El Govern ha creat un grup de treball específic per proposar mesures de millora i d'ordenació dels refugis de muntanya. L'objectiu és que els integrants d'aquest equip presentin les seves conclusions en un termini màxim de tres anys. Concretament, aquest identificarà els refugis que actualment hi ha a Catalunya, descriurà les instal·lacions amb què estiguin dotats, proposarà a l'executiu accions per fomentar l'interès públic i impulsarà la col·laboració institucional entre la Generalitat, les altres administracions i els organismes públics i privats. El Grup de Treball de Refugis de Muntanya de Catalunya, que es reunirà com a mínim cada sis mesos, estarà adscrit a Presidència i comptarà amb el suport del Consell Català de l'Esport.
El grup estarà presidit per la secretària general de l'Esport i de l'Activitat Física i n'ostentaran les vicepresidències les persones titulars de les secretaries sectorials competents en matèria de planificació territorial, turisme, acció climàtica i salvaments. Les vocalies estaran exercides per la direcció del Consell Català de l'Esport i de representants de les direccions generals competents en matèria d'Administració Local, polítiques de muntanya, turisme, medi natural i biodiversitat, matèria tributària, salvaments, policia, gestió del medi natural i joventut. També en formaran part representants de l'Institut Català de les Dones, del Consell dels Governs Locals de Catalunya, del Conselh Generau d'Aran, del SEM, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Centre Excursionista de Catalunya.
Els refugis de muntanya són un punt de referència, d'informació i molt especialment de seguretat davant les inclemències meteorològiques. Al mateix temps, desenvolupen una funció important en la sensibilització dels visitants de la zona envers la protecció de l'entorn. No són només una construcció aïllada per poder-hi passar la nit, sinó que la seva ubicació habitual en indrets de gran valor natural i paisatgístic, sovint en espais protegits, els confereix un paper especial que contribueix a la salvaguarda i coneixement d'aquests espais.
Actualment, a Catalunya hi ha una gran diversitat de refugis de muntanya, majoritàriament en zones d'especial protecció, alguns d'ells guardats i d'altres estrictament d'emergència, gestionats pels ens locals o, majoritàriament, per entitats esportives, que presten els seus serveis no només a esportistes federats, sinó a qualsevol persona que ho demani. Aquests serveis no són únicament d'estada i d'allotjament sinó que abasten tasques d'informació i de conservació del medi i, de manera molt rellevant, d'aixopluc i col·laboració amb els serveis de salvament i rescat a la muntanya.
La llarga tradició de l'excursionisme català i d'aquests equipaments, la seva especial localització i la importància de les funcions que s'hi desenvolupen, fan necessària una anàlisi global i propositiva des de múltiples vessants competencials que permeti al Govern impulsar iniciatives que determinin el seu règim jurídic, les seves necessitats i proporcionin eines de col·laboració amb tots els sectors implicats.
