "Ni el meló està en les millors condicions, perquè l'han de collir verd, i a més s'hi suma tota la contaminació que provoca el seu transport", afegeix Bascompte. "Proveu a tastar una fruita que normalment no us agradi en el moment de la seva temporada, que sigui de proximitat, i potser canvieu d'opinió", els ha recomanat el pagès.

Previsió d'ampliar les xerrades en altres territoris rurals

Altres temes que s'han tractat han girat al voltant del debat sobre el consum de carn, l'explicació dels segells de qualitat, la importància de la sobirania alimentària o les actituds incíviques que s'hauria d'evitar i que perjudiquen les feines al camp.

De moment aquest tipus de xerrades s'han ofert aquest curs a diferents escoles del Berguedà. Tot i això, el sindicat pretén estendre-les el proper curs en altres punts de Catalunya, com ara al Bages.