A l'inici de la tardor passada, en la nova aprovació del catàleg de fauna salvatge autòctona de Catalunya, la Generalitat va declarar el gall fer espècie en perill d’extinció (fins a aquell moment se’l considerava en grau de vulnerable). I és que, segons conclou l’informe, la població s’ha reduït entre un 31 i un 34% en els darrers 10 anys. És per això que projectes de conservació i preservació de l’espècie com el que està desenvolupant l’entitat Paisatges Vius amb la col·laboració d’Endesa, són ara encara més importants. Al llarg d’aquest any 2022, s’han senyalitzat dos trams de línia elèctrica per evitar la col·lisió de les aus (a Rialp i a la Vall d’Aran), s’han senyalitzat tancats ramaders i s’han tancat accessos per restringir el pas de vehicles a diferents punts del Prepirineu català per preservar la tranquil·litat dels boscos on viu aquesta espècie, una de les majors amenaces de la qual és, precisament l’activitat humana. Aquestes dues últimes actuacions han estat cofinançades pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquesta iniciativa forma part de la trentena de projectes en què està participant la Companyia, arreu de l’estat espanyol, dins el seu Pla de Conservació de la Biodiversitat.
Així, al llarg d’aquest darrer trimestre de l’any, s’han col·locat fins a set portes que restringeixen el pas de vehicles a diferents indrets de Rasos de Peguera i de la Serra d’Ensija (al Berguedà) a punts sensibles per al gall fer. En totes aquestes portes, a més, s’hi ha instal·lat un cartell informatiu explicant la importància de no destorbar el gall fer, una actitud imprescindible per contribuir a la seva conservació. “Si expliquem per què ja no es pot accedir amb vehicle a determinats camins amb un cartell, és més fàcil aconseguir que la gent ho respecti perquè els hi donem un motiu real i comprensible”, explica Guillem Mas, director de Paisatges Vius. Així mateix, s’ha tancat un vuitè camí amb la col·locació de grans pedres a la zona de la Cerdanya. I és que l’activitat humana és un dels gran llasts per a la preservació de l’espècie. Fa referència a la sobrefreqüentació del seu espai per al desenvolupament d’activitats lúdiques, tals com senderisme, esquí de fons, cerca de bolets, o rutes de BTT. “El gall fer es veu molt afectat per les molèsties humanes, i l’estrès que li provoquen pot afectar el sistema immunitari i fins i tot la reproducció”, assegura Guillem Mas. Aquesta situació és encara més acusada durant els mesos d’hivern, quan l’espècie puja a les parts més altes del bosc per allunyar-se dels depredadors i de l’activitat humana. “En aquest moment, s’alimenta només de fulles de pi que tenen molt poca aportació calòrica i tenen molt poca energia per sobreviure: és vital que les persones no els destorbin i així contribuir a què segueixin amb vida”, afegeix.
Que les persones que freqüenten aquests indrets estiguin ben informades sobre l’espècie és fonamental per contribuir a la seva conservació. Per això, en el marc del projecte, a banda de les accions de conservació que s’estan duent a terme (i d’altres que iniciaran l’any vinent), hi ha la divulgació i sensibilització. A tal fi, s’ha traduït el tríptic divulgatiu sobre el gall fer (https://muntanyes-vives.org/
Una altra de les accions dutes a terme aquest any ha estat la senyalització de dues línies de mitjana tensió al seu pas per zones sensibles amb alta presència de l’espècie. En total ja són gairebé 3 els quilòmetres de línia que estan senyalitzats per evitar la col·lisió del gall fer. La tria de les línies, que es troben, una al Parc Natural de l’Alt Pirineu al terme municipal de Rialp i l’altra, al municipi d’Arties, a la Vall d’Aran, ha estat feta tenint en compte on hi ha major presència d’aquesta espècie. La senyalització d’una línia té com a finalitat fer-la visible per a les aus en general, i en aquest cas particular, per al gall fer, i evitar així una possible col·lisió. Els dispositius que s’han instal·lat, també anomenats catadiòptrics, són uns elements giratoris i reflectants que es col·loquen cada 6 o 7 metres de cablejat. Per fer-ho s’utilitza una perxa de 12 metres d’altura si la línia és baixa o bé, per les línies més altes, un dron al qual se li adapta un prototip, dissenyat ad hoc amb el qual aquests dispositius acaben agafats al cablejat de la línia.
