ECONOMIA

L'economia de l'Alt Pirineu creix per sota de la mitjana de Catalunya

El creixement econòmic a la demarcació veguerial de l'Alt Pirineu (2'7%) es situa per sota de la mitjana de Catalunya (3'3%). La Cerdanya ocupa la millor posició (4%) i l'Alt Urgell la darrera, amb el creixement més baix (1'5%)

Hotel Andria 2
photo_camera Una imatge de l'Hotel Andria de la Seu d'Urgell/www.hotelandria.com

L'Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA ha conclòs que l'economia catalana va créixer un 3,3% durant el 2017, el que segons els responsables de l'estudi confirma que s'ha accentuat la recuperació i que els registres de l'any passat ja superin els del 2007. Tot i així, el creixement ha estat dispar arreu de Catalunya, que reflecteixen els distints pesos de l'activitat industrial i dels serveis vinculats a ella o a l'exportació.

Les Comarques Centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. 

Les dades a l'Alt Pirineu

Pel que fa a la concreció de les dades a les comarques de l'Alt Pirineu, la Cerdanya és la comarca pirinenca que creix més, (4%), situant-se al capdamunt de Catalunya, seguida per l'Alta Ribagorça (3,2%) i la Val d'Aran (3,1%). Per contra, l'Alt Urgell, amb el creixement més baix (1'5%) i el Pallars Jussà (1'6%), ocupen les darreres posicions de Catalunya. El Pallars Sobirà expressa un creixement econòmic mitjà (2,7%).

Hotel Florido de Sort

(Foto: Imatge de l'Hotel Florido, de Sort)

Sector serveis

Entre les dades presentades, destaca que a les comarques de l'Alt Pirineu, el sector serveis experimenta un creixement mitjà entre el període 2014-2017 del 1,9%, a diferència del sector primari, que en el mateix període cau un 4,2%.

Dades veguerials

Pel que fa als àmbits geogràfics, tant al Camp de Tarragona com a la Catalunya central el creixement de l’economia va ser del 3,6%, seguits per l’eix metropolità de Barcelona amb un 3,4%. La demarcació de Girona, amb un 2,9%, van quedar per sota de la mitjana catalana, del 3,3%, seguides de la demarcació veguerial de Lleida i de la demarcació de l’Alt Pirineu, amb un 2,7% en els dos casos. Tanquen el rànquing la demarcació veguerial de les Terres de l’Ebre, on la pujada va ser del 2,1%.