25è ANIVERSARI APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ANDORRANA

Fa 25 anys Andorra va aprovar formar un Estat independent i de dret a Europa

El 14 de març de 1993, el poble andorrà va aprovar en referèndum la seva primera Constitució, amb el suport del 74'2 per cent dels andorrans i una participació que va arribar al 75’7 per cent

Consell General al Palau Episcopal de la Seu 2
photo_camera El Consell General desplaçat al Palau Episcopal per a la signatura del copríncep Joan Martí Alanis/Arxiu Nacional-SFG

Andorra celebra aquest dimecres el 25è aniversari de la Constitució. Els ciutadans andorrans van aprovar el 14 de març de 1993, per àmplia majoria, la seva primera Constitució democràtica, que convertiria el petit Principat pirinenc en un Estat de dret i deixaria de banda molts dels aspectes propis d'un sistema feudal que encara conservava fins aleshores. Amb l’aprovació de la Constitució, Andorra s’equiparava amb la resta d’estats europeus. La nova Carta Magna va obtenir el suport de més del 74'2 per cent dels andorrans, que des de bon matí es van dirigir als set col·legis electorals per dipositar el seu vot. La participació va arribar al 75’7 per cent, molt més alta del que es preveia en un primer moment.

Síndic general Jordi Farràs signa la Constitució andorrana

Dels 6.910 vots emesos, 4.903 van ser a favor de la Carta Magna i 1.706 en contra (25'8 per cent). L'índex de participació dels 9.323 andorrans amb dret a vot va superar les previsions inicials que es feien en medis polítics andorrans, ja que va arribar al 75'7 per cent quan s'especulava que quedaria al voltant d'un 60 per cent. Els resultats dels referèndum van demostrar que entre els ciutadans andorrans es va valorar més els aspectes globals de la Constitució que no pas les reticències que en algunes parròquies s'havien posat de manifest respecte als articles referents al nou sistema electoral. (A les imatges superior i inferior, el Síndic General, Jordi Farràs i el president de la República francesa François Mitterrand, signant el text de la Constitució aprovada)

 

Signatura-Francois-Mitterrand-ARXIU-NACIONALSFG_1976812537_51988063_1500x1000 2

Més de la meitat a favor

A cap de les set parròquies andorranes el percentatge de vots favorables a la Carta Magna va quedar sota el 56 per cent. La pregunta formulada als electors per al referèndum recollia en certa manera totes aquestes connotacions i posava l'accent en els elements de consens ja que deia: "Voteu a favor del projecte de Constitució del Principat d'Andorra, elaborat en concertació amb els serveis dels coprínceps i adoptat pel Consell General en sessió extraordinària el 2 de febrer de 1993?"

Suport per parròquies

El suport més gran a la Constitució es va registrar a Escaldes-Engordany (amb un 80 per cent), a Encamp, amb un 161 per cent, seguides per Andorra la Vella (amb un 74'1 per cent) i la Massana (amb un 66 per cent), entre les parròquies amb més població. A Ordino i Canillo, que són les dues més despoblades, va tenir lloc el percentatge menor de vots favorables, que, tot i això, es van situar respectivament en un 56-60 per cent. Un cas a part va ser Sant Julià de Lòria (63 per cent), que es va col·locar només just per sobre de les dues parròquies altes, quan és la tercera en nombre d'habitants. En la votació de Sant Julià, que era la parròquia de l'aleshores cap de govern, Oscar Ribas, hi va influir el fet que el seu veí i ex-cap de govern Josep Pintat es pronunciés personalment en contra de la Carta Magna per la qüestió del sistema electoral.

Signatura-Marti-Alanis-ARXIU-NACIONALSFG_1976812536_51987969_1500x1000 2

 

Els grans canvis de la Constitució

La nova Constitució va reconèixer per primer cop que el poble andorrà era el posseïdor de la sobirania popular i garantia una separació dels poders legislatiu, executiu i judicial, que fins aquell moment no tenia una definició tan clara a Andorra com a la resta d'Europa, a causa d'una estructura fortament basada en els coprínceps. La nova Carta Magna també va comportar l’abolició de la pena de mort, vigent tot i que feia més de trenta anys que no s’aplicava. També va reconèixer el matrimoni civil, la nacionalització per anys de residència, un nou sistema electoral, el dret de vaga i de manifestació, la llibertat d’expressió o la legalització dels partits polítics. La Constitució també garanteix la llibertat religiosa i de culte, però assegura a l'església catòlica un estatus privilegiat i prohibeix explícitament l’avortament, a través d’un article que garanteix la protecció de la vida en les seves diferents fases. (A la imatge superior, el copríncep episcopal Joan Martí Alanis, signa el text de la Constitució andorrana)

La Constitució andorrana consagra el català com a única llengua oficial, atorga al bisbe de la Seu d'Urgell i al president de la República Francesa certes prerrogatives en la participació i negociació dels tractats que afecten Estats veïns en relació amb seguretat i defensa del territori així com pel que fa a allò que faci referència als drets fonamentals dels ciutadans.

Amb la nova Constitució Andorra també va ser reconeguda internacionalment, el 1993 va ser admesa a les Nacions Unides i el 28 de juliol d'aquell mateix any, el cap de Govern, Òscar Ribas, va pronunciar el primer discurs davant l'assemblea de l'ONU, el primer de la història en català.