Aquest dissabte, amb motiu Dia internacional de les persones amb discapacitat, ha tingut lloc, organitzat per l’Associació l’Alternativa del Pirineu, la projecció del documental "Sense Llum, tres punts en l’espai” de Carles Cubos i Meritxell Agustench i, posteriorment, una interessant taula rodona amb la participació de Dolors Iscla, Meritxell Agustench, Montse Rollán i Noemí Sabarich. La sessió, que s'ha dut a terme a la Sala d'Actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, ha estat moderada per Laura Castillejo, presidenta de l’Alternativa.
Des de l'’Alternativa, Yann Marais ha explicat que "a l'associació ens interessen les persones i particularment la superació personal i la capacitat de trobar un lloc en aquesta societat tant egoista i individualista. És per això que vam decidirorganitar aquest debat i projecció."
“Sense llum, tres punts en l’espai”, un documental en primera persona
El documental fet per en Carles Cubos (La Caseta del Cubos), sorgeix d’un article que la Meritxell Agustench va escriure pel Diari de la DisCapacitat. El film narra la història de com una persona adulta fa front a la pèrdua de la visió i ens aproxima a la realitat de les persones cegues.
La Meritxell va patir un glaucoma agut el dia 6 de març de 2020, just a les portes de l’estat d’alarma declarat pel Govern, arran de la pandèmia del Covid 19. Aquell març de 2020 el món encara no coneixia tots els canvis que haurien de venir, derivats d’aquesta pandèmia mundial. En el cas de particular de la Meritxell, tots aquest canvis, anirien acompanyats d’un canvi radical en la seva vida: havia perdut gairebé el 100% de la visió.
La protagonista va ser operada d’urgència arran del diagnòstic de glaucoma amb un resultat aparentment satisfactori. Poc a poc però, i en ple confinament, va començar a notar la pèrdua de la visió de manera progressiva però extremadament ràpida. Començarien les pors i l’angoixa. Una angoixa afegida a la dificultat de no poder ser visitada pels especialistes. Recordem que aquella primavera de 2020 (en ple confinament) es restringia per complet la mobilitat i les vistes als centres sanitaris van quedar col·lapsades per l’allau d’infectats de la Covid-19. La sanitat va col·lapsar. Finalment, li van confirmar els pitjors dels escenaris: pèrdua del 99,95% de la visió, la Meritxell, seria declarada “deficient visual”. Passava a ser el que tots coneixem i denominem “una persona cega”.
La protagonista de “Sense Llum” és una persona activa, dinàmica, inconformista, alegre, bromista… Vallenca de naixement i reusenca d’adopció, comparteix vida amb l’Albert, la seva parella. És mare d’un petit Pere de 8 anys al qui veurà créixer d’una altra manera. La Meritxell ha assimilat la pèrdua d’un dels béns més preuats d’aquest món: La llum.
El seu caràcter alegre i dinàmic l’ha portat a voler compartir la seva experiència amb tanta gent com li sigui possible. Ella és qui té la idea de fer-ne una història audiovisual i és per això que es posa en contacte amb el Carles Cubos. El Carles de seguida es va interessar per fer visible aquest projecte ja que a ell, una persona qui treballa sobretot amb el sentit de la vista, li despertava molta curiositat i també moltes incògnites.
Aquest material audiovisual vol fer prevaldre totes aquelles coses que li poden passar a una persona qui gradualment va perdent la vista, però no la vida ni tampoc les ganes de continuar caminant.
La principal idea de la Meritxell és poder fer pedagogia sobre el que suposa a nivell emocional, social i fins hi tot logístic quedar-se cega. No vol fer pena a ningú. Vol ser una eina per a altres persones que es trobin en aquesta situació. Vol explicar que no és una discapacitada, sino que té moltes capacitats per explotar, i tot un món per construir.
