L’estratègia per generar més energia que la que consumeix es basa en el concepte del negawatt, que en l’argot tècnic es refereix a la quantitat d’energia que es deixa de necessitar gràcies a l’eficiència energètica. Aquesta estratègia es fonamenta en un acurat disseny i dimensionament bioclimàtic de l’edifici, capaç d’aprofitar de forma òptima, tant a l’hivern com a l’estiu, les condicions ambientals del seu entorn.
En aquest sentit, l’estalvi energètic lligat al vector tèrmic respecte un edifici convencional és proper al 90%.
El sostre fotovoltaic de Cal Rossa, amb 5kWp de potència instal·lada, ja demostrat en les 6 mesos que porta en funcionament, que genera més energia de la que demanda la casa. S’estima que anualment la tendència es mantindrà ja que passat l’hivern es disposa de més hores de radiació solar. Aquesta energia excedent de l’edifici es podria destinar a diversos usos, com per exemple la càrrega de bicicletes o de vehicles elèctrics.
L’estructura de la reconstrucció de Cal Rossa és de fusta i ha estat fabricada i muntada per Fustes Sebastia, companyia amb seu a Rialp, al Pallars Sobirà, i especialitzada en construcció de cases eficients de fusta. Impulsat per emprenedors de Taús que aposten per un turisme sostenible, les diferents fases del projecte, dels arquitectes Marta Guàrdia i Manel Grau, s’han realitzat amb el recolzament tècnic, especialitzat en eficiència energètica, del reconegut arquitecte Josep Bunyesc, i l’ambientòleg i enginyer Jordi Oliveres, ambdós socis de la consultora pirinenca d’eco-innovació Piro_Negawatt i responsables a més de l’estudi de monitorització i anàlisi del funcionament energètic de la casa.
Economia i ecologia en un mateix projecte
El projecte Cal Rossa pretén dinamitzar econòmicament el territori de forma innovadora i respectuosa amb el medi ambient. El projecte posa en valor la sostenibilitat d’una forma plausible i mesurable. Les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) d’una casa de fusta en tot el seu cicle de vida són netament més favorables a les d’altres sistemes constructius com l’acer o el formigó, tant en valors relatius com absoluts lligats als respectius cicles de vida. Per exemple, l’ús de fusta permet emmagatzemar 1,4 tones de CO2 per cada tona de fusta posada a l’edifici.
La monitorització i anàlisi energètic del funcionament de l’edifici té per objectiu demostrar empíricament com es materialitza la simbiosi entre economia i ecologia, i alhora, divulgar casos d’èxit on la sostenibilitat esdevé valor diferencial. En aquest cas, anant una mica més enllà que els edificis passius, Cal Rossa aconsegueix un balanç energètic positiu que permet aprofitar els excedents elèctrics en benefici d’una mobilitat sostenible associada al turisme. Com a dada econòmica destacable, cal mencionar que el cost de climatització dels allotjaments, durant l’època de tardor hivern, ha estat inferior a 0,20 € per pernoctació.
Cal Rossa ofereix un espai ideal per realitzar activitats d’oci vinculades a la natura (fauna, flora, geologia) i rutes a peu, en bici, BTT o 4x4 per conèixer l’entorn de Taús. També permet adquirir productes de proximitat i/o ecològics als visitants a través de la seva botiga online.
Característiques tècniques de la construcció positiva de fusta
Vehiculada al voltant de la rehabilitació d’un paller i d’una quadra que tradicionalment ja tenien un bon disseny bioclimàtic, Cal Rossa s’aixeca sobre parets de tancament de fusta, concretament d’entramat lleuger, forjats i escales de CLT, un producte fabricat per Fustes Sebastia i basat en un compost de làmines de fusta que s’encolen en diverses capes en forma de creu. Aquestes làmines són encolades premsades fins a convertir-se en plaques de fusta massissa de gran format. Fustes Sebastia treballa amb fusta del Pirineu català, fonamentalment pi i avet, fet pel qual Cal Rossa incorpora només aquesta tipologia de material.
Com a construcció eficient amb fusta, Cal Rossa respon a les característiques tècniques de la casa eficient: orientació al sud, amplis finestrals baix emissius que permeten que entri la radiació solar i retenir espectre infraroig, circuits de ventilació amb recuperació de calor que aprofiten l’aire calent interior i un bon aïllant tèrmic, en aquest cas fibra de fusta de 18 cm a la paret i 25 cm al sostre. La coberta, que permet integrar les plaques fotovoltaiques, s’aixeca sobre entramat lleuger.
