El suport a l'independentisme s'ha desplomat entre els joves durant els sis anys d'ençà del referèndum de l'1-O, segons els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) analitzats per l'ACN. Si bé l'octubre del 2017 el 52% dels enquestats entre 18 i 34 anys es mostraven favorables a separar-se d'Espanya i un 41% en contra, en l'últim estudi els joves sobiranistes van caure 16 punts fins al 36%. Aquesta franja d'edat és ara la menys favorable a una secessió. Alhora, els qui aposten per continuar a l'Estat pugen 12 punts respecte el 2017 fins al 53%. Entre el conjunt de la població, els que votarien sí a un plebiscit posaven una nota mitjana d'un 7,3 sobre 10 al Govern l'any 2017, una xifra que ara cau al 4,6.
L'independentisme va assolir un suport del 48,7% de la població a l'enquesta que el CEO va fer en les setmanes immediatament posteriors a l'1-O, el valor màxim des de llavors. En l'últim baròmetre, amb el treball de camp elaborat entre maig i juny d'aquest any, la xifra ha caigut fins al 41,8%. Per contra, els unionistes han crescut del 43,6% la tardor de fa sis anys al 52,5% actual.
Els suports a una i altra posició s'han capgirat a diverses franges d'edat, amb una caiguda sobiranista de 10 punts en la franja entre 50 i 64 anys i de dos punts en els majors de 64 anys i entre els de 35 i 49 anys. Amb tot, és entre els votants més joves que la caiguda és més clara: 17 punts entre els de 18 a 24 anys, i més de 14 entre els de 25 a 34 anys.
Les relacions Catalunya – Espanya ja no figuren entre els problemes principals pels joves
Paral·lelament al canvi d'opinió respecte l'eix nacional, entre les dues franges de menys edat també s'observen percepcions diferents sobre quin és el principal problema de Catalunya. Fa sis anys, una quarta part dels enquestats de 18 a 34 anys creia que la insatisfacció amb la política era el més important, i una altra quarta part deia que ho eren les relacions entre Catalunya i Espanya. Un 12% posava l'economia al primer lloc, mentre que l'atur (8%) i l'accés a l'habitatge (1%) ocupaven posicions secundàries.
En canvi, en l'últim baròmetre, les relacions Catalunya – Espanya només són el problema principal pel 3% dels joves i la insatisfacció amb la política també baixa (8%). Al seu torn, l'accés a l'habitatge s'enfila al primer lloc (11,5%), el funcionament de l'economia, al segon (8,8%) i l'atur baixa lleument (6,8%). Entre el jovent independentista, el podi l'encapçala l'habitatge (14,5%), seguit de l'atur (9,6%) i l'eix que aplega educació, cultura i investigació (8,2%).
En el conjunt de la població, les percepcions també han canviat: si les relacions Catalunya – Espanya eren el problema principal per a quatre de cada deu enquestats fa sis anys i la insatisfacció amb la política arrossegava el 27% de la població, ara les temàtiques estan més repartides: la insatisfacció amb la política encapçala el rànquing (13%), seguida de l'atur (9%), les relacions Catalunya – Espanya (9%) i el funcionament de l'economia (9%).
Les raons de la davallada de suports al sobiranisme, segons el CEO
Els perfils de població on ha caigut especialment el suport a la sobirania màxima per a Catalunya també es poden intuir amb els baròmetres del CEO: sis de cada deu nascuts a Catalunya hi donaven suport el 2017, i ara són cinc. A més, entre els residents de municipis de menys de 50.000 habitants, cauen els partidaris del Sí entre 12 i 15 punts, mentre que en les poblacions més grans, la caiguda és molt més petita.
D'altra banda, ara el perfil d'independentista seria més benestant que fa sis anys, amb una caiguda de suports entre les llars amb ingressos de menys de 2.000€ al mes (del 38% al 33% del total de partidaris) i un augment entre les rendes d'entre 2.000€ i 4.000€ al mes (del 31% al 37%). A partir dels 4.000€ al mes, la xifra també creix (del 9% al 14%).
A més, els qui simpatitzen amb els postulats de partits com ERC, Junts i CUP ara se senten en menor proporció només catalans (del 56% al 44%) i en major proporció 'més catalans que espanyols' (del 33% al 38%). A més, ara hi ha un 20% de persones que se senten federalistes tot i afirmar que votarien Sí a un referèndum, una xifra superior a la tardor del 2017 (14%).
Els independentistes de l'actualitat, a banda de suspendre el Govern, com no passava fa sis anys, creuen molt més majoritàriament que la situació política a Catalunya és dolenta o molt dolenta (73,4%, per un 44,6% el 2017).
Els vots a partits independentistes cauen a la meitat en sis anys
Les dades electorals també mostren l'evolució progressiva de pèrdua de vots absoluts, però no necessàriament de percentatge de vot, de l'independentisme. El Govern va informar que s'havien emès 2.044.038 paperetes a favor del Sí l'1 d'octubre del 2017, una xifra que dos mesos després es va superar, tocant el sostre històric amb 2.079.340 paperetes per a partits sobiranistes en els comicis al Parlament. El percentatge de vot es va quedar en el 47,5%.
En les cinc conteses electorals següents de qualsevol tipus, els suports van oscil·lar d'1,4 a 1,7 milions, amb uns percentatges aproximats d'entre el 40% i el 50%, amb el màxim fins ara del 51,2% en les últimes eleccions catalanes, les úniques fins ara en què s'ha superat la meitat de sufragis. En les dues darreres cites amb les urnes, però, les municipals i les generals d'aquest any, la tendència ha anat a la baixa, amb 1,2 milions i 993.000 vots, respectivament, significativament per sota de la mitjana dels últims anys. Els percentatges van ser del 42% i del 28%, la xifra més baixa de tota la sèrie.
