Emplaçades a uns cinc-cents metres al nord del nucli de la Parròquia d’Hortó, mig amagades entre un bosquet d’alzines i la línia d’alta tensió, les restes de l’antiga església de Sant Pere corresponen a un antic temple romànic, probablement construït al segle XI, del qual no es coneix cap evidència documental. És un element del patrimoni comarcal molt poc conegut que no acostuma a figurar als catàlegs habituals.
Es tracta d’una església de tipologia poc habitual a la comarca de l’Alt Urgell, construïda a dos nivells, dels quals el nivell superior corresponia a l’església pròpiament dita, i l’inferior a una cripta. L’accés original a la cripta es trobava al centre de la nau de l’església, i es feia a través d’una portella quadrangular on començava un tram d’escales que hi baixava. Les escales, com bona part de la cripta, encara es conserven. Actualment, a més, un gran esvoranc obert a l’absis del conjunt aporta un altre accés directe des de l’exterior.
La tipologia d’església romànica amb cripta és relativament poc habitual a la comarca de l’Alt Urgell. A banda de l’església de Sant Pere de la Parròquia existeix un model similar a l’ermita de la Mare de Déu de la Trobada, en la qual hi ha una cripta en el sector que es conserva de l’antiga església romànica, amb un accés molt similar al de Sant Pere, ubicada per sota del nivell de l’actual església barroca. A les comarques veïnes, destaquen les esglésies romàniques amb cripta de Sant Esteve d’Olius o l’església vella de Sant Pere de Madrona, totes dues al Solsonès. No està clara la funcionalitat de les criptes en aquesta tipologia d’esglésies. Els especialistes plantegen diverses hipòtesis que es mouen entre la seva tipificació com a espai de celebracions litúrgiques especials, potser restringides al clergat, o la seva vinculació a la representació de drames litúrgics.
Les característiques poc comunes d’aquesta església de Sant Pere de la Parròquia d’Hortó han motivat la seva declaració com a bé cultural d’interès local per part del darrer Ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, celebrat el passat 9 de febrer de 2023, d’acord amb les competències que tenen els consells comarcals en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants, que a l’Alt Urgell ho són tots amb l’excepció de la capital comarcal.
