La 31ª edició de La Marató de TV3 la van dedicar a les malalties cardiovasculars, la principal causa de mort als països desenvolupats (segons l'Organització Mundial de la Salut el 32% del total de defuncions mundial).
Si parlem de població general, les malalties cardiovasculars més freqüents són la hipertensió arterial, l'arteriosclerosi, l'angina de pit, l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca i l'accident cerebrovascular o ictus. Però si parlem d'esport, la causa més freqüent és la mort sobtada.
La mort sobtada en esportistes no avisa. No hi ha cap símptoma previ abans que succeeixi. D'aquí que la prevenció sigui un factor clau, com indiquen els experts.
Actualment, els estudis informen d'una incidència que oscil·la entre 0,5 i 13 morts per cada 100.000 atletes. La majoria de morts es produeixen en esportistes de més de 35 anys, sexe masculí i generalment tenen lloc durant o immediatament després de l'exercici, fet que fa pensar que l'esport és un desencadenant per l'aparició d'arritmies fatals en atletes vulnerables.
Els estudis informen d'una incidència que oscil·la entre 0,5 i 13 morts per cada 100.000 atletes. La majoria de morts es produeixen en esportistes de més de 35 anys, sexe masculí i generalment tenen lloc durant o immediatament després de l'exercici, fet que fa pensar que l'esport és un desencadenant per l'aparició d'arritmies fatals en atletes vulnerables
La majoria de trastorns cardíacs implicats en la mort sobtada poden classificar-se en malalties estructurals o elèctriques del cor. Aquest fet permet que un metge de l'esport pugui avaluar a l'esportista tot buscant condicions cardiovasculars per tal de poder prevenir l’aturada cardíaca. Entre les proves més efectives i eficaces trobem l'electrocardiograma (que ens permet detectar els problemes elèctrics del cor), l'ecografia cardíaca (que ens permet detectar els problemes estructurals del cor) i finalment la prova d'esforç (que ens permet detectar els problemes cardíacs quan el cor està realitzant un esforç màxim, simulant a la perfecció quan l’atleta es troba en les condicions d'entrenament o competició).
En resum, abans de començar a dur a terme activitat física de forma intensa o si més no superior a la que estem acostumats a fer, seria molt convenient fer-nos una bona revisió mèdica que consti de l'examen físic, l’anàlisi de l'historial mèdic, d'un electrocardiograma, i si escau, d’una ecografia cardíaca i una prova d'esforç. Només d'aquesta manera podrem iniciar-nos en l'esport d'una forma segura i reduint al màxim les probabilitats de patir una mort sobtada.
Dra. Lídia Puyals Boix. Metge General
