16.08.2022 |
Viure als Pirineus

PATRIMONI

El Pirineu promou el seu patrimoni natural amb nous miradors panoràmics, astronòmics i de repòs

El 'balcó de cel' de la Creu de Guils, que s'està construint al port del Cantó, comptarà amb un voladís d'uns 15 metres
Passarel·la 1
Mirador de la Creu de Guils del Cantó, a Montferrer i Castellbò / Marta Lluvich
El Pirineu promou el seu patrimoni natural amb nous miradors panoràmics, astronòmics i de repòs

Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes privilegiades. N'hi ha molts de naturals, però cada cop en proliferen més que compten amb panells informatius que indiquen els elements patrimonials que s'hi poden observar. La tipologia cada cop és més variada i van des de balcons de cel a simples bancs per asseure's i contemplar. A tocar de l'N-260 (Montferrer i Castellbò) i amb unes vistes espectaculars de l'Alt Urgell s'està acabant de construir el Mirador de la Creu de Guils. Es tracta d'una plataforma d'uns 15 metres de llargada, en voladís sobre el buit, suportada per uns pilars cilíndrics. Casetes de fusta, miradors de 360 graus, astronòmics, d'aus o bancs són alguns dels molts exemples distribuïts arreu del territori.

Camina Pirineus

Pel que fa al mirador de Guils de Cantó, la vicepresidenta tercera del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i responsable de Medi Ambient, Cristina Barbens, creu que, un cop estigui enllestit, serà un dels que tindrà una "gran afluència de públic". En aquest sentit, ha dit que actuacions com aquesta es convertiran en una icona del projecte Camina Pirineus, pel fet de tractar-se d'un element ecoturístic que "sobresurt" del típic mirador. De fet, per les seves característiques s'ha optat per donar-lo a conèixer com a "balcó de cel".

Mirador de Sant Jaume Llessui
Mirador de Sant Jaume Llessui

Un altre mirador panoràmic que també compta amb aquesta categoria és el que hi ha al Pla de les Forques des del mes de maig. En aquest punt s'han instal·lat dos plafons, una pèrgola i un banc, des d'on es pot gaudir de les vistes del Cadí i la plana de la Seu d'Urgell, entre d'altres. També n'hi ha un altre d'aquest tipus a l'ermita de Sant Antoni, a Alàs i Cerc, i s'està construint un tercer al coll de Bóixols, a Coll de Nargó. Un dels objectius del projecte Camina Pirineus és assenyalar els punts d'interès de la comarca seguint un model unificat, motiu pel qual s'han fet tasques d'instal·lació i restauració en disset miradors. Un dels que s'ha enllestit recentment és el que hi ha a la carretera d'Estamariu, on s'ha col·locat una barana de fusta, un plafó i un banc.

Barbens explica que aquest treball de "posada en escena" del paisatge es fa conjuntament amb les feines de recuperació de camins i de rutes de senderisme. Pel que fa als diversos punts de contemplació, l'objectiu ha estat el d'adequar-los per dotar-los de més seguretat i fer-los més atractius. Amb tot plegat s'aconsegueix convertir-los en punt de dinamització turística, en un moment on, arran de la pandèmia, les comarques del Pirineu noten un increment de visitants. L'actuació s'emmarca en el PO FEDER CATALUNYA 2014-2020 - Operació GO03-000662 CAMINA PIRINEUS: xarxa de senders a la carta, l'eina de posicionament ecoturístic de l'Alt Urgell.

Miradors al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat que estan posant en valor els miradors per l'observació astronòmica. Garriga ha dit que a l'itinerari que porta fins a aquests punts elevats i amb bona observació del cel hi instal·laran visualitzadors reflectants perquè amb un frontal, a la nit, s'hi pugui accedir fàcilment.

El director del Parc de l'Alt Pirineu ha insistit que cada cop més es busca instal·lar miradors en punts amb un fort component històric, patrimonial o social. I ha posat d'exemple el darrer que s'ha fet: el del Botanal, a Alins. Es tracta del punt des d'on surten els fallaires la nit de Sant Joan, de davant del poble.

El Parc Natural compta amb la iniciativa 'Explora el Parc'. Es tracta d'un passaport que un pot anar segellant a una sèrie de miradors del Parc fins a completar els proposats i obtenir un premi.

Mirador Pla de les Forques
Mirador Pla de les Forques

El darrer punt d'observació que ha plantejat el Parc és instal·lar-ne un al port del Cantó per l'observació del cel. Comptarà amb un plafó astronòmic, que posant l'hora i el dia t'indica les constel·lacions que es poden veure un dia determinat.

Niu de l'Àliga

Des del refugi del Niu de l'Àliga, a 2.537 metres d'alçada, es poden veure cims emblemàtics com el del Pedraforca o alguns que formen part de la serralada del Cadí. Actualment, a l'interior d'aquestes instal·lacions hi ha un plafó informatiu, però la idea és anar més enllà. Així, aquesta primavera es vol habilitar un mirador de 360 graus en un turó que hi ha gairebé al costat del refugi.

El projecte té un cost d'uns 12.000 euros i es durà a terme des del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb la col·laboració de l'estació de La Molina. La idea, segons explica el director del Parc, Jordi Garcia, és construir unes petites escales i una barana de fusta per facilitar-hi l'accés amb seguretat i instal·lar fotografies panoràmiques a la part superior per assenyalar el que s'hi veu. D'aquesta manera, els visitants podran conèixer millor altres muntanyes de la comarca del Ripollès i de la Catalunya del Nord que s'observen des d'aquest punt.

 

 

Mirador del Niu de l'Àliga, al Berguedà

Mirador de la Creu de Guils, a Montferrer i Castellbó

Mirador de la Creu de Guils, Montferrer i Castellbó

Mirador de Sant Jaume, a Llessui, Pallars Sobirà

Vistes des del mirador del Niu de l'Àliga, a la Molina

Mirador del Pla de les Forques, amb la Seu d'Urgell al fons

Mirador del Pla de les Forques, a la Seu d'Urgell

Vistes des del mirador del Niu de l'Àliga, a La Molina.

El mirador d'Estamariu, a l'Alt Urgell.

El mirador de Sant Jaume a Llessui, Sort

El Pirineu promou el seu patrimoni natural amb nous miradors panoràmics, astronòmics i de repòs
Comentarios