L'Ajuntament de Josa i Tuixén (Alt Urgell) impulsa un projecte de construcció d'un espai de salut i aigua en una finca municipal de gairebé 2.700 metres quadrats situada a l'entrada del poble de Tuixent. La idea és que hi hagi una zona que faci les funcions de museu a l'exterior de les trementinaires, complementant el discurs de l'actual equipament dedicat a l'antic ofici. Mentre, a la part central de la parcel·la hi haurà una piscina de quinze metres de longitud amb diversos carrils delimitats per a natació, a més d'una zona amb poca profunditat per a infants i per dur a terme altres activitats esportives. Pel que fa a la resta del terreny, s'adequaria una àrea amb taules i barbacoes, ja que la voluntat és mantenir obert l'espai tot l'any.
El projecte també contempla la construcció d'un edifici per a vestidors i un espai de bar. A més, un dels objectius futurs és posar en marxa un servei d'aromateràpia on els visitants puguin rebre tractaments corporals i medicinals amb plantes de l'entorn, com ara l'hisop, la trementina o el pi. D'aquesta manera, es busca que l'equipament es pugui convertir en "un punt de referència al Pirineu", tal com comenta l'alcaldessa de Josa i Tuixén, Marta Poch.
El projecte pretén crear un espai multifuncional que sigui "prou atractiu" per la gent del poble i dels voltants, a més dels escolars que visiten la vall, les persones que s'allotgen a les cases rurals o que hi van a passar el dia o els segons residents. "Una piscina pròpiament no tindria sentit, perquè la durada del temps de bany aquí dalt és molt limitada, però si en aquest equipament hi posem altres recursos s'estira més dies a l'any", detalla l'alcaldessa.
L'execució de les obres del nou espai s'hauran de dur a terme en diverses fases, amb l'objectiu de tenir-lo "format" en un període d'uns dos anys. Pel que fa al seu finançament, Poch assegura que les capacitats del consistori són molt limitades i que, per tant, s'espera poder comptar amb recursos provinents del Parc Natural del Cadí-Moixeró, del Pla de Cooperació de la Diputació de Lleida i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), concretament de la secció anomenada Red Española de Ciudades Saludables (RECS), entre d'altres.
De fet, l'alcaldessa indica que en aquest municipi de poc més d'un centenar d'habitants, més d'un 95% dels ingressos del consistori prové d'ajuts i subvencions d'altres administracions. En aquest sentit, assenyala que amb la presentació de projectes per obtenir recursos s'han aconseguit més d'1,5 milions d'euros durant l'any 2021, el que es tradueix en una xifra d'uns 15.000 euros per habitant, sent una de les més elevades del conjunt de l'Estat.