Aquestes han estat només, les accions dutes a terme al darrer trimestre de 2022 (el projecte es va posar en marxa el passat mes de setembre). La col·laboració entre Endesa i Paisatges Vius es va formalitzar amb la signatura d’un acord de col·laboració amb una durada de tres anys (2022, 2023 i 2024) amb l’objectiu contribuir a frenar el descens de la població del gall fer pirinenc amb la millora del seu hàbitat. Totes les accions previstes per als propers anys s’inscriuen en cinc línies d’acció que són: reducció del risc de col·lisió amb línies elèctriques, millora de l’hàbitat, reducció de les molèsties humanes, seguiment i sensibilització a la població. Totes aquestes accions es realitzen de manera coordinada i amb col·laboració del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Servei de Fauna i Flora, i del Conselh Generau d’Aran, pel que fa a la Vall d’Aran.
Sobre el gall fer i el projecte de Paisatges Vius
El gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) és una espècie en regressió a tot Europa, tant a l’estat espanyol com a Catalunya es considera en perill d’extinció donat el gran descens que ha patit la seva població en els darrers 20 anys. Es tracta d’una au de gran envergadura, amb unes dimensions i pes superiors d’un gall domèstic. El seu aspecte físic depèn del sexe. Així, la femella és de colors més apagats, amb tons marrons i taques més fosques pel cos combinat amb un ventre on s’hi intercala el blanc i on també hi podem trobar tons taronges al coll i la cua. El mascle, pel contrari, té el plomatge de color negre intens per tot el cos amb reflexes metal·litzats de color blau. El coll és d’un característic color blau en contrast amb les ales marronoses i les petites taques blanques a la cua. Destaca també una cella vermella sobre els ulls, que podria semblar pintada. El seu hàbitat són les zones boscoses i, de fet, una de les diverses causes del seu estat de conservació estan relacionades amb la gestió del seu hàbitat. Hi han contribuït també les molèsties humanes (increment de les activitats lúdiques i esportives a la muntanya), l’increment de predadors mitjans (com les martes) combinat amb l’absència de grans depredadors, com el llop o el linx; que desemboca en l’increment de les poblacions de grans herbívors salvatges (cérvols i daines, sobretot) que provoca la desaparició del sotabosc i l’empobriment dels arbustos, la gestió forestal i les col·lisions amb diferents tipus d’infraestructura humanes donat que són poc visibles per a la fauna salvatge.
En aquest context, Paisatges Vius du a terme el projecte PeriFer, una iniciativa per a la conservació de l’espècie a través de la millora del seu hàbitat, la reducció de les amenaces, la regulació del ús públic i la sensibilització dels usuaris.
Sobre Paisatges Vius
Paisatges Vius és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació d’espècies i hàbitats amenaçats a Catalunya, entre ells el gall fer, mitjançant acords amb el teixit social i econòmic per a dur a terme accions de conservació sobre el terreny.
Sobre Endesa i els projectes de conservació de la biodiversitat
La conservació de la biodiversitat és un compromís ferm d’Endesa ja des de la seva primera Política Mediambiental aprovada i publicada l’any 1998, on s’establia com a un dels seus principis de referència “conservar l'entorn natural de les seves instal·lacions mitjançant l'adopció de mesures per a protegir les espècies de fauna i flora i els seus hàbitats”.
La Companyia desenvolupa a tot l’estat al voltant de 30 projectes anuals de protecció i conservació de la Biodiversitat sobre espècies amenaçades, espais i hàbitats, augment del coneixement científic i posada en valor de la biodiversitat.
Endesa és la primera companyia elèctrica d'Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador de gas del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització, i ofereix també, a través d'Endesa X, serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics en llars, empreses, indústries i administracions públiques. A més, s’ha creat la nova línia de negoci, Endesa X Way, dedicada íntegrament a la mobilitat elèctrica.Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, com a tal, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución, i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundación Endesa. El nostre equip humà té prop de 9.260 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.
|
|
