D’on et ve aquesta passió pels llibres?
De ben petit ja em llegia tots els contes del TEO amb desfici i de més gran devorava tots els llibres que em queien a les mans. Així és que la lectura sempre m’ha apassionat i m’ha portat al món dels llibres.
Com va ser que et vas decidir a agafar el relleu de la històrica Llibreria Antich?
Vaig començar a treballar als setze anys a la Llibreria Cortés del carrer dels Jueus, propietat de la Rosa Queralt. Només era una feina d’estiu, però a mi em va atrapar de seguida. Quan vaig tornar a l'institut ja portava aquell cuquet a dins, sovint em saltava les classes per poder passar hores a la llibreria. Ja no hi treballava, però hi anava igualment. Quan el Pepito Cortés i l’Olga van agafar el traspàs de l’antiga Llibreria Antich, vaig treballar quatre o cinc anys a les dos llibreries alhora, fins que el 2003 vaig fer un cop de cap i em vaig quedar l’històric establiment del carrer Sant Ot. Sempre estaré eternament agraït a la senyora Rosa, a tota la família Cortés i a l’Olga, ells em van donar una gran oportunitat i em van “adoptar” com un més de la família.
Vaig començar a treballar als setze anys a la Llibreria Cortés del carrer dels Jueus, propietat de la Rosa Queralt. Només era una feina d’estiu, però a mi em va atrapar de seguida.
Com diries que és la teva llibreria?
Tenia molt clar, des d’un inici, que volia tocar el llibre pràcticament en exclusiva i deixar de banda tot el que era papereria. Diria que a la llibreria s’hi pot trobar una mica de tot, encara que tot no ho pots tocar perquè és impossible. Allò que no tenim, intentem trobar-ho i servir-ho ràpidament. Estem força especialitzats en llibre del Pirineu i també estem molt al dia quant a novetats i llibre infantil.
No són temps fàcils pels llibres?
Probablement, mai no ho ha estat de fàcil, sempre s’ha dit que aquest és un país que llegeix poc. Però també és cert que el nostre és un sector força estable, vull dir que no pateix alts i baixos exagerats, no és com la construcció que va caure més del 60% durant la crisi. Nosaltres anem fent, si un any baixem, a l’any següent acostumem a pujar. És veritat que la pandèmia la vam notar molt, però la part positiva és que un cop superada vam ser capaços de recuperar un Sant Jordi i això era impensable. Per tant, no ens queixem, anem fent.
És veritat que la pandèmia la vam notar molt, però la part positiva és que un cop superada vam ser capaços de recuperar un Sant Jordi i això era impensable.
Malgrat tot, els últims anys han aparegut moltes editorials independents…
El sector és molt dinàmic, cada vegada neixen més editorials independents i això és molt bo. El problema és que les petites llibreries no ho podem tenir tot, contínuament apareixen novetats al mercat i alguns títols al cap d’un mes ja són vells.
El llibre del Pirineu viu un moment dolç?
Sí, vivim un bon moment. El panorama ha canviat molt de fa quinze anys ençà. Per exemple, Edicions Salòria està fent una gran feina amb un catàleg molt interessant, però també ha irromput amb força Anem editors i la històrica Garsineu Edicions, de Tremp, compta amb una gran trajectòria. Aquestes petites editorials estan fent una feina molt bona. Actualment, totes les novetats que apareixen del Pirineu es venen bé i abans costava molt més. Molts clients venen i et pregunten directament: què ha sortit de nou del Pirineu?
Diuen que la gent jove ja no llegeix…
Depèn del que es consideri per gent jove. El llibre infantil es ven molt bé, té molt lector i compta amb bones edicions i magnífiques il·lustracions. El problema és la franja entre dotze i catorze anys, on molts es perden pel camí. Per descomptat que les noves aplicacions audiovisuals i d’entreteniment per a adolescents hi deuen tenir a veure. Ara, també he de dir que molts de la meva generació van començar a llegir a partir dels vint-i-cinc. Avui hi ha adolescents que només llegeixen allò que escriuen els Youtubers, però almenys llegeixen. Penso que a les escoles i instituts hi hauria d’haver una hora de lectura lliure per llegir el que es vulgui: el diari esportiu, una revista de motos, de música o del que sigui. El que compta és llegir.
Actualment, totes les novetats que apareixen del Pirineu es venen bé i abans costava molt més. Molts clients venen i et pregunten directament: què ha sortit de nou del Pirineu?
Què en penses del llibre electrònic i de l’edició digital?
Això de les plataformes digitals de llibres encara ha de madurar, penso que tenen futur, però caldrà veure-ho. És cert que el llibre electrònic cada any augmenta el nombre de lectors, però encara tenen una quota de mercat petita. D’aquí a vint anys no sé com hauran evolucionat els hàbits. Crec que és una qüestió generacional, els clients que a mi m’aguanten millor són els infantils i els de trenta anys cap amunt. Caldrà estar atents als canvis.
La barrera amb el llibre a més de mental és econòmica?
El gran canvi en el preu dels llibres es va notar molt durant la transició de pessetes a euros. Ara diria que els llibres no són econòmics, però, com totes les coses, depèn d’amb què ho comparem. Això és molt relatiu.
És cert que el llibre electrònic cada any augmenta el nombre de lectors, però encara tenen una quota de mercat petita.
Com ha de ser un bon llibreter?
Allò que és primordial en un llibreter és que li agradin els llibres, a partir d’aquí es poden fer moltes coses. El sector del llibre no és senzill, s’ha de conèixer el client, els seus gustos i interessos. Aquest ofici comporta una feina de gestió que sovint no es veu: els estocs, les novetats, les devolucions… L’atenció al client, com en tots els negocis, és fonamental. Cal dir que en això s’ha millorat molt, actualment podem servir un determinat títol al Pirineu en 48 hores. I estic convençut que encara hi ha marge de millora.
El sector del llibre no és senzill, s’ha de conèixer el client, els seus gustos i interessos.
Les llibreries també tenen una funció social?
No oblidem que una llibreria és una petita empresa, però sí que és cert que també exerceix una funció social. En certa manera, les llibreries també són un focus cultural, un punt de reunió i d’intercanvi d’idees, sobretot en petites ciutats i pobles del Pirineu. També m’agrada veure-les com un lloc agradable, on qui entra pot mirar, triar i llegir les sinopsis de les contraportades dels llibres tranquil·lament, sense presses, i sense que ningú l'atabali, encara que al final no n’acabi comprant cap.
