El projecte Investiga.edu de la UAB ha publicat les guies didàctiques sobre la cova de Montanissell (Alt Urgell) i la cova del Sardo (Alta Ribagorça). Aquests dossiers pedagògics s'han fet en obert perquè tots els professors interessats a portar l'arqueologia a l'aula ho puguin fer de manera autònoma. El projecte proposa la investigació d'un jaciment arqueològic a partir d'activitats i reptes que els escolars han de treballar amb dades arqueològiques reals i algunes de les disciplines i tècniques de l'arqueologia. La coordinadora del projecte, Paloma González, ha explicat que és una manera de retornar la recerca universitària feta al Pirineu al territori i donar a conèixer els equips de recerca que hi ha al darrere.
'Investiga.edu' va néixer fa quatre anys amb la voluntat d'apropar la ciència a través de projectes d'investigació vinculats a l'arqueologia, la geologia i el paisatge de l'entorn de cada centre educatiu. I des d'aleshores ha anat creixent l'interès de cada vegada més centres educatius i també d'altres àmbits geogràfics més enllà del Pirineu i Prepirineu. Fins ara, era un equip del projecte que es desplaçava al centre per divulgar fins a una dotzena de jaciments arqueològics del Pirineu i Prepirineu. La demanda ha estat molt bona i el curs 2023/2024 més de 400 escolars han participat d'aquestes activitats.
Ara, amb l'objectiu de poder arribar a tots els centres educatius interessats s'ha creat la fórmula 'Investiga.edu en obert'. D'aquest projecte se'n poden beneficiar tots els alumnes de Catalunya, des d'infantil fins a batxillerat. González ha dit que es vol que els alumnes "no vegin la ciència com una cosa llunyana" i per això els mateixos investigadors que treballen en aquests jaciments s'hi han implicat directament.
Tot allò que han investigat els arqueòlegs als jaciments, ara ho podran fer els alumnes a l'aula amb aquest projecte. Fins i tot, finalitzada la recerca podran comparar si han arribat a les mateixes conclusions, ha dit, Laura Pinto, una de les arqueòlogues del projecte.
Cova de Montanissell
La cova sepulcral de Montanissell, també anomenada Senyora de les Muntanyes, es va descobrir ara fa 20 anys amb les restes de vuit esquelets, en un excel·lent estat de conservació, pertanyents a una població que va viure en aquesta zona del Prepirineu fa uns 3.500 anys, a l'edat del Bronze.
Entre les restes dels cossos trobats destacaven dones i nens però sobretot un esquelet femení, d'una dona adulta, amb un aixovar metàl·lic, format per diferents peces, entre elles, una gran diadema de bronze, la peça més espectacular de la troballa, d'aquí el nom de Senyora de les Muntanyes. Gràcies a les anàlisis se sap que aquesta dona tenia entre 35 i 45 anys i no era la mare de cap dels nens.
Pinto ha narrat que totes aquestes dades, més enllà de reconstruir com devia ser la seva vida, porten a reflexionar sobre temes com la família o el gènere i trencar i repensar prejudicis i imatges prefixades al voltant de la Prehistòria.
La cova del Sardo
La cova del Sardo, a 1.790 metres al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és un dels jaciments neolítics a major alçada d'Europa que ha permès documentar el procés de poblament dels espais d'alta muntanya. Els estudis han revelat que el Parc Nacional ha estat poblat des de fa com a mínim 10.000 anys. A la cova del Sardo els arqueòlegs han documentat l'ocupació des de fa uns 7.300 anys.
L'arqueòleg Ermengol Gassiot ha explicat que un jaciment com la Cova del Sardo, que demostra que el paisatge d’alta muntanya va ser antropitzat ja fa milers d’anys, permet reflexionar sobre el concepte de paisatge natural o antròpic. També és un jaciment que parla de la diversitat en les maneres de vida de la Prehistòria.
Gassiot ha dit que jaciments com el de la cova del Sardo serveixen als escolars "per entendre l'ocupació del territori i perquè el paisatge és com és". Gassiot ha destacat d'aquest projecte la voluntat de portar la recerca al territori d'on ha sortit i compartir-la amb els seus habitants.
