Arran de les obres d’excavació per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges de la Seu d’Urgell s’ha descobert recentment un important jaciment arqueològic de diferents cronologies i estructures que, fins al moment, s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII-XV); una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX).
Així ho han explicat aquest matí a peu d’aquest mateix vestigi l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, el Vicealcalde urgellenc, Francesc Viaplana, el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural, Carlos Guàrdia, i l’arqueòleg responsable de l‘excavació, Òscar Augé.
(Foto: Òscar Augè, arqueòleg/laseu.cat)
Davant d’aquesta important troballa arqueològica, l’alcalde de la Seu ha anunciat que “l’equip de govern té l’objectiu de museïtzar aquest espai per poder ensenyar aquest ric patrimoni cultural que té la ciutat”. Fàbrega ha explicat que l’Ajuntament de la Seu ha concretat amb la Diputació de Lleida el canvi d’ubicació de la caldera de biomassa, que en lloc d’instal·lar-la a l’antic pati del col·legi de Les Monges s’ubicarà a l’escola Pau Claris. “Així, ha afegit l’alcalde urgellenc, els treballs d’instal·lació d’aquest servei continuaran el seu curs, amb un petit sobrecost econòmic que assumirà l’Ajuntament, perquè creiem que és la nostra obligació preservar el nostre patrimoni cultural, històric i patrimonial de les restes localitzades”.
Al respecte, el Vicealcalde urgellenc, Francesc Viaplana, ha remarcat que “és una gran sort poder descobrir un tros del nostre passat que no teníem coneixement, fet que complementa el relat del projecte de La Seu Medieval”. “No ens conformem en mantenir aquest jaciment sinó que l’aposta de l’equip de govern és aixecar tot el pati de l’antic col·legi de Les Monges i, en funció del què es descobreixi, veurem quin projecte museístic en pugui sortir”, ha manifestat Viaplana.
Valoració patrimonial del jaciment
Per la seva part, el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural, Carlos Guàrdia, ha explicat que aquest jaciment al situar-se dins del perímetre del centre històric de la Seu d’Urgell, d’acord amb el PGOU i el Pla de Millora Urbana del Centre Històric ha obligat a elaborar un informe arqueològic que ha dut a terme l’arqueòleg urgellenc Òscar Augé.
Guàrdia ha avançat que aquest jaciment té “una importància molt gran a nivell arqueològic i històric perquè representa una part de la trama urbana medieval que es desconeixia absolutament. A més, ens explica quina és l’evolució de la Seu en aquest sector, tampoc es coneixia”.
Segons ha explicat el regidor de Patrimoni Cultural, els reptes i possibilitats que comporta aquest jaciment a partir d’ara tenen dues velocitats. A curt termini, i de manera paral·lela, és donar a conèixer aquest jaciment a la ciutadania en forma de conferència que impartirà el mateix arqueòleg, Òscar Augé, en el marc del cicle Parlem d’Història-Desenterrant el Passat que tindrà lloc aquest mes d’octubre, i per l’altra, serà la conservació del propi jaciment que l’informe arqueològic ja apunta com ha de ser.
A mig i llarg termini, la idea és donar continuar al jaciment: aixecar i investigar què hi ha sota el pati de Les Monges i fer aflorar tot un seguit de documentació d’època medieval o més remota si és el cas.
Guàrdia ha afegit al respecte que tot això caldrà planificar-ho a través de recursos municipals, però també des de la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya. També caldrà elaborar un calendari i definir uns actors com poden ser l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’institut Joan Brudieu (treballs de batxillerat) i centres universitaris que ofereixin titulacions vinculades amb la Història i l’Arqueologia per si volen participar en el projecte de donar a conèixer aquest jaciment, i aplicar-ho tant en l’àmbit de l’educació com en l‘àmbit turístic. “Creiem que aquest jaciment pot ser un molt bon complement pel projecte de La Seu Medieval”.
Jaciment únic al Pirineu
Òscar Augé, arqueòleg responsable d’aquesta excavació arqueològica ha explicat que es tracta d’un jaciment baixmedieval. “Es tracta d’un petit tram de la trama urbana baixmedieval de la Seu d’Urgell que es troba en un estat de conservació immillorable fet que permet conèixer arqueològicament com era la Seu d’Urgell dels segles XIII i XIV, que són les fases més antigues que s’han trobat en aquest jaciment”, ha explicat Augé.
Els treballs arqueològics han fet aflorar un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi disposen façanes de cases (se n’han descobert fins a quatre), tapat en un moment determinat per un paviment de còdols que es creu que pot estar associat a l’epidèmia de pesta negra que hi va haver a la segona meitat del segle XIV, fins que a meitats del segle XVI i principis del XVII tota la zona es torna a reurbanitzar. “Per això, apareix un gran paviment empedrat que no sabem definir si es tracta d’una plaça o d’un paviment intern o d’un àmbit més gran que tapa totes aquestes fases baixmedievals”, ha subratllat Augé.
Òscar Augé ha fet palès la seva sorpresa per la magnitud del jaciment. “A nivell de la Seu és bastant únic, però també per l’estat de conservació, i a nivell de Pirineu, un tram de trama urbana baixmedieval com el que tenim aquí no es coneix”. L’arqueòleg ha remarcat que en els segles XIII i XIV la Seu d’Urgell era el nucli de població més important que hi existia dins del context pirinenc català.
En aquest jaciment també s’han trobat fragments de ceràmica d’una gerra, d’una servidora o plat en verd i manganès anteriors al segle XIV; un fragment de ceràmica de principis del segle XV i d’altres del segle XVII.
